Aquest Primer de Maig La Intersindical reivindiquem la reducció de la jornada laboral cap a les 32 hores setmanals. D’ençà l’any 1983 l’Estatut dels Treballadors estableix que la jornada laboral completa ordinària és de 40 hores setmanals en còmput anual. No obstant, el context de fa més de 40 anys no és el mateix que l’actual, tant les necessitats productives com vitals han canviat. L’any 2021, La Intersindical vam posar negre sobre blanc al llibre Construïm el futur[1] la necessitat de reduir la jornada cap a les 32 hores setmanals amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels treballadors, entre d’altres propostes. Enguany n’és la reivindicació del Primer de Maig.
El Govern espanyol ha proposat, amb el vist-i-plau dels dos sindicats majoritaris del règim, una reducció de jornada insignificant: de les 40 hores setmanals a les 37,5 de manera progressiva en un parell d’anys com a mínim. Aquest govern autoanomenat el més progressista de la història no només va tard sinó que no té la intenció d’aplicar polítiques veritablement transformadores per no fer enfadar a les classes dominants. Convé recordar que el PSOE i Sumar-Podemos van incomplir la promesa electoral de derogar les lesives modificacions laborals del PP. Així doncs, poc o res hem d’esperar de qui històricament no s’oposa als interessos dels poders fàctics.
A la vegada que, segons les dades de l’Eurostat[2], la mitjana d’hores laborals a la setmana a l’estat espanyol l’any 2022 era de 37,8 i en el conjunt de la Unió Europea de 37,5. Això posa de manifest que la mesura que proposa el Govern espanyol de reduir la jornada setmanal ordinària 3 hores i 30 minuts no té gens d’ambició, encara que l’anunciïn com a una acció quasi revolucionària. Per sexes, les dones treballen una mitjana de 35,2 hores setmanals i els homes 40; en canvi, a la UE és de 34,7 i de 39,9 respectivament. Així mateix, els treballadors autònoms tenen una jornada encara més extensa: a l’estat espanyol de 44,8 hores setmanals de mitjana i de 42,9 a la UE.
La jornada de 8 hores diàries i 5 dies a la setmana comporta que els treballadors estiguem supeditats a la vida laboral entre 9 i 11h cada dia, entre temps de treball efectiu, descansos i desplaçaments, cosa que qüestiona la regla de les 8 hores que fins ara era generalment acceptada (8 hores per l’oci, 8 per descansar i 8 per treballar). Una regla que a més, obvia el temps que cada dia s’ha de destinar a les cures, que majoritàriament assumeixen les dones. A això, s’ha de sumar que el dret a la desconnexió digital s’incompleix en moltes feines.
Per capgirar aquesta regla que no té en compte ni les necessitats reals ni els interessos de la classe treballadora, La Intersindical defensem la jornada laboral de 32h setmanals, sense reducció de salari, jornada que es pot aplicar segons el sector productiu en una setmana de 4 dies laborables o mantenint la de 5. Depenent del cas concret pot ser convenient una opció o altra.
D’una banda, la reducció de la jornada laboral millora la seguretat i la salut en el treball. Les condicions de treball són un element determinant per a la nostra salut física i mental, entre aquestes la manca de temps per conciliar vida personal i laboral n’és una de principal: estem abocats a una vida atabalada per la manca de temps, fins al punt que les gestions ordinàries i les imprevistes col·lapsen les nostres ments amb el risc de danyar-nos la salut, en alguns casos de manera temporal i, en d’altres, permanent. L’estrès i la fatiga redueixen l’atenció necessària per a no patir accidents de treball, com també afavoreixen les condicions per a que generem malalties. Les condicions de vida, que inclouen les laborals, impacten sobre el sistema immunitari. Convé recordar que, segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu[3], a Catalunya l’any 2023 hi va haver 93.421 accidents de treball amb baixa laboral.
D’altra banda, la reducció de la jornada permet avançar cap al repartiment igualitari dels treballs de cures entre dones i homes. És important recordar que encara les dones assumeixen gran part de les feines domèstiques i de cures, com a conseqüència del sistema patriarcal que els hi adjudica aquestes responsabilitats. Així és que, fer la compra, preparar el menjar o ocupar-se de les necessitats dels fills i avis, són funcions (reproductives) que el sistema reserva a les dones, en tant que allibera als homes de complir amb aquestes obligacions. A més a més, fruït de la divisió sexual del treball les dones ocupen llocs de feina mal remunerats i el gruix de les jornades parcials. I encara més, són les dones majoritàriament les que sol·liciten excedències o es redueixen la jornada laboral per cuidar dels fills o familiars (amb la conseqüent reducció del salari i l’impacte futur en les pensions). Val la pena llegir el dossier estadístic Dones en el treball (2020) elaborat per l’Observatori de la igualtat de gènere[4].
També la reducció de la jornada afavoreix el desenvolupament personal. Lluny de la concepció economicista del capitalisme, la vida no s’ha de reduir a la feina, sinó que viure és molt més que treballar. Les persones tenim el dret a desenvolupar-nos llegint, fent activitat física, relacionant-nos amb l’entorn social, aprenent, descobrint, etc. El grau de qualitat de vida es mesura en gran part pel temps que disposem per a fer allò que volem fer, temps que s’ha de tenir en compte en l’equació treball, cures i descans. En síntesi, el temps destinat al treball no pot anar en detriment del temps dedicat al nostre desenvolupament.
Un altre argument per escurçar la jornada laboral és repartir el treball i la riquesa amb l’objectiu de reduir de l’atur, especialment alt entre el jovent i les persones més grans de 50 anys. La reducció de la jornada allibera en molts sectors hores que caldria cobrir, fet que permet incorporar més persones al món laboral. L’increment de treballadors augmenta les cotitzacions i els ingressos de l’estat, cosa que afavoreix disposar d’un sistema públic de protecció social més robust alhora que disminueix la despesa social. I el que és més important, les persones que accedeixen al món laboral passen a cobrar un salari necessari per a garantir unes mínimes condicions de vida.
A més a més, ni tan sols des de la perspectiva empresarial es pot argumentar que la reducció de la jornada laboral afectaria negativament la productivitat dels treballadors. En centres de treball on la jornada laboral s’ha reduït, sense afectació en el salari, la productivitat no només no ha minvat sinó que s’ha incrementat, com també la percepció de benestar en el treballador. Per tant, els salaris dels treballadors no s’han de reduir, i menys encara quan el Salari Mínim Interprofessional que aplica l’Estat no té en compte que el cost de la vida a Catalunya és més elevat que en molts altres indrets de l’Estat
Som conscients que per transformar globalment el mercat laboral calen canvis estructurals de fons del sistema socioeconòmic. En aquest sentit, entre d’altres actuacions, la reducció de la jornada ha d’anar acompanyada d’un reforçament dels serveis públics, de les polítiques actives d’ocupació i la Inspecció de Treball, d’un canvi en els hàbits de la societat en relació als horaris i usos dels temps, d’una limitació de l’enriquiment i d’unes obligacions fiscals veritablement progressives, i no ha d’afectar, com ja s’ha apuntat, al poder adquisitiu dels treballadors.
A tall de conclusió, l’objectiu del sindicalisme és ampliar els drets laborals i construir una societat igualitària, democràtica i justa, i la reducció de la jornada és un pas endavant cap a aquest objectiu. La seva aprovació i aplicació és possible: només es necessita voluntat política per legislar a favor de la classe treballadora i de la justícia social. Tal i com s’ha esmentat, La Intersindical expliquem àmpliament al llibre Construïm el futur (2021) la necessitat d’aquesta mesura, entre d’altres. Us animem a llegir-lo i compartir-lo!
Aquest Primer de Maig sortim al carrer! Ens trobem a la manifestació nacional de La Intersindical!
David Hernàndez, Secretari Nacional d’Organització
Ester Rocabayera, Secretària de Feminismes i LGTBIQ+
[1] Publicació on La Intersindical explica els eixos d’actuació per al sindicalisme republicà i per al desplegament de la justícia social
[2] Oficina d’estadística de la Unió Europea
[3] Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya
[4] Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya
