Exigim al Govern d’Espanya que torni a garantir la prevalença dels convenis dels nostres territoris

El Govern i el Ministeri de Yolanda Díaz han de presentar un projecte de llei per aprovar la mesura sense barrejar-la amb altres qüestions, i menys amb retallades.

Al ple del Congrés dels Diputades i Diputats del passat 10 de Gener un dels tres decrets sotmesos a votació, el presentat pel Ministeri de Treball, no va ser aprovat i ha comportat que la prioritat dels convenis col·lectius autonòmics (modificació de l’art 84 de l’Estatut dels Treballadors) no hagi tirat endavant.

El Govern espanyol té el costum antidemocràtic de tramitar diferents mesures incorporant-les totes per a l’aprovació a través de decrets llei, fet que comporta -a més- haver d’aprovar o rebutjar el text en la totalitat, sense possibilitat de modificació.

La recuperació de la prevalença dels àmbits autonòmics de negociació ha estat una reivindicació constant i compartida entre els sindicats ELA, CIG i La Intersindical durant els darrers anys. Aquesta defensa del dret a la negociació col·lectiva sense imposicions ha motivat diverses mobilitzacions i vagues durant els darrers anys.

Les organitzacions sindicals i patronals de l’estat espanyol sempre han volgut centralitzar la negociació col·lectiva a nivell estatal. No ha estat una qüestió pacífica, i la legislació ha canviat. La reforma del 2010 del Govern de Zapatero (en un context d’intervenció de facto de Brussel·les) va modificar l’Estatut dels Treballadors per atorgar a la negociació d’àmbit estatal la prioritat aplicativa dels convenis col·lectius.
És important recordar que després d’aquesta modificació, els convenis col·lectius de l’Estat deixen de ser convenis de continguts mínims i es poden convertir en convenis de màxims que impedeixen la millora de condicions en altres àmbits. Els convenis estatals, comparativament amb els convenis dels territoris on es constitueixen majories sindicals diferents de les de CCOO i UGT, són notablement pitjors en continguts.

Aquests convenis estatals no són sinó una fórmula a mida de la patronal amb l’objectiu d’estendre la precarietat i maximitzar-ne els beneficis. Només així s’entén la negativa per part de la patronal espanyola i la defensa de la “unitat de mercat”.

D’altra banda, la negativa dels sindicats UGT i CCOO només és explicable des de l’interès per mantenir un monopoli de la negociació col·lectiva mitjançant els convenis estatals sense respectar les majories democràtiques de cada territori.

ELA, CIG i La Intersindical consideren fonamental la recuperació de la prevalença dels convenis territorials respecte als estatals perquè és indispensable per a la millora de les condicions laborals, per qüestions democràtiques i de respecte.

Defensem un sistema de negociació col·lectiva que respecti la voluntat de treballadors i treballadores i serveixi per equilibrar la capacitat de negociació que les reformes laborals han desplaçat absolutament a favor de la patronal. Senzillament demanem que allà on hi hagi majories socials de cada part es puguin negociar les condicions de treball.

Els sindicats ELA, CIG i La Intersindical desconeixen avui dia en quina situació es troba aquesta qüestió. Exigeixen al govern de Sánchez i al Ministeri de Yolanda Díaz que tornin a presentar el més aviat possible un projecte de llei per debatre i aprovar la prioritat dels convenis propis sense barrejar-la amb altres mesures, i encara menys amb retallades.

D’altra banda, emplacem també els partits polítics dels nostres països que en les relacions amb el Govern espanyol la prioritat dels convenis territorials sigui un element imprescindible en les seves negociacions.

Ens reafirmem finalment, en el valor de les mobilitzacions i vagues que durant els darrers anys hem realitzat per defensar una cosa tan imprescindible com el dret a la negociació col·lectiva, en la vigència de les mateixes i el nostre compromís per continuar fent-ne ús com a eina essencial del sindicalisme que representem.