El relator especial de l’ONU per als afers de les minories insta l’Estat espanyol a pronunciar-se sobre la compatibilitat de les sentències del TSJC amb la legislació internacional, els instruments de drets humans que l’Estat ha ratificat i les limitacions imposades al model d’immersió lingüística
Fernand de Varennes demanava al govern espanyol que respongués en menys de 60 dies, però, exhaurit aquest termini, no consta que l’Estat hi hagi donat cap resposta, i les possibles respostes hauran d’arribar al nou relator, el suís Nicolas Levrat
Aquesta és la resposta de les Nacions Unides a set entitats, entre les quals La Intersindical, que es van unir per informar el relator sobre la campanya judicial per imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu català
El relator especial de l’ONU per als afers de les minories insta l’Estat espanyol a pronunciar-se sobre la compatibilitat de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra de la immersió lingüística amb la legislació internacional. El relator ho ha expressat en una resposta, feta pública ara, a set organitzacions de la societat civil (Sine Qua Non, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs i la Intersindical-CSC), que es van unir per informar-lo sobre la campanya dels tribunals espanyols per posar fi a la immersió lingüística i imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu de Catalunya.
L’informe del relator, encara Fernand de Varennes, considera que “reduir l’ús de la llengua catalana en l’exitós programa d’immersió a Catalunya correria el risc que els infants i alumnes d’entorns castellanoparlants no aprenguessin bé el català, per ser una llengua minoritària”. A més, destaca que “atès que el castellà és la llengua majoritària al país, el seu ús quotidià i la seva exposició ja estan garantits i són privilegiats”. Alhora, es mostra contundent en la fiscalització de l’actuació dels poders judicials: “També sembla que, en els darrers anys, la interpretació judicial i altres esdeveniments han provocat, en general, un augment dels obstacles a l’ús de les llengües minoritàries en una sèrie de serveis públics”. El relator, veient aquesta situació, considera que “existeix un assumpte que requereix una atenció immediata” i demana al Govern espanyol que n’informi l’opinió pública.
En aquesta resposta, Varennes recomana a l’Estat espanyol “revisar i reconsiderar les sentències del TSJC que estableixen que les ensenyances de llengua castellana han de ser almenys del 25% de tots els ensenyaments que s’imparteixen als centres de primària i secundària de Catalunya, amb el fi de garantir que s’adeqüin a les obligacions internacionals de l’Estat en matèria de drets humans”. Alhora, li demana que aporti informació respecte de les al·legacions fetes i que expliqui de quina manera els esdeveniments que se li han fet arribar són compatibles amb les obligacions del govern de l’Estat, així com quines mesures té previst prendre per corregir les incoherències de les sentències judicials respecte de les normes internacionals de drets humans. Li sol·licita que li indiqui en quina mesura els estudiants catalans continuaran rebent l’ensenyament en llengua catalana i hi estaran exposats per poder utilitzar aquesta llengua en la seva vida pública. A més, el relator li demana aclariments sobre la base jurídica i la lògica aplicada pel TSJC per sentenciar contra el model d’immersió lingüística, que ha estat considerat un model d’èxit per la UNESCO i diversos actors internacionals. Finalment, li sol·licita explicacions sobre de quina manera les sentències del TSJC són compatibles amb la legislació internacional i amb els instruments internacionals de drets humans ratificats pel mateix Govern de l’Estat.
El relator demana al govern espanyol que respongui en menys de 60 dies, però, ara per ara, exhaurit aquest termini, no consta al web de l’ONU que Espanya hi hagi donat cap resposta. Les possibles respostes arribaran al nou relator de minories, el suís Nicolas Levrat, que continuarà la tasca de revisió del paper dels estats en la protecció de les minories lingüístiques, nacionals, ètniques i religioses que ha fet el seu predecessor.
El relator denuncia que la Constitució Espanyola no s’ha adaptat als instruments internacionals i continua passant per alt les discriminacions lingüístiques
El relator, a més, recorda que la Constitució Espanyola no s’ha adaptat als instruments internacionals de protecció contra la discriminació. En concret, cita que l’article 14 de la Constitució, d’igualtat davant la llei, no esmenta la llengua entre els motius prohibits de discriminació, com sí que hi consta en els tractats de Drets Humans de l’ONU. Aquest fet, podria “ser motiu de preocupació en relació amb el marge que deixa per a possibles pràctiques discriminatòries contra les minories lingüístiques”. Aquest fet ja va ser apuntat en l’Informe del Relator Especial sobre qüestions de les minories que va publicar després de la seva visita a Espanya el gener del 2019. En el mateix informe, el relator ja mostrava la seva preocupació per les sentències que imposaven l’ús del castellà en el sistema educatiu català. Aquesta vegada, amb la sentència del 2020 del 25% de castellà que afecta tot el sistema educatiu català, ha demanat que “aclareixi quina és la base jurídica i la lògica aplicada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per sentenciar en contra del model català d’immersió, que ha estat provat amb èxit per la UNESCO i altres organismes internacionals”.
La comunicació del relator acaba amb un annex de referències al dret internacional dels drets humans, que resumeix els instruments i els principis internacionals que donen suport al sistema d’immersió lingüística i a la llengua catalana com a eina de cohesió. Entre aquests instruments hi ha la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948; la Convenció sobre els Drets de l’Infant del 1990; la Declaració sobre els Drets de les Persones Pertanyents a Minories Nacionals o Ètniques, Religioses i Lingüístiques, adoptada per consens el 18 de desembre de 1992; l’informe temàtic de 2020 al Consell de Drets Humans de l’ONU sobre “Educació, llengua i drets humans de les minories”; la guia pràctica per a l’aplicació dels drets lingüístics de les minories, un manual elaborat pel relator especial de l’ONU sobre qüestions de les minories el 2017, o l’Observació General núm. 21 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
També menciona les recomanacions i les millors pràctiques derivades dels documents finals del Fòrum anual de les Nacions Unides sobre Qüestions de les Minories i, en particular, la 12a sessió del Fòrum duta a terme els dies 28 i 29 de novembre de 2019 sobre “Educació, idioma i drets humans de les minories”. L’informe sobre les seves recomanacions insta els estats a perseguir l’objectiu de la igualtat lingüística a través de la provisió de “educació i ensenyament en llengües minoritàries”. Les recomanacions insten els estats a salvaguardar l’educació en llengua materna per a les minories lingüístiques “a tots els nivells quan sigui factible” i, significativament, a interpretar la viabilitat de les polítiques d’educació lingüística inclusiva i multilingüe “al més favorablement possible per a l’ús de la llengua materna com a mitjà d’instrucció”.
Fernand de Varennes no cita instruments de protecció de minories del Consell d’Europa o de la Unió Europea. De fet, ja va opinar que aquests donaven tot el poder als estats respecte de què es protegia i què no. En aquest context, va opinar que és imprescindible assolir el màxim grau de reconeixement possible, com ara l’oficialitat en l’àmbit europeu, que no arribarà durant la presidència espanyola de la UE.
Descarrega l’informe aquí: https://www.intersindical-csc.cat/wp-content/uploads/2023/12/DownLoadPublicCommunicationFile.pdf
