La Intersindical, arran de l’acord d’investidura entre el PSOE i Sumar, considerem el següent:
Catalunya , i el conjunt dels Països Catalans, continuem sense tenir gairebé cap mena de capacitat de decisió en matèria social i laboral.
Totes les decisions es prenen des de Madrid (o París) sense tenir en compte la realitat socioeconòmica del nostre país produint un seguit de conseqüències al conjunt dels treballadores i les treballadores.
El 14% dels i les treballadores de Catalunya és pobre tot i tenir una feina i la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers 40 anys, amb el desbocat augment de l’índex de preus al consum, no ha estat abordat per una reforma laboral que ha continuat debilitant la nostra capacitat de negociació col·lectiva i està generant treballadors indefinits però fàcils d’acomiadar, amb baixos salaris i un increment del treball parcial, ocupat principalment per dones. Hi hem d’afegir, a més, una reforma de les pensions que pretén fer-nos treballar més anys per menys.
En aquest sentit considerem que, en primer terme, necessitem poder decidir nosaltres com a poble tot allò que afecta les nostres condicions de vida.
En segon terme, considerem que cal mesures valentes per abordar el reptes globals que tenim com a humanitat, com l’augment de la precarietat, el canvi climàtic i les guerres i migracions que generen. Hem de possibilitar una transformació ecosocial que inevitablement passa per plantejar-nos quin model productiu necessitem, i com integrem l’automatització i la IA en el món laboral per tal de garantir la reducció substancial de l’actual jornada laboral, que té costos clars en l’àmbit de la coresponsabilitat i la salut, i alhora que la riquesa que genera, es reparteixi per tal de millorar les condicions de vida del conjunt de la ciutadania.
En aquest sentit, l’acord de reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals és insuficient enfront aquest principi de repartir la feina i la riquesa en una societat que continua sent desigual i davant el repte de l’automatització i la intel·ligència artificial. Tot i la millora de les dades d’atur dels darrers mesos, continua sent estructural i el que és pitjor, generant feina precària i de baix valor afegit. Continuem sent força lluny de la mitjana europea d’atur que és del 6%.
La realitat és que com a societat generem prou riquesa per garantir el benestar del conjunt de la població. El pes de les rendes del treball era del 75,2% sobre el PIB l’any 1978 i actualment amb prou feines arriba al 58%. El salaris es troben un 20% per sota de l’IPC amb un diferencial que no ha parat de créixer els darrers anys.
Així mateix considerem que les propostes en matèria d’habitatge per crear un 20% de parc públic haurien d’anar acompanyades de la capacitat real de legislar al nostre país per garantir aquest dret a tothom en lloc de patir el continu boicot de l’Estat espanyol a les lleis socials del nostre Parlament. Unes lleis pròpies que, durant el període d’aplicació abans de ser suspeses per la judicatura espanyola, van aconseguir reduir el cost de l’habitatge de lloguer a Catalunya.
Pel que fa a les mesures per reduir l’impacte del canvi climàtic amb menys vols de curta durada, considerem que la principal mesura que necessitem com a país és poder disposar d’un sistema ferroviari, especialment de rodalies, digne, eficient, eficaç i assequible. Aquesta sí que és una de les principals mesures per reduir l’impacte del canvi climàtic, cohesionar el país, millorar la coresponsabilitat i conciliació familiar i laboral i la qualitat de vida de centenars de milers de catalans i catalanes.
Els impostos a la banca, a les energètiques i el bo social elèctric haurien d’anar acompanyades d’altres mesures que milloressin la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores. Són la base per garantir una vida digna i autònoma, permetent falcar el sistema de protecció social. Baixos salaris signifiquen poques cotitzacions i precarietat. Per tant, és necessari sortir d’un model econòmic basat en serveis de baix valor afegir i promoure polítiques públiques orientades a un model productiu al servei de la gent i que sigui sostenible.
A més, l’augment de la recaptació de l’IRPF o una possible pujada de l’SMI continuarà sense tenir en compte la nostra realitat socioeconòmica perquè no tenim cap mena de capacitat de decisió en aquesta matèria.
Finalment, com ja va passar amb una reforma laboral lesiva que havia de ser derogada, davant la suposada reforma de la lleia mordassa que també havia de ser derogada, no tenim cap certesa que no continuï vulnerant els drets de reunió i de llibertat d’expressió davant els precedents que ja hem viscut.
Per això mateix, La Intersindical, advoquem per:
- La jornada laboral setmanal de 32 hores.
- Traspàs de totes les competències de treball a la Generalitat mentre no siguem un Estat.
- Increments de tots els salaris, com a mínim, d’acord amb l’IPC per Llei
- Prevalença dels convenis autonòmics front els estatals
- La implementació d’una Renda Bàsica Universal
- Que la legislació catalana en matèria social, com l’habitatge, no pugui ser suspesa per l’Estat espanyol mentre no siguem un Estat independent.
- El traspàs total del sistema ferroviari de Rodalies a la Generalitat amb les consegüent partides pressupostàries si no disposem de la capacitat de recaptar el conjunt dels impostos.
- Polítiques públiques efectives de foment de la indústria i un model productiu sostenible
- El traspàs de tots els impostos i de tota la capacitat recaptatòria a la Generalitat mentre no siguem un Estat.
- La derogació total de la llei mordassa i de les lesives reformes laborals.
