Per a què serveix la LOSU tal com s’ha presentat? Com diu l’adagi, “les coses han de canviar perquè tot continuï igual.”
Per La Intersindical la LOSU no és res més que un pedaç, una oportunitat perduda de millorar el sistema universitari. Sense Memòria econòmica, els canvis que planteja la LOSU son difícilment creïbles, cosa que reforça la noció que no servirà per res més que per avançar cap a la consolidació del mercantilisme en l’ensenyament universitari, la recerca i el coneixement, sense eliminar – i en alguns casos agreujar- els components feudals i patriarcals que té el model actual. Es tracta doncs d’una oportunitat perduda d’establir carreres professionals que garanteixin els drets laborals dels treballadors i treballadores, d’introduir dinamisme al funcionament de les universitats, d’enfortir-les com a referent dels valors democràtics i de millorar la transparència en la seva governança. Ens quedarà doncs un model caduc que no s’adapta a les demandes de la societat ni elimina els greus problemes estructurals i de finançament que arrosseguem.
La Intersindical constatem que, sense sobirania econòmica i política, no disposem de la capacitat per decidir el model de serveis públics que volem. Cal assolir la República Catalana per poder construir la universitat crítica, feminista i de qualitat que necessita tota societat. Alhora cal també voluntat política per fer-ho. Constatem que els successius governs catalans han perpetuat un model universitari basat en la competitivitat i no en la cooperació, en el mercantilisme i no en consolidació de servei públic a la societat, en la precarització i no en la qualitat.
La Intersindical continuarem lluitant per assolir aquesta universitat del poble i per al poble. I plantarem batalla davant de qualsevol actor que plantegi o defensi models privatitzadors i antidemocràtics.
En l’àmbit del finançament:
- La LOSU NO compleix amb l’ordre 3070 de 4 de febrer de 1980, norma que exigeix l’elaboració d’una Memòria econòmica justificativa dels projectes de llei i disposicions administratives que hauria de permetre conèixer la incidència en la despesa pública de la seva execució.
- La LOSU es basa en indefinicions i contradiccions. L’article 55 de la LOSU estableix sense les imprescindibles concrecions, que les “administracions públiques” han de dotar a les universitats de recursos econòmics necessaris per complir el que s’estableix a la llei, i fixa per al 2030 (sic) el termini per a arribar a dedicar l’u per cent del PIB a l’educació universitària pública. A la vegada, la mateixa LOSU imposa que caldrà adaptar-se a la nova normativa en dos anys.
Si l’Estat espanyol vol tenir un mínim de credibilitat, cal que es presenti la Memòria econòmica. Exigim al ministre Subirats que l’elabori i que concreti en quins termes i terminis es faran les transferències necessàries per a sufragar els canvis que defineix la llei.
De forma molt particular, exigim també que en la Memòria econòmica s’especifiqui que la dotació econòmica a les universitats serà proporcional a la temporalitat del seu personal, temporalitat que ara mateix és molt més elevada a les universitats catalanes que a la mitjana de les universitats espanyoles.
Pel que fa a Personal Docent i investigador:
Figures:
La LOSU estableix que el personal docent i investigador (PDI) estarà format per professorat dels cossos docents universitaris (funcionaris) i professorat laboral, mantenint l’obligatorietat que el professorat funcionari sigui majoritari (Art. 64.3). Actualment, segons dades de l’IDESCAT de 2021, només un 20% del personal docent de les Universitats Catalanes és funcionari. On sons els recursos per als concursos de PDI funcionari que caldrà convocar? (Disposición transitoria quinta. 5).
La LOSU recalca també que el professorat associat tindrà un perfil purament docent per aportar expertesa en determinats àmbits, excloent aquest col·lectiu de qualsevol tasca de recerca. A més limita la seva dedicació a 120 hores lectives per curs acadèmic (Art. 79), i defineix la seva vinculació amb un contracte indefinit. A les universitats públiques Catalanes el professorat associat constitueix un 55% de la plantilla, percentatge que haurà de baixar fins al 20 % com a màxim. Això implicarà estabilitzar professorat associat doctor i no doctor, sense definir com es finançaran aquestes estabilitzacions.
Exigim l’aplicació de l’acord entre Estat i Generalitat per complir els objectius d’estabilització del professorat associat, tal com s’especifica a la llei (art. 144,2 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo).
Carrera acadèmica:
Segons la LOSU i la «Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación» modificada el 5 de setembre de 2022, es preveuen dues vies força llargues per assolir una posició permanent com a personal docent i investigador a les universitats públiques:
- Com a professores i professors ajudants doctors, a través d’un contracte de 6 anys en els quals cal impartir 180 h lectives anuals i reunir els mèrits docents i de recerca i transferència com per a aconseguir una acreditació com a Titular d’Universitat o permanent laboral.
- Com a personal investigador doctor, amb contracte temporal de 3 a 6 anys, o 8 anys en el cas de persones amb discapacitats. Poden impartir un màxim de 100 hores de docència anuals i han de reunir prou mèrits d’investigació per a obtenir la certificació R3 o I3.
Des que una persona finalitza els seus estudis de màster, ha de doctorar-se i, per tant, poden transcórrer de 6 a 10 anys, fins a ocupar una plaça estable com a professor Titular d’universitat o Permanent laboral.
Denunciem que el disseny i la cursa d’obstacles que és i continuarà sent la carrera acadèmica no fan res més que desincentivar la incorporació de PDI jove i, per tant, no aporta cap solució a un dels problemes més grans que afecten les universitats catalanes: l’envelliment de la plantilla de PD i la manca de relleus per les moltes jubilacions que es produiran pròximament. Tampoc afavoreix la carrera acadèmica de les dones –malgrat que pretengui ser una llei feminista: allargar la carrera acadèmica és una barrera de gènere que endureix el sostre de vidre.
Denunciem que es continua discriminant el professorat universitari respecte a la resta de treballadors. Segons l’Estatut dels Treballadors i la reforma laboral de 2022, els contractes temporals tenen una durada de sis mesos ampliable a 12 segons el sector, i en el marc de l’estatut bàsic del treballador públic, la situació d’interinitat no es pot allargar més de 3 anys. Reclamem que, independentment del contracte temporal inicial, quan es disposi de l’acreditació pertinent, immediatament es pugui concursar a una plaça permanent.
Pel que fa al Personal d’Administració i Serveis
La LOSU estableix que el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PAS) de les Universitats públiques ha de ser suficient per desenvolupar adequadament els serveis i funcions dels centres. Tanmateix, l’oferta pública continua congelada des del 2012, de manera que la plantilla del PAS de les universitats públiques catalanes és clarament insuficient per assumir l’actual increment de graus, postgraus, màsters, projectes de recerca i la multiplicació de burocràcia derivada de l’aplicació del Pla Bolonya. Aquesta manca de personal genera molta pressió a les plantilles, amb clars efectes laborals i psicosocials, alhora que dificulta en gran manera la conciliació i la carrera professional.
CONCLUSIÓ
Denunciem que la LOSU no resol el conjunt de precarietats que afecten el PAS i el PDI de les universitats públiques catalanes. D’una banda, no acaba amb els sagnants dèficits pressupostaris, en tot cas els incrementarà en la mesura que no reverteix altres lleis que dificulten el seu bon funcionament; de l’altre, tot això té un impacte directe en la qualitat universitària. Calen, doncs, contrapartides econòmiques juntament amb propostes de millores a la qualitat de la docència i la recerca, així com mantenir les condicions materials de vida, salut física i mental del personal universitari.
Denunciem que a la base de les disfuncions i precarització creixent que afecta el conjunt d’universitats públiques catalanes, hi ha unes polítiques públiques tendents a la mercantilització dels serveis públics, en especial de les universitats i el desplegament de models de governança que no qüestionen aquesta tendència, com tampoc aposten per la democratització radical d’una institució de caràcter feudal.
