Des de La Intersindical considerem una presa de pèl la proposta del Gobierno de España, que s’havia compromés a derogar les reformes laborals de 2010 i de 2012 aprovades pel PSOE i el Partit Popular, i que ha rebut l’aval de la patronal majoritària i el vergonyant suport de CCOO i UGT, quan encara ressonen les paraules de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz al Congreso de CCOO afirmant, literalment, que “vamos a derogar la reforma laboral, a pesar de las resistencias, que las hay, compañeros y compañeras, a pesar de todas aquellas personas que esten donde esten jamás han querido derogar y alterar el modelo de relaciones de la precariedad que ha impuesto la derecha unilateralmente en nuestro país”.
Des de La Intersindical, com sempre hem reivindicat des de la seva aprovació, continuem demanant la seva derogació absoluta, no un pedaç, ni una contra-reforma de la reforma. Exigim que es compleixi l’acord del PSOE i Unidas Podemos en arribar el Govern de derogar la reforma laboral i que no s’aprovi aquesta farsa que parteix del xantatge de la patronal i rep el suport, una vegada més, d’un sindicalisme de CCOO i UGT que no defensa els interessos de les majories treballadores sinó el seu status quo.
El text que han acordat els sindicats majoritaris, la patronal i el govern espanyol permetrà que se segueixi desmantellant el teixit industrial del país amb acomiadaments col.lectius sense autorització administrativa i tot el que es decideixi des de Madrid per mitjà de la negociació col.lectiva estatal seguirà prevalent per sobre de tot allò que vulguem decidir des dels Països Catalans. La reforma és pro-patronal i centralista.
I per què ens sembla des de La Intersindical una farsa aquesta proposta de contra-reforma?
- Ens sembla molt greu que no es modifiqui la normativa establerta per la reforma laboral del 2012 en matèria d’acomiadaments. Com hem vist en els darrers anys, la patronal ha utilitzat aquesta normativa per acomiadar els i les treballadores de forma unilateral, sense cap garantia i amb un cost per acomiadament molt baix.
- Es manté l’estatalització de la negociació col·lectiva imposada per les reformes laborals de 2010 i 2012. Per tant, els i les treballadores catalans seguirem amb els nostres convenis sectorials subordinats als convenis sectorials estatals, donant pas a la precarització, ja que qualsevol negociació col·lectiva feta aquí serà “paper mullat” en aplicar-se convenis estatals que puguin empitjorar les condicions laborals
- Considerem inacceptable que empreses que obtenen beneficis puguin presentar EROs per poder acomiadar impunement a personal i que, a més, tramitar un ERO continuï essent un acte unilateral de les empreses sense recuperar l’anterior autorització administrativa prèvia.
- Trobem inacceptable que no es recuperin els anteriors salaris de tramitació (salari i cotització des de l’acomiadament fins el reconeixement o declaració d’improcedència) que protegia els contractes amb menys antiguitat.
- No es recuperen els 45 dies per any amb topall de 42 mesades en les indemnitzacions per acomiadament continuant amb els 33 dies amb un topall de 24 mesades de les reformes de 2012 i 2010.
Considerem que en la situació econòmica, social i laboral aquesta reforma no resol el problemes de fons de les classes populars del nostre país ni fa els passos necessaris per sortir de deriva neoliberal que s’ha instal·lat a les relacions laborals.
Aquesta reforma laboral repeteix els errors del passat però canviant el relat per a endolcir-ne la seva acceptació.
Les petites modificacions que s’han fet no responen a les necessitats de la classe treballadora del nostre país.
Exigim als partits catalans amb representació al Congreso que en la tramitació legislativa facin valer la seva força per defensar els interessos de la classe treballadora del nostre país modificant-ne el contingut de manera substancial o votant en contra.
Des de La Intersindical tenim clar que la solució als problemes laborals de la classe treballadora no se solucionen a Madrid, Paris o Brusel·les.
Per això defensem la necessitat de passar pàgina a la històrica reivindicació d’avançar en el marc competencial o del finançament, perquè com les imposicions lingüicides de l’Estat en matèria lingüística, l’única manera de poder decidir i bastir un marc de relacions laboral just és per mitjà d’un marc polític i social propi en forma de República Catalana. Un marc on no haguem de demanar permís ni pidolar per viure amb dignitat.
La Intersindical seguirem amatents al tràmit final d’aquesta reforma, informant als treballadors i a les treballadores de les conseqüències del que considerem un frau.
Així mateix analitzarem les diferents opcions de resposta arreu dels centres de treball del país i amb els sindicats de classe de Galícia i el País Basc.
