L’Eina, espai jove de la Intersindical-CSC, ha iniciat la campanya “Joves, que no ens hipotequin la vida!, en el marc de les reivindicacions al voltant de la pandèmia global de la Covid-19 que està afectant a països dels cinc continents també ens mostra com les desigualtats socials i les polítiques públiques de cada Estat juguen un paper determinant en la propagació del virus i dels seus efectes sobre les diferents capes de la població. Una vegada més veiem com allà on les desigualtats econòmiques i socials afloren, l’expansió de la pandèmia s’abraona sobre les classes populars.
Des de l’Eina s’ha volgut destacar el cas paradigmàtic de la ciutat de Barcelona, on la taxa de positius per Covid-19 dibuixa el mapa de la distribució de la renda a la ciutat. El jovent sindicalista republicà també ha volgut destacar que en plena pandèmia les grans empreses s’ha rentat les mans; si a l’hora d’obtenir beneficis la classe treballadora només en rebia les motlles, ara s’espolsen tota responsabilitat: només al març, més de 65.000 persones s’han quedat a l’atur als Països Catalans (sense comptar a les 875.000 persones afectades per un ERTO), amb increments del 5,5% a Catalunya, el 9,7% al País Valencià i el 14,6% a les Illes Balears, segons les dades oficials.
L’impacte sobre l’economia afecta a totes les branques del treball, però especialment als sectors ja de per si més precaritzats com els serveis, on la mà d’obra barata la posem essencialment joves, dones i migrants. De fet, és aquest sector el que pateix l’allau més important d’ERTOs motivats pel Covid-19 (més del 75,9%), que és justament on treballem el 86% dels i les joves menors de 30 anys a Catalunya.
Per això l’Eina proposa articular una resposta popular que sigui capaç de forçar a governs de tot espectre polític a adoptar un seguit de mesures de mínims, que passin per la defensa dels serveis públics, el control públic dels sectors estratègics (energia, aigua, banca, etc), el rebuig a les mesures autoritàries, militaristes i centralitzadores i, per suposat, per l’aplicació de tot un seguit de mesures socio-laborals:
- Garantia d’ingressos, garantint el 100% del salari per a les treballadores i els treballadors, exempció de la quota a les persones autònomes i dret a percebre una ajuda per complementar els ingressos fins a 1.300 euros mensuals, i abonament de rendes bàsiques per la mateixa quantitat a les persones sense ingressos. Prohibició dels acomiadaments i dels expedients de regulació.
- Reforma impositiva per combatre la temporalitat
- Regularització de les persones migrants en situació administrativa irregular.
- Reducció de la jornada laboral: treballem totes, treballem menys, amb una jornada laboral de 6h de jornada laboral sense reducció salarial, que facilitin la conciliació laboral i familiar i la fi de la divisió sexual del treball.
- Contractació de nou personal per a la Inspecció de Treball.
- Derogació de les reformes laborals de PP i PSOE.
- Fi dels falsos autònoms.
Els i les joves dels Països Catalans mereixem poder desenvolupar els nostres projectes vitals sense haver de patir l’angoixa de no saber si ens quedarem sense feina, sense saber si la que trobem serà inestable i sense saber si es compliran els drets laborals que ens pertoquen. No acceptarem viure en la incertesa de si podrem emancipar-nos algun cop, si haurem de compartir pis eternament o de si haurem de tornar a viure a casa els pares. No volem renunciar a estudiar allò que volem perquè no ens ho podem pagar.
Davant els intents de la patronal per a que treballadors i treballadores paguem el cost de la crisi, l’organització sindical dins les empreses i la solidaritat de classe son clau per garantir-nos els nostres drets. Posem en marxa tota la força del jovent per a que no ens hipotequin la vida!
