La situació actual que vivim és insostenible: molts anys de pèrdua de poder adquisitiu, retallades salarials i de plantilla, mil horaris fora de conveni (sense cap mena de control efectiu, que fan impossible la conciliació), pressió comercial sense límit…
A tot això s’hi afegeix la posició de l’AEB a la mesa de Conveni on, malgrat els beneficis històrics del sector, insisteix en les seves propostes garrepes que precaritzaran encara més les nostres condicions: noves retallades i mesures lesives per al personal (pujades salarials per sota de l’IPC, supressió de triennis, mobilitat geogràfica fins a 50 km, etc.).
Les organitzacions CIG, ELA, SEC-BBVA i La Intersindical catalana, coincidim en la necessitat de convocar vaga entre la segona quinzena de febrer i la primera quinzena de març. La nostra decisió és ferma i clara, hi haurà convocatòria de vaga, així ho traslladarem a la resta de la representació sindical estatal amb l’objectiu de sumar els màxims suports possibles. I ho farem amb una única premissa: la convocatòria ha de ser oberta, sense sigles, sense banderes ni protagonismes estèrils. Nosaltres, els sindicats, hem de ser l’eina que permeti a la plantilla contestar i fer front col·lectivament a aquestes retallades i a la pressió comercial desmesurada.
Fos a les negociacions d’ERO o a les dels Convenis, a la patronal se li omplia la boca dient que havien de garantir una rendibilitat mínima de dues xifres als accionistes. Així van justificar la destrucció de llocs de treball, les retallades salarials, la quasi desaparició de la jornada continuada general de Conveni, o la pressió comercial que patim.
Ara que els Bancs ja tenen el que volien i han batut a bastament els seus rècords de beneficis històrics a costa de l’esforç dels i les qui els han fet possibles, s’han encoratjat i s’entesten a mantenir la seva posició de supèrbia. Així que, si volem recuperar allò que és de justícia, haurem de lluitar-ho!
ÉS ARA O MAI.
