Som a l’any 2024 i després de dècades de lluites constatem que malgrat els avenços en matèria d’igualtat, estem lluny d’eliminar el conjunt de desigualtats, discriminacions i violències que patim les dones.
Les polítiques públiques que s’han aplicat no plantegen mesures efectives per posar al centre de l’economia les persones. Focalitzar l’economia en les persones vol dir reconèixer el conjunt de treballs –assalariats o no– que realitzem dones i homes, però de manera majoritària les dones, relacionats amb un element cabdal per la sostenibilitat de la vida: les cures. Vol dir, per tant, reconèixer que a través de les cures (re)produïm els elements imprescindibles per a sostenir la vida.
Per això, per visibilitzar-les s’han de remunerar justament, que implica retribuir-les d’acord amb el paper que juguen a l’hora d’assegurar la viabilitat de la societat i del mercat assumir que la responsabilitat de les cures és de tots i totes i que té una dimensió social en tant que ens afecta a tothom –tots i totes necessitem cures en algun moment de la vida– i per tant cal bastir un servei públic, sòlid i de qualitat que les sostingui.
La realitat tanmateix, és que ara i aquí, patim les conseqüències d’un sistema i unes polítiques que perpetuen la desigualtat de gènere, invisibilitzen i menystenen el treball de cures realitzat per dones, i mantenen les dinàmiques de poder que oprimeixen les dones en l’àmbit laboral, econòmic i social. Opressions que es multipliquen i acumulen en el cas de les dones migrants i racialitzades
Alhora, en l’actual context de múltiples crisis, en el qual s’accentuen les desigualtats, hem de parar especial atenció a les conseqüències globals de la crisi climàtica i l’impacte que té sobre les condicions de vida de la classe treballadora. En aquest sentit cal (re)pensar com evolucionem cap a un món sostenible ambientalment i socialment, en què les classes populars i entre aquestes, les dones, no haguem d’assumir els costos d’unes polítiques extractivistes que han dut al planeta al caire del col·lapse.
La Intersindical defensem que és imprescindible en la lluita cap a la justícia social:
- El reconeixement del treball de cures com a pilar fonamental de l’economia i la societat, garantint la seva dignificació i remuneració justa.
- La redistribució equitativa del temps de treball i dels recursos econòmics, assegurant que les polítiques laborals i econòmiques protegeixen totes les dones, especialment aquelles en situacions de vulnerabilitat.
- L’eliminació de la precarietat laboral, que afecta desproporcionadament les dones, exigint contractacions justes i condicions laborals dignes per a totes.
- La transformació de les polítiques públiques perquè siguin realment inclusives, atenent a les diverses realitats familiars i garantint una protecció econòmica efectiva per a les dones.
- Un sistema de protecció social públic i eficient
- La lluita contra la violència masclista, en totes les seves formes, com a part inseparable de la lluita contra el deute patriarcal, exigint mesures concretes i efectives per la seva eradicació.
- La transformació del teixit productiu en un de sostenible, en el marc d’un model socieconòmic just socialment.
Amb aquests objectius:
- Lluitem per la reducció de la jornada laboral sense reducció salarial per promoure una distribució equitativa del treball productiu i reproductiu.
- Defensem la implementació d’una Renda Bàsica Universal (RBU) que garanteixi la sostenibilitat econòmica de totes les persones.
- Exigim el reconeixement salarial del Treball de cures, essencial per al benestar social i econòmic de la nostra societat.
- Proposem l’establiment d’un Salari Mínim Interprofessional (SMI) català que reflecteixi les necessitats reals de les persones i contribueixi a reduir la bretxa salarial.
- Reivindiquem el reconeixement del dret de ciutadania per a totes les persones, independentment del seu origen o estatus legal, com a pas cap a una societat més justa i igualitària.
- Demanem el reconeixement retroactiu de les cures per a les pensions, per garantir que les dones no siguin penalitzades en la seva vellesa per haver dedicat anys al treball de cures.
- Reclamem un cos d’inspecció de treball propi i dotar-lo de prou personal per garantir inspeccions de treball aleatòries amb l’objectiu de verificar que totes les empreses compleixen la normativa en matèria de prevenció i abordatge de les violències masclistes.
- Lluitem contra projectes, públics o privats, que posin en perill l’equilibri ambiental i territorial. Així mateix ens oposem a que s’utilitzi la creació de llocs de treball com a argument per deslegitimar l’oposició a aquests projectes. En aquest sentit defensem la transformació dels llocs de treball vinculats a sectors contaminants en d’altres de valor social i productiu sostenibles.
8 de març 365 dies.
En el dia a dia de la nostra lluita sindical, plantegem un seguit de propostes que cal defensar en cada centre de treball
- Instem a la racionalització dels horaris laborals per promoure una millor conciliació de la vida laboral, familiar i personal.
- Exigim mesures de corresponsabilitat en el treball de cures, desmuntant els rols de gènere tradicionals i promocionant una distribució equitativa de les responsabilitats domèstiques.
- Fem una crida a la implicació dels homes en la lluita per la igualtat, reconeixent que la justícia social només pot ser aconseguida amb la participació activa de tots els membres de la societat.
- Posant de manifest les mancances que tenen molts protocols contra l’assetjament per raó de sexe i sexual exigim que Inspecció de treball n’augmenti la fiscalització.
- Exigim mesures per eradicar la bretxa salarial de gènere que actualment és del 20%. Aquesta xifra no només reflecteix una injustícia salarial, sinó també la valoració desigual de les professions majoritàriament femenines
La Intersindical reafirmem el nostre compromís amb la lluita feminista i amb la construcció d’uns Països Catalans lliures d’opressions, en un món just i sostenible.
