La nova pujada de l’SMI no es correspon al context econòmic i social de Catalunya i els Països Catalans

L’increment del Salari Mínim aprovat pel govern de l’Estat continua lluny de les necessitats de les majories socials de Catalunya.

Els darrers dies érem coneixedors que la mitjana del preu del lloguers a Catalunya gairebé arriba als 1200 euros.

Pel que fa a les hipoteques l’augment del 4,5%, està generant una situació insostenible per milions de famílies del conjunt del pais. Amb quotes que han passat, per exemple i en molts casos, dels 800 EUR als 1200 EUR mensuals.

La Carta Social Europea estableix que l’SMI ha de ser del 60% del salari mitjà.

Així mateix la OIT recomana territorialitzar el salari mínim. Un fet que no es produeix en cap dels dos casos.

Això significa que el salari mínim de referència a Catalunya, hauria de ser, com a mínim de 1370 EUR.

En aquest sentit, des de La Intersindical, posem de manifest que la manca de capacitat legislativa en matèria laboral, sigui per la transferència de competències sigui per la possibilitat de disposar d’un Estat català, és un greuge important per les classes treballadores dels país

A més de patir un drenatge de fa més de 300 anys, per mitjà de la violència, i que actualment arriba any rere any als 22.000 EUR afectant el benestar de la majoria de la gent del nostre pais, La Intersindical considerem que la imposició des de Madrid d’un SMI que s’allunya del context social i econòmic de Catalunya, és una mostra de la desigualtat que genera pertànyer a l’Estat espanyol.

Els índex de pobresa arriben, gairebé, al 30% de la població. Per tant és innaceptable que continuem amb polítiques públiques alienes a la nostra realitat.

Ens cal poder legislar en matèria laboral, per mitjà de la transferència de competències en la perspectiva d’assolir un Estat Propi a favor de les persones.

Així mateix considerem que cal aplicar un salari mínim català de referència per poder, en primera instància, bastir uns mínims de dignitat en la contractació pública.