Article de Violeta Tena Publicat al setmanari El Temps Un dilluns de juny de 2009, la Moncloa va enviar a tots els grups polítics l'esborrany del decret llei que anava donaria carta de naturalesa al Fons de Reestructuració Ordinària Bancària (FROB), una eina que havia de convertir-se en el pal de paller de la reforma del sector bancari. La intenció del Govern de Zapatero era donar llum verd a aquell decret en el consell de ministres del divendres següent. Com era habitual, des del Govern espanyol s'havia enviat el text a la resta de partits el dilluns anterior, amb la intenció que hi pogueren fer aportacions i comentaris. Un dels primers a respondre-hi fou el socialista Antoni Castells, que aleshores era conseller d'Economia de Catalunya. L'endemà arribaren les aportacions de Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu de l'extinta CiU al Congrés. La sorpresa dels fontaners de La Moncloa va arribar en comprovar que els comentaris de l'un i de l'altre eren idèntics, exactes, paraula per paraula. Coincidència? "No. Les dues formacions havien rebut el text del reial decret i immediatament l'havien fet arribar a la mateixa entitat financera, la de capçalera de Catalunya". Qui explica aquesta anècdota i l'autor de…
Llegir més