Però també és necessari pensar de quina manera les demandes d'autonomia, d'associació no dependent (aquí hi ha el perill de la interdependència) i de respecte a les identitats nacionals poden enfocar-se i projectar-se en una globalització posada al servei del benestar humà. És el gran interrogant d'aquest segle. | Article de Sami Naïr  | Des de mitjans de la dècada dels vuitanta, en pràcticament tots els països europeus ha anat sorgint una nova demanda democràtica enfocada tant en la direcció del reconeixement de les identitats singulars com en la recerca d'un nou vincle polític. Com a conseqüència d'aquesta dinàmica s'ha replantejat la relació entre nació, estat i món; regió i centre; comunitat de pertinença i comunitat d'interès. Des que va aparèixer, aquesta nova demanda ha acumulat respostes que han variat segons les característiques específiques i segons la història de cada país. El punt en què es focalitza el debat és la relació entre nació i estat. Es tracta, en efecte, d'elements que es vinculen mecànicament, malgrat que existeix la idea abstracta segons la qual una nació no sempre necessita un estat. En realitat, la història demostra que la nació tendeix a transformar-se en estat. L'estat nació és sovint l'objectiu del…
Llegir més