Declaració de la Coordinadora dels Pobles de la FSM sobre la situació a l’Estat espanyol

Com arreu d’Europa, a l’Estat espanyol és palesa la crisi sistèmica generada pel capitalisme: agreujament de la sequera i fenòmens meteorològics extrems a conseqüència del canvi climàtic, el despoblament del camp i la dependència alimentària que se’n deriva, els moviments migratoris massius, l’esgotament i el consegüent encariment de les fonts d’energia fòssils i la inviabilitat del model industrial que les fa servir o la turistificació de la costa.

Aquesta crisi sistèmica impacta en les condicions de treball i de vida de la classe treballadora. Ha quedat palesa la falsedat de la promesa neoliberal basada en un creixement econòmic il·limitat que permetria a cada generació viure amb més recursos que l’anterior. Al contrari, la classe treballadora està perdent poder adquisitiu, i tenir una ocupació ja no és garantia de disposar de prou recursos per a desenvolupar un projecte de vida autònom i satisfactori. Les bretxes econòmiques i socials per raó de gènere i d’origen persisteixen. Els preus de l’habitatge es disparen per l’especulació dels fons voltors i els rendistes. S’escatimen recursos per als serveis públics i es privatitzen.

El sindicalisme majoritari de l’Estat espanyol, format per UGT i CCOO, no té ni la voluntat ni la capacitat per a fer front a aquest procés de precarització i empobriment de la classe treballadora. La seva aposta pel diàleg social ha resultat perniciosa per a la classe treballadora: mentre que la Patronal fa la guerra per tots els mitjans, s’escenifica un clima de pau social fraudulent.

No obstant això, l’emergència de reivindicacions socials i laborals després de la crisi del 2008, així com el reforçament del sobiranisme d’esquerres, principalment a Catalunya, Galiza  i Euskal Herria, per bé que també al País Valencià i les Illes Balears, ha permès crear un contrapès tant a les polítiques neoliberals com a una ultradreta que utilitza les conseqüències d’aquestes polítiques per a alimentar posicions individualistes, masclistes i racistes.

És una bona notícia que a les últimes eleccions generals se li hagi barrat el pas a la ultradreta i s’hagi condicionat el disseny polític que ha gestionat el “Règim del 78”, basat en un bipartidisme d’Estat secundat per les forces conservadores de les nacions perifèriques. També és positiu que s’obri un debat sobre el model territorial i sobre la política de retallades aplicada des del 2008.

Tot i això, els canvis polítics que es puguin donar a nivell estatal seran limitats si no es sustenten en processos de canvi polític i social a cada nació de l’Estat espanyol. L’alternativa al Règim del 78 passa per generar processos constituents que modifiquin l’ordenament polític i econòmic de l’Estat. En aquest sentit, els sindicats que conformem la coordinadora dels pobles de la FSM a l’Estat espanyol, en representació de 150.000 afiliats i afiliades, expressem el següent:

  1. Reclamem una transició ecosocial i feminista justa; que al centre del model socioeconòmic hi hagi la vida de les persones i del planeta, i no els beneficis d’una oligarquia que s’enriqueix a costa de l’explotació de persones i ecosistemes. Reivindiquem el repartiment de l’ocupació, de les cures i de la riquesa. Ens comprometem a tancar el pas a la ultradreta, a l’individualisme, al masclisme i al racisme.
  2. Exigim la derogació de tota retallada imposada després del 2008, entre d’altres, la jubilació als 67 anys, l’abaratiment dels acomiadaments o els límits imposats al desenvolupament dels serveis públics. Reivindiquem el dret a una ocupació i pensió dignes, així com a uns serveis públics que garanteixin el dret a l’educació, la salut i les cures. Demanem la derogació de l’article 135 de la Constitució Espanyola que fa prevaldre els interessos dels poders econòmics per sobre de les necessitats de la classe treballadora i de les classes populars.
  3. Reclamem el reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’Estat, així com el dret a l’autodeterminació de les nacions que el componen i, en particular, el dret a decidir sobre les condicions de treball i de vida dels i les treballadores. Denunciem els atacs que pateixen les llengües nacionals dels nostres respectius països.
  4. Ens reafirmem en l’organització i lluita sindical, així com en la col·laboració amb els moviments populars, per a generar canvis favorables a la classe treballadora des dels centres de treball, el carrer i les institucions. En aquest sentit, cal que s’acabi d’una vegada per sempre el lawfare patronal contra el sindicalisme combatiu.
  5. Fem una crida a la classe treballadora a fer front a l’ascens de la ultradreta a tots els àmbits; als centres de treball, als carrers i també a les institucions. Fem, per tant, una crida a l’activació popular de cara a les pròximes eleccions europees. Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria i el Pacte Europeu per l’asil i la migració.