La realitat del PAS de la Generalitat als centres educatius

Ara que sembla que comencem a veure la llum al final del túnel del guirigall en què s’ha convertit el concurs de mèrits, encetem també un 2023 tant o més carregat que el que deixem enrere i que, malauradament, el personal d’Admnistració i Serveis destinats a centres educatius encarem, una vegada més, havent d’afrontar les problemàtiques habituals i enquistades que patim col·lectivament.

Per fer-vos-en cinc cèntims, a la majoria de centres tenim un problema greu amb les tasques que ens encomanen. Les tasques que tenim assignades són aquelles que es recullen en els documents per a l’organització i la gestió dels centres i no en d’altres, i malgrat tenir un últim paràgraf polèmic que pot arribar a donar marge a certes interpretacions, de cap manera dona carta blanca a les direccions perquè assignin al personal subaltern i auxiliar administratiu tot allò que els passi pel cap.

La realitat, però, és que lluny de complir-se aquesta normativa, s’acostuma a convertir en paper mullat, ja sigui pel desconeixement de les direccions -real o interessat- o sota el famós pretext que “això aquí s’ha fet sempre així”, com si això atorgués automàticament rang de llei. D’aquesta manera, no és estrany veure com el personal auxiliar és abocat a portar la gestió econòmica del centre mentre obre portes i fa l’atenció telefònica i el personal subaltern es converteix en personal de manteniment o en professor de guàrdia. “I pobre de tu que et queixis”, pensen, a sobre, molts equips directius.

A tot això cal sumar-li que, en massa casos, tasques tan senzilles i òbvies com fer l’horari que correspon durant els mesos d’estiu, gaudir de les hores de compensació de la tarda de Sant Jordi o simplement fer la pausa diària de 20 minuts que ens correspon genera tensions i problemes. I en la majoria de casos, tot i convertir-se en una necessitat imperant, plantar-se i dir prou no és tan senzill com pot semblar: la por de represàlies, l’oposició dels propis companys i la dispersió i la falta d’informació dins del propi col·lectiu ho fan tot encara més difícil. Sembla clar que tampoc ajuda que tots els substituts i interins que hem començat a treballar durant aquests últims anys haguem passat per una entrevista prèvia de cinc minuts mal comptats –en prepandèmia era presencial però actualment és telefònica- amb els Serveis Territorials on literalment no se’ns dona cap mena d’informació ni formació al respecte.

Un cop vist el panorama, tristament desolador, segurament s’entén millor per què som el col·lectiu amb més persones que s’han quedat sense cobrar el complement de productivitat i el col·lectiu amb més al·legacions presentades. El diagnòstic fa anys que està fet, però segueix igual de vigent: tenim un problema greu, que des de La Intersindical seguirem denunciant i combatent arreu.

Volem aprofitar també per felicitar a tothom qui ha aconseguit plaça en el concurs de mèrits. Esperem que la reducció de la interinitat ajudi a pal·liar aquesta situació i a millorar les nostres condicions laborals. I també aprofitem per posar de manifest la gran quantitat de consultes que hem rebut al llarg de tot el procés davant de tanta incertesa i desgavell, posant altra vegada en evidència com és de necessari que, d’una vegada per totes, siguem presents a la MEPAG.

 

Juli Torras

Secretari General de la Secció Sindical del Pas del Departament d’Educació