Prevenció de riscos laborals: Què fem quan fem un simulacre?

El passat mes de novembre va tenir lloc un simulacre d’evacuació al Districte Administratiu.

Delegades i delegats de La Intersindical vam col·laborar com observadors durant la seva realització.

La realització dels simulacres i la valoració que se’n derivi, en funció de les característiques del centre de treball i de l’activitat que es realitza, han de quedar reflectits en el Pla de prevenció (art. 20 de la Llei de Prevenció de riscos laborals) o en el Pla d’autoprotecció (regulat al Decret 30/2015 pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures).

Però realment què estem fent en un simulacre d’evacuació?

Doncs bé, en el cas dels plans d’autoprotecció (PAU) requereix la seva aprovació per l’òrgan competent en aquesta matèria que a Catalunya depèn del Departament d’Interior i el seu registre administratiu que és a través de la plataforma HERMES. El Pla ha d’establir els mitjans humans i materials així com les mesures establertes per fer front a qualsevol situació d’emergència.

Malgrat tot, no només ens és suficient de posar-ho tot en negre sobre blanc sinó que cal comprovar la viabilitat del Pla d’autoprotecció i verificar el correcte funcionament dels protocols establerts. És necessari informar i formar tot el personal integrat en el pla, en primers auxilis, en l’ajut a l’evacuació i extinció d’incendis i la realització de simulacres de manera periòdica, a més, s’ha d’actualitzar el document amb les conclusions del simulacre.

Per tant, el que estem cercant quan fem un simulacre d’evacuació, que ha de tenir una periodicitat mínima anual, és crear tots els automatismes necessaris per assolir la màxima eficàcia i eficiència a l’hora d’evacuar. Tot això es duu a terme en un ambient controlat on fins i tot es poden recrear diferents incidències (persones lesionades, confinaments…) per tal de comprovar si es resolen de la manera correcta.

L’objectiu final no és un altre que, en cas de produir-se una situació d’emergència real, tothom sàpiga:

Què cal fer i no fer / Qui ho ha de fer / Com ho ha de fer / Quan ho ha de fer

En conclusió, ens cal prendre seriosament aquests simulacres ja que la creença que no pot passar mai res ens pot fer sentir una falsa sensació de seguretat total però sempre hi poden haver fallades inesperades que provoquin una situació d’emergència.