Bombers “low cost” a la indústria

El dia 09/09/2022 es va produir la 2 plantada dels bombers de Falck a la central nuclear d’Ascó per a reivindicar millores en les seves condicions laborals, avui en dia 17/10 sembla que s’ha arribat a un principi d’acord. Malauradament, la situació d’abandonament i menysteniment d’un personal clau dintre de la indústria no és una novetat.

No fa gaire temps un bomber de la mateixa empresa, treballador al sector químic, ens advertia d’unes condicions laborals quant a prevenció i seguretat laboral lamentables, i la preocupació que transmetia era envers quines accions podia dur a terme per a evitar la seva responsabilitat en aquell despropòsit.

Les subhastes de contractes que porten a terme les grans empreses de la indústria influeixen directament en la precarització de les condicions laborals dels treballadors i en aquest cas d’un personal que s’ha de jugar la vida en situacions de risc evident. Les indústries on es requereix la presència d’un cos de bombers permanent, amb coneixements específics de les singularitats de les plantes on són destinats, són bàsicament les químiques i les nuclears.

Permetre la reducció en contractes que influeixen directament en la seguretat dels treballadors de la indústria, ens hauria de fer pensar detingudament. (Òbviament, la reducció en qualsevol mena de contracte que contribueix a un empitjorament de les condicions de treball, sempre serà objecte de desaprovació per part nostre, però la qüestió s’agreuja quan les derivades afecten la seguretat laboral dels treballadors).

M’agradaria dirigir-me a tota la gent, que sabent que hi havia piquets informatius de Falck el dia 09 de setembre, van decidir no anar a treballar per estalviar-se les cues. M’agradaria preguntar si volen que la gent que s’ha de jugar la vida per treure’ls d’una situació crítica, estigui menyspreada i precaritzada. M’agradaria preguntar, si en cas d’accident, els agradaria que els bombers que els ajudessin hagin estat tot l’any entrenant situacions de risc i estiguin en les millors condicions per afrontar la situació amb plenes garanties. M’agradaria preguntar si els agradaria com a treballadors en potencials situacions de risc, que el personal vagi rotant sense parar i que no es fidelitzi. (Aquesta feina s’ha convertit en un trampolí per anar als Bombers de la Generalitat, i al final només es queda qui no pot marxar).

En Resum, els bombers de les plantes industrials estan lluny de dedicar-se exclusivament a les situacions d’accident/risc; no tenen temps per a entrenar físicament, i en el cas de les nuclears han de superar proves físiques de forma periòdica. A causa de la precarització, el personal no es fidelitza, perdent el coneixement i l’experiència a les plantes.

Fa no gaire un company bomber va perdre la vida salvant treballadors en una descàrrega accidental de CO₂; un fatal accident que va posar de manifest una professionalitat i compromís inequívocs. Cal analitzar profundament si existeixen actuacions que es puguin portar a terme, en l’àmbit formatiu i pràctic, perquè una desgràcia com aquesta no es repeteixi mai més.

Totes les reivindicacions del col·lectiu de bombers de la indústria han de ser escoltades i analitzades seriosament, ja que els treballadors no ens podem permetre uns bombers mal entrenats i precaritzats; ens hi va la vida.