La Intersindical mostra la seva preocupació per la manca d’un pla nacional de tancament de les nuclears sense alternatives que evitin la destrucció de llocs de treball i l’abandonament i empobriment del territori

Mora la Nova. Un municipi de 3000 habitants de la Ribera d’Ebre conegut per la seva fira agrícola referent a la zona i l’espectacular museu del ferrocarril. Té l’honor d’acollir el primer congrés sobre transició energètica a Catalunya, una idea tan genial com necessària, promoguda pel GGE (grup de gestors energètics) en col·laboració amb el seu alcalde, un company compromès i preocupat per el futur industrial de la comarca.

La Ribera d’Ebre es la comarca amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya, concretament uns 58000 euros any. Això es deu principalment a dos motius: la poca densitat de població i la presència de dos centrals nuclears que donen treball de qualitat aproximadament a 500 treballadors de forma directa i a 1500 indirectes.

Obre el congrés el professor Marzo director de la càtedra Transició energètica de la fundació Repsol-UB, modera el sr José Enrique Vázquez del grup de gestors energètics. El professor Marzo, en una presentació brillant dissecciona la realitat sense embuts, amb una perspectiva clarivident de com es pot presentar una transició energètica absolutament necessària però molt poc debatuda i analitzada.

Conclou amb un epitafi sensacional: més ciència, més tecnologia i menys ideologia.  La realitat és tossuda i molt menys dolça dels que molts la volen pintar, s’ha de plantejar un objectiu de zero emissions i s’ha de consensuar una estratègia , liderada pels científics i tècnics i defensada i respectada per els polítics que han de posar tota la carn a la graella per a fer-la possible. El següent ponent és el representant de la Generalitat, en concret, de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), presenta quatre pinzellades dels fonaments de la llei de transició energètica de Catalunya.

Des de La Intersindical considerem que aquesta llei és absolutament insuficient, un reguitzell de bones propostes sense rerefons tecnològic ni anàlisis realista. Decebedora, i després de la exposició impol·luta del professor Marzo, una evidència de que hem fet molt pocs deures i anem molt tard.

Una evidència d’un sistema inoperant basat en desitjos i intencions, sense concreció ni rigor. La prova fefaent de la nostra inoperància i retard és que a 8 anys del primer tancament planificat de les nuclears catalanes, estem portant a terme el primer congrés per a la transició energètica, el primer.

La primera diapositiva és categòrica: Descarbonització i desnuclearització, i és tant categòrica com poc realista. Estem d’acord en que la energia nuclear ha de tancar les portes, però s’ha de fer d’una forma ordenada, ben pensada i ben plantejada tot el contrari que ara. De nou deixem tota la nostra capacitat de decisió en mans del govern espanyol. El calendari disposa el tancament del primer grup nuclear català el 2030, i per a que això sigui possible caminant cap a la sobirania energètica, haurem de suplir els 1020 MW/h de producció constants amb molins i plaques fotovoltaiques.

Encara que és una obvietat, s’ha de plantejar alternatives en cas de que no faci ni sol, ni vent, i si el requisit és autoabastir-nos haurem de planejar com afrontarem aquest repte.

Desnuclearitzar no significa només plantejar alternatives energètiques que hauran de fer front a un augment de la demanda, ja que el transport que s’està demostrant més eficient és el ferroviari, i un dels més nets el cotxe elèctric, sinó que és imperiosament necessari establir un pla estratègic per a una comarca, que una vegada perduda la química de Flix, no suportaria un tancament nuclear sense córrer el risc de convertir-se en una comarca fantasma.

Un PIB per càpita de 58.000 euros genera al seu voltant una activitat econòmica gens despreciable, tant debò arribés a ser la tònica general de les comarques catalanes. Val a dir que en front d’un horitzó de tancament, les empreses de l’IBEX que exploten les centrals van tendint a reduir la inversió i a buscar opcions efectivistes que acaben sempre amb la precarització dels llocs de treball. Enrere quedan les feines buscades i ben remunerades de les recàrregues (aturades per manteniment), afrontant-les cada vegada més sovint en unes condicions poc favorables, només tirades endavant per la professionalitat i la responsabilitat del personal habitual

Des de La Intersindical hem expressat en aquest congrés i abans també, davant la direcció de l’ICAEN, la nostra preocupació per la destrucció de llocs de treball sense una alternativa ben pensada i planificada per a minimitzar l’impacte del tancament de les nuclears, si es que es pot portar a terme, tenint en compte la inoperància en l’assentament d’alternatives de producció d’energia dels darrers governs de la generalitat

A destacar també la ponència del professor Morante, director de l’IREC dades, realitat, fugint de posicions simpàtiques i amigables per a enfocar els problemes, ser-ne conscients i plantejar solucions. Es nota que no han vingut a fer política , més aviat a plasmar una realitat, i que la ciutadania pugui ser-ne partícip.

Aquest congrés ha servit per a mostrar el gran potencial científic i tecnològic que disposem al país, i per a afiançar una postura absolutament necessària: La transició mediambiental a Catalunya ha d’estar dirigida, controlada i planificada per els referents científics i tecnològics, i assumida, impulsada i consensuada pels nostres polítics, si ho fem al revés no arribarem a bon port, es fa massa evident.