El procés d’estabilització: una oportunitat perduda d’aplicar un marc català del sector públic

Davant del gran repte de l’estabilització del personal interí del sector públic català que afecta les dues grans administracions a Catalunya (la Generalitat de Catalunya i els ens locals), la Intersindical ha treballat per aconseguir una sortida col·lectiva que doni una resposta que sigui viable legalment i posi fi a la precarietat laboral d’aquest personal en abús de temporalitat.

En aquest sentit, el 2021 vam proposar l’adopció excepcional del concurs de mèrits als partits polítics catalans davant l’immobilisme de certs sindicats i la judicialització individual que proposaven d’altres (un enfocament que tenia poc marge de viabilitat en l’àmbit funcionarial i certs èxits en el règim laboral).

Com a ferms defensors del marc català de relacions laborals vam plantejar introduir les modificacions de la normativa catalana que permetessin l’adopció excepcional del concurs de mèrits. Finalment, els canvis legislatius es van realitzar en el marc estatal de l’EBEP al Congreso, amb una solució similar a la plantejada per la Intersindical: el concurs de mèrits.

Així mateix, a l’hora d’implementar els criteris fixats a la Llei 20/2021 s’han seguit les recomanacions dictades pel Ministerio i s’ha deixat perdre una nova oportunitat d’aplicar uns criteris propis en el marc català del sector públic.

Creiem, doncs, que s’ha desaprofitat l’ocasió de liderar des de la Generalitat de Catalunya; les associacions municipalistes; les diputacions i el conjunt dels sindicats que estan a la mesa general de la Generalitat i els grups de treball de l’FMC i l’ACM (on La Intersindical es troba exclosa) la creació d’un marc conjunt del sector públic català davant el repte de l’estabilització.

Per a La Intersindical és bàsic que disposem d’un marc propi de relacions laborals on els convenis, les lleis, els pactes laborals, les polítiques d’ocupació, la formació, la fiscalitat, els serveis públics, la seguretat social… es decideixin i negociïn el més a prop possible del treballador i de la treballadora i no a Madrid.