La Intersindical fa una valoració sobre la deslocalització d’empreses de Ponent a l’Aragó

No fa gaire, la premsa es va fer ressó d’un estudi encarregat per la Cambra de Comerç de Lleida sobre la deslocalització d’empreses. Treball força rigorós però amb alguna errada de dates i conceptes que sobta vista la qualitat  del conjunt.

Es veu clarament que en el període estudiat, 2015-2020, hi ha hagut un major nombre d’empreses que han canviat la seu social, han marxat, que a la resta de Catalunya. Tarragona està en situació similar no tant preocupant. I el mateix passa comparant la demarcació amb altres províncies de l’Estat amb similar densitat empresarial.

El nombre d’empreses és de 428, quedant un saldo negatiu de 87, equivalent al 3,20% de les empreses amb dades 2020. Hi ha un repunt, 2017-2018, coincidint amb moviments de caire purament polític, però la tendència és sostinguda.

La major part, 39,4%, es desplaça a Barcelona, el 14,4% a Osca i el 14% a Madrid, per no moure’ns dels dos dígits, seguirien Tarragona i Saragossa. Òbviament els motius no són coincidents, infraestructures, ma d’obra, clients, suports, sinèrgies cas de Barcelona.

Dumping fiscal (succesions i donacions p. ex) i subvencions en el cas de Madrid, la major part de deslocalitzacions son d’empreses de gestió immobiliària. I en el cas d’Osca parlem d’empreses del sector agrícola i ramader, l’estudi ens assenyala el sòl i avantatges de tipus administratius com a motius més rellevants.

Els desplaçaments a Osca se situen bàsicament a La Franja i en especial a La Llitera, estem parlant de distàncies entre 20 i 30 Km de Lleida ciutat. Cal tenir en compte també les importants inversions en agroalimentari p. ex de Bon Àrea a Saragossa, 400 mil·lions d’euros. O la forta inversió del Grup Pini a la Llitera, bàsicament per exportació especialment porcí cap a Xina. No entraré a valorar el model però sí vull subratllar que estem parlant de grans inversions en un mercat global. I un desplaçament del sector estratègic a Ponent, agroalimentari, cap a l’Aragó. Cada cop és més habitual veure autocars d’empreses fent el viatge entre la Llitera i Lleida ciutat, i no només en temps de collita, que també. Tot plegat gestionat sovint per ETT’s vinculades als grans grups econòmics i d’interès.

Podriem entrar en un canvi significatiu pel que fa a l’estructura productiva i econòmica de Ponent, amb un risc que ja s’apunta a l’estudi, que Ponent quedi entre dos “hubs” logístics molt potents, eix mediterrani i eix central, i es quedi en “terreny de ningú”.

Hi ha molts deures a fer i no massa temps per fer-los.