La Intersindical denunciem el veto dels “sindicats representatius” i exigim a les institucions que tinguin una actitud democràtica deixant participar als sindicats amb representació en els seus sectors

La Intersindical hem pogut experimentar en els darrers anys com el nostre creixement en tots els àmbits ha anat acompanyat d’un seguit d’actuacions que des del sindicat considerem poc ètiques per part de qui les practiquen, i ha arribat el moment de denunciar-les. 

En els darrers mesos hem pogut observar com ens han desconvocat de reunions amb institucions catalanes per la pressió i l’amenaça de no assistència dels sindicats de sempre.  Hem vist com, per exemple, no s’ha acceptat negociar determinades qüestions que afecten al personal de la Generalitat o altres administracions on sí tenim presència, a petició dels sindicats que tenen presència a meses generals, com ara CCOO, UGT o la IAC impedint que hi puguéssim ser presents. Volem denunciar aquestes pràctiques de certs agents socials, però  també de les administracions que cedeixen al xantatge i ales amenaces.

És cert que el nostre creixement encara no comporta arribar a l’estatus de “sindicat representatiu” d’acord amb les normes que l’estat espanyol va aprovar a meitat dels anys 80 per garantir una determinada negociació col·lectiva entre Govern, patronal i sindicats.  Però també és cert que la nostra presència i coneixement als centres de treball creix així com la nostra afiliació mentre la imatge del sindicalisme “de sempre” pateix el desgast per les seves pràctiques habituals. 

Considerem, des de La Intersindical, que la voluntat política i la llei són dues maneres diferents de governar.  El segle XXI es caracteritza per un increment de la participació de la societat: ja sigui a nivell individual o col·lectiu, fugint de “legitimacions” o de “representacions”, tothom és benvingut a aportar i a participar.  En canvi a nivell de negociació sindical encara estem als anys 80, en una llei basada en les pors de la dictadura i en un repartiment de poders que ha pervertit el model de negociació col·lectiva. 

Reclamem a les institucions catalanes, a tots els nivells, que siguin tan valentes com han volgut ser-ho en altres ocasions.  La normativa obliga a que els sindicats majoritaris estiguin presents a les negociacions però no prohibeix que les institucions deixin participar als altres sindicats amb representació en els sectors.  

Reclamem als governs, especialment al de la Generalitat, que obri les portes als sindicats que tenim representació i que ens deixi participar en aquells òrgans,  reunions i espais on els treballadors i les treballadores ens han votat.  Amb la representació que correspongui, però hi hem de ser, perquè si no hi som aquests governs participen dels vetos sindicals i tapen la veu d’una bona part de la ciutadania.

Exigim a l’administració que respecti la pluralitat sindical d’aquest país i denunciem als sindicats veten, prohibeixen i neguen la participació d’altres agents socials, d’immobilisme  i d’evitar que s’ampliï a altres sindicats la possibilitat de sumar i aportar noves propostes. Amb aquesta actitud només pretenen mantenir l’statu quo

Els vetos i les negatives a deixar-nos ser a espais on tenim representació, en ocasions molt majoritària, provoca la paradoxa que sindicats que en tenen menys acabin decidint. Guanyin o perdin eleccions alguns sindicats sempre hi són i per això no volen canviar el model. 

Cal que els treballadors i les treballadores en tinguin coneixement, perquè aquestes regles del joc on “ells sempre hi guanyen” és una estafa democràtica legitimada per una llei.  Ens preocupa la manca de democràcia dels sindicats que no volen que altres agents socials participem.  

Així doncs demanem a les institucions públiques que facin una lectura democràtica, republicana, àmplia, moderna i participativa de la normativa i deixin participar als sindicats amb representació, encara que no siguin “més representatius”, obviant una normativa de l’Estat espanyol feta a mida per les dues centrals sindicats centrals. 

És anacrònic que a la majoria de Parlaments d’Europa es pugui ser representatiu amb un 5% mentre que a l’Estat espanyol s’imposa el 10% per a ser sindicat representatiu, perjudicant especialment els sindicats de nacions sense estat.