Soc en Joan Castellano Masdeu, de l’Oficina de Treball d’Amposta, treballo al SOC des de fa 21 anys, soc funcionari del cos auxiliar, però en l’actualitat ocupo un lloc de treball de tècnic de gestió interinament, tinc dos fill i un net, també tinc dos gossos, i m’agrada cuidar una petita finca d’oliveres i recollir el fruït per fer l’oli d’autoconsum, em relaxa estar al camp i relacionar-me amb altres éssers vius que no són humans.
Per mi treballar al SOC, és una oportunitat per ser útil a la societat, crec en el sector públic i en la seva potencialitat, creativitat i capacitat de treball, he de dir que en els meus 38 anys de funcionari, n’he vist de tots colors, però en cap lloc de treball he vist la dedicació, esforç i capacitat de treball que hi ha a les Oficines de Treball, tot i que el nivell de càrrega, el volum i les condicions contractuals deixen molt que desitjar.
Jo apostaria per un SOC, i en concret unes OT, amb tasques ben definides i delimitades, que no es confonguin amb les del SEPE, això comportaria una millora de la productivitat al dedicar el nostre temps a fer la nostra feina, no la d’altra administració, també recuperaria capacitat de control sobre el programes externalitzats, no potser que el SOC pagui per serveis que no donin cap informació a les OT, que representem a l’administració de la Generalitat, en l’àmbit de treball, en el territori i així reforçariem la marca pròpia, que ara no té cap força i poc valor. En termes laborals afavoriria la conciliació amb la vida familiar, aprofitant el teletreball, estabilitzaria la plantilla, formaria als caps en lideratge i comunicació i a tot el personal en les competències pròpies de les tasques que desenvolupen per tal de unificar en certa mesura criteris d’actuació, no potser que depengui de la voluntat de cada cap, o del tècnic, establint uns protocols, clars i entenedors, revisant-los i avaluant-los periódicament.
Per finalitzar cal revaloritzar la marca SOC, ara molt devaluada, qui vulgui treballar externament per al SOC, ha de seguir pautes clares i concises i saber qui és la matriu, no anar per lliure, per això cal fer el comitès de seguiment del programes en els territoris, on a part dels caps participin els tècnics que els gestionen, les decisions dels despatxos s’han de prendre sabent el que diuen les OT’s, per exemple en necessitats de cursos formatius per als aturats, el disseny de programes i les especificitats de cada territori, no és el mateix la zona metropolitana de Barcelona que les zones perifèriques de Catalunya.
