La Intersindical explica les seves propostes pels treballadors i treballadores del SOC en una assemblea oberta

El passat 27 d’abril es va dur a terme una assemblea híbrida (presencial i virtual) a la seu de Llull del SOC de Barcelona, amb una assistència de prop d’un centenar de persones.  A l’assemblea hi van participar Sergi Perelló, secretari general de La Intersindical, Marc Sallas, coordinador de la sectorial de la Generalitat i Ens Adscrits, Xavi Canal, advocat i membre de la Federació de Serveis Públics de La Intersindical i Àngels Torrents, treballadora del SOC i secretària general de la Federació de Serveis Públics de La Intersindical.

Sergi Perelló, durant la seva intervenció va presentar les línies bàsiques del sindicat, amb una especial atenció al fet de la necessitat de tenir una eina de país de caire sindical que vetlli pels interessos i pels drets dels treballadors i de les treballadores amb una perspectiva i una visió exclusivament catalana, un fet que a hores d’ara La Intersindical n’és el sindicat amb una major representació i sobretot fer-ho des d’una perspectiva de sindicalisme de classe, ja que no es pot defensar un país des d’un sector, sinó des de la seva globalitat i que, sobretot ho faci també des d’una perspectiva feminista.

En el seu torn en Marc Sallas i en Xavi Canal van parlar d’un dels aspectes més rellevants que en els darrers anys preocupa a bona part del personal: l’estabilització del personal interí i el Pla d’Estabilització.  En Xavi Canal va fer referència als aspectes i dubtes de caire més jurídic i tècnic que aquest procés comporta, posant de manifest que hi ha molts “buits” i que hi ha marges de negociació i d’interpretació.

Per part d’en Marc Sallas va explicar que malauradament, tot i que La Intersindical va ser la força més votada a les eleccions d’administració i serveis de 2019 tots aquests aspectes del Pla d’estabilització, i molts d’altres, tant l’administració com els sindicats majoritaris ho negocien exclusivament a la Mesa General, on La Intersindical no hi té presència encara.  En Marc Sallas va lamentar que tant la patronal com la part social no hagin volgut de manera excepcional obrir la porta a la resta de sindicats a participar en una negociació històrica i tant important com és el Pla d’Estabilització, al contrari, s’hi ha vetat la participació, un fet molt lamentable que mostra més interessos sindicals que la pròpia defensa dels interessos dels treballadors i de les treballadores.

Per la seva banda, Àngels Torrents va fer referència a un dels temes “calents” del SOC pel que fa a l’atenció a la ciutadania quan va parlar de la “línia 900” i de les situacions que arran d’aquesta atenció telefònica es produeixen.  També va fer referència a la millora de la dotació de personal i de recursos a les Oficines de Treball, que el personal que actualment treballa per programes passi a formar part de la plantilla del SOC i per tant sigui estructural i no tingui una dependència i una precarització vinculada a l’existència d’uns fons que potser arriben o potser no, i això és un greuge que ha d’acabar.  També es va reclamar una solució per la injustícia existent en la baixa qualificació del personal, de manera que moltes persones estan ocupant llocs de treball de C2 i A2 però fan tasques de C1 i A1, respectivament, i això a banda de ser un perjudici econòmic els repercuteix en la carrera professional.

Aquesta assemblea, amb molta presències de treballadores i treballadors, va posar de manifest que al SOC hi ha molta feina a fer, i moltes ganes de construir un futur.  I La Intersindical, en tenim moltes de ganes!