28 d’Abril. Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball

Els dies internacionals ens donen l’oportunitat de sensibilitzar a tota la gent de temes de gran interès i a la vegada cridar l’atenció dels mitjans de comunicació i dels governs de problemes no resolts i pels que calen solucions. El dia assenyalat per celebrar el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut Laboral al Treball és el 28 d’abril de cada any des que el 2003, l’Organització Internacional del Treball (OIT) va començar a celebrar-lo pretenent promoure la prevenció dels accidents del treball i les malalties professionals i a l’hora per recordar honrar totes les víctimes.

 

Segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya aquests han estat els accidents laborals ocorreguts durant els dos últims anys:

Accidents en jornada laboral – 2021

  Amb baixa laboral Lleus Greus Mortals Sense baixa laboral
HOMES 62.531 62.065 403 63 62.993
DONES 28.430 28.342 82 6 30.465
TOTAL 90.961 90.407 485 69 93.458

 

Accidents en jornada laboral – 2020

  Amb baixa laboral Lleus Greus Mortals Sense baixa laboral
HOMES 53.591 53.127 386 78 57.882
DONES 21.565 21.496 68 1 27.735
TOTAL 75.156 74.623 454 79 85.617

 

Accidents in itinere – 2021

  in itinere Lleus Greus Mortals
HOMES 8.205 8.087 106 12
DONES 8.496 8.436 56 4
TOTAL 16.701 16.523 162 16

 

Accidents in itinere – 2020

  in itinere Lleus Greus Mortals
HOMES 6.817 6.691 110 16
DONES 7.057 7.012 40 5
TOTAL 13.874 13.703 150 21

 

Veiem que els accidents laborals, tant els que cursen amb baixa com els que no, han suposat un augment durant l’any 2021 respecte el 2020, tot i que la diferència entre uns i altres s’escurça, el que ens pot fer pensar que la gravetat dels mateixos també ha augmentat. La bona notícia, si podem dir-ho així, és que els accidents mortals durant la jornada laboral han disminuït en nombre, tot i que una notícia millor seria que aquests no s’arribessin a produir.

El mateix ha passat amb als accidents in itinere, que també han augmentat, tot i que no de manera tan pronunciada com els que tenen lloc durant la jornada laboral. Un dels motius podria ser el fet que en moltes empreses la modalitat del teletreball s’ha mantingut tot i el relaxament en les mesures preventives per la pandèmia de la COVID-19.

Què ha fet augmentar els accidents laborals? S’han destinat més recursos en la prevenció de la COVID-19 en l’àmbit laboral i s’ha descuidat tota la resta? Aquests accidents poden tenir a veure amb riscos psicosocials o organitzacionals derivats de la situació de pandèmia?

Aquests tipus de riscos podrien estar darrere de moltes morts en accidents de treball, ja que els infarts i vessaments cerebrals poden tenir relació amb la presència de riscos psicosocials com l’estrès laboral, que té coneguts efectes nocius sobre la salut de les persones i poden afavorir el procés d’emmalaltir. D’igual manera accidents de trànsit en missió poden relacionar-se amb un excés de càrrega de treball o amb els terminis ajustats de temps.

La pandèmia de la COVID19, que ens ha deixat moltes persones afectades per la COVID persistent amb les conseqüents situacions laborals no resoltes, és un exemple i una raó més per tenir en compte els riscos emergents. Hem d’aprendre que cal estar molt preparats per poder reaccionar molt ràpidament i adequar la gestió de la Seguretat i Salut Laboral a aquests riscos provocats per l’evolució tècnica i processos de producció (nanotecnologia, biotecnologia), pel canvi social o organitzatiu o a causa d’altres successos imprevistos com la emergència sanitària de la pandèmia viscuda darrerament.

L’objectiu estratègic 7 de l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026 aborda precisament impulsar la investigació i recerca dels riscos emergents a més dels més prevalents. Com més eficaç sigui la gestió dels riscos que coneixem en l’actualitat més preparats estarem per reaccionar de forma eficient als que puguin aparèixer de nous que d’altra manera podrien constituir una amenaça.

En aquest sentit, una de les propostes seria potenciar la utilització de la xarxa de salut pública com a valuosa font d’informació de l’aparició de possibles malalties professionals, i que aquestes siguin reconegudes com a tals, fet que és molt difícil d’assolir davant de certes malalties o problemes de salut derivades del tipus de feina i que, per tractar-se per exemple de malalties del sistema esquelètic-muscular s’acaben considerant com a malalties de causa no laboral.

La figura del delegat de prevenció continua sent cabdal i indispensable per tal de controlar que les valoracions dels riscos laborals i les mesures preventives pertinents es porten a terme de la manera correcta, tenint en compte tots els riscos, des d’aquells que poden tenir un impacte en la nostra salut física com els psicosocials i tot allò relacionat amb l’organització del treball. I no només és important que aquestes valoracions i mesures tinguin en compte el lloc de treball, també les característiques de la persona que l’ocupa com ara el sexe, que influirà en la predisposició a patir certes patologies davant de certs estímuls.