La viabilitat de les pensions públiques, de Sergi Perelló

Des de 1985 els governs de l’Estat espanyol han modificat 5 vegades la normativa de les pensions. Aquest 2021 se n’ha fet la darrera modificació.

En totes les modificacions han dit sempre el mateix; el model no és sostenible i s’ha de canviar perquè sigui viable.

L’any passat van dir que si no ens jubilem més tard i cotitzem més anys tampoc és viable. I que per assolir-ho caldrà retallar més les pensions.

Diuen que som massa gent per cobrar la pensió i que vivim massa anys. I a més ens matxaquen que cada cop hi ha menys treballadors que cotitzin. O sigui, que no hi ha prou diners per pagar les pensions que hem aportat durant tota la nostra vida laboral.

La veritat és que som davant d’un ‘relat’ que s’ha anat construint any rere any. No té a veure en un debat constructiu per fer les coses bé. Té a veure amb els interessos dels qui només cerquen el lucre davant del benestar col·lectiu.

Cada dia a cada article, a cada tertúlia o a cada telenotícies ens diuen el mateix;  el futur de les pensions penja d’un fil si no es retallen o es canvia el sistema.

El què ens diuen sense parar és que abandonem el model de solidaritat, on col·lectivament els treballadors cobrim la jubilació de tothom. De fet, la nostra jubilació. I ens proposen  retrocedir cap un model de capitalització de les pensions. Un sistema d’aportació individual on qui aporta més, més pensió té. Un sistema excloent.

L’acord per la reforma del sistema públic de pensions del passat 1 de juny de 2021 signat i acordat pel govern de l’Estat amb els principals agents socials potencia els anomenats plans de pensions d’empresa.

Aquests plans que podran promoure les empreses, operen sobre la base de la gestió privada amb certa supervisió pública. De fet, estan obrint la porta a la privatització del sistema públic de pensions.

Dissortadament, el govern espanyol apunta cap a aquesta direcció. La primera prova del cotó és endarrerir l’edat de jubilació i retallar la quantia de la pensió.

Però tot aquest ‘relat’ que no és viable el sistema de pensions públic és cert?

Mirem primer que s’està pagant. La pensió mitjana a Catalunya són 1272 EUR amb 355.000 vídues que reben 776 EUR mensuals. Ara, les dones reben 859 EUR de pensió i els homes 1351 EUR. Per això a vegades les mitjanes enganyen tant.

Unes xifres que ens situen en un escenari de pensions poc generoses però que juguen un paper clau a l’hora de reduir la desigualtat, especialment quan hi ha crisis.

El relat de la retallada i la privatització de les pensions derivarà en un increment de la desprotecció social i dels índex de pobresa.

El tema de fons que ha anat fent forat de manera intuïtiva entre la majoria de la població, gota a gota, és que hi ha menys treballadors per cotitzar, que som massa gent gran i cal retallar les pensions.

Sense escandalitzar a ningú. No és veritat.

Ni la manca de diners ni tampoc la caiguda de la demografia posen en escac el sistema públic de pensions. Allò que dinamita el mercat de treball és l’atur de dos digits que no baixa a diferència d’Europa. Les 370.000 persones aturades a Catalunya podrien aportar al sistema públic de pensions i mentre siguin excloses del mercat laboral no ho podran fer.

El problema de la sostenibilitat de les pensions no és una qüestió de demografia. És un problema de model econòmic i productiu.

El creixement econòmic de Catalunya ha pivotat en incentivar llocs de treball precaris i de baixa qualificació, sobretot concentrats en el sector serveis, amb especial incidència en el turisme.

Un model d’ocupació que no cotitza prou a la seguretat social debilitant el sistema de protecció social. Un model que afavoreix el rendisme com a model especulatiu de zero valor afegit.

El futur de les pensions passa per garantir millors llocs de treball i millors salaris.

Això vol dir recuperar el caràcter industrial de l’economia catalana. El benestar col·lectiu no es pot ventilar amb un joc de narratives que bandegen la política amb l’únic objectiu d’afavorir una minoria.

Sergi Perelló i Miró
Secretari general de la Intersindical