23 de març: Vaga a l’Educació

El proper 23 de març la COS, la Intersindical i el SEPC convoquem a la vaga tota la Comunitat Educativa del Principat, a tots els nivells educatius -obligatoris i postobligatoris, des d’infantil fins a la universitat- en resposta a la sentència del mínim de 25% de classes en castellà per part dels tribunals espanyols, i en defensa d’una educació pública i íntegrament en català.

Fa uns mesos es feia pública la sentència ferma del TSJC que imposava un mínim del 25% del castellà a les aules i demostrava, un cop més, que l’Estat espanyol disposa de tota la maquinària jurídica, hereva del franquisme, per reprimir i erradicar la nostra llengua. Ara bé, la resposta del Govern de Catalunya també ha demostrat, un cop més, la desídia i la incapacitat a l’hora de defensar l’escola en català.

El nou Decret d’Ordenació de l’Ensenyament, que suposadament havia de servir perquè el Departament d’Educació prengués responsabilitats, amenaça literalment de liquidar la immersió lingüística per la via de permetre una “flexibilitat per adaptar-se a l’ambient social del centre”. L’acompanyen un conjunt de canvis, com la modificació del currículum o l’avançament del calendari escolar, decidits unilateralment i sense cap mena de consulta amb la Comunitat Educativa.

Tots sabem que ja fa anys que, a cop de retallada, s’ha anat desmantellant l’educació pública i, amb ella, l’eina d’integració i de cohesió social que sempre havia estat la immersió lingüística. La realitat és que, sense mestres i professors, sense aules, sense recursos i sense unes ràtios dignes, mai no podrem salvar el català. Per motius com aquest, ni podem ni volem oblidar la situació d’incertesa i angoixa en què viu el personal substitut i interí a causa de la Icetada aprovada el passat desembre.

Amb la intenció de plantar cara a aquesta situació, els sindicats laborals Intersindical i COS hem presentat un preavís de vaga amb 4 grans blocs a destacar:

  • El reconeixement de la llengua catalana com a llengua pròpia de la docència a l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya en totes aquelles matèries que no siguin llengua castellana o llengües estrangeres.
  • El compliment de la disposició final tercera de la LEC, on es marca un mínim del 6% del PIB en despesa pressupostària anual per a l’àmbit de l’educació.
  • La reversió de les retallades i reformes antidemocràtiques dels darrers anys i que s’agreugen amb la proposta de nou currículum i la previsió de nou calendari escolar, i per la millora de les condicions de les docents de tots els nivells de l’educació pública.
  • En contra de l’aprovació i per la reversió del RDL 14/2021 (Llei Iceta), que aprova mesures urgents per la reducció de la temporalitat a l’administració pública.

Amb la convicció que només unint forces podrem plantar cara als estats que ens ofeguen, els i les estudiants també anem a la vaga: perquè no permetrem que un tribunal espanyol decideixi en quina llengua han de ser les nostres classes. Perquè els i les estudiants vivim, dia rere dia, aquest desmantellament de l’educació pública a tots els nivells i el retrocés implacable del català. A les escoles i instituts sota el parany conceptual del bilingüisme; i a les universitats sota la bandera de la globalització més capitalista que ens vol distribuir arreu del món com si fóssim simples mercaderies.

L’estat espanyol escanya els percentatges de català amb cada nova ofensiva: ahir va ser la Llei del Plurilingüisme aprovada pel govern del Botànic al País Valencià, avui la sentència del mínim del 25%, i demà s’aprovarà al ple la nova Llei d’Educació de les Illes Balears, que es limita a blindar un 50% de català completament insuficient. Tot això, per no parlar de la Catalunya Nord, on l’Ajuntament de Perpinyà ha posat traves a la creació del Col·legi-Liceu de La Bressola, el primer íntegrament en català des de parvulari fins la preparatòria.

Els i les estudiants no permetrem, però, que la nostra llengua sigui marginada a una anècdota folklòrica. Volem fer ciència en català, volem debatre sobre filosofia en català, volem desxifrar les paraules llatines i àrabs que hem heretat en català, volem entendre el món EN la nostra llengua, però, sobretot, el volem transformar AMB la nostra llengua.

Sabem que aquesta sentència no és aïllada. Sabem que es tracta d’una peça més d’una estratègia que ja ve de lluny, orquestrada pels estats espanyol i francès contra l’eix vertebrador dels Països Catalans. La supervivència de la nostra llengua -i, per tant, del nostre poble- és impossible en un marc de submissió a aquests estats, sota la seva legalitat i les seves institucions.

Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos, lluitar i demostrar que la força del poble treballador català és, quan s’ho proposa, indeturable. Avui, Dia Internacional de la llengua materna, volem recordar que els Països Catalans som una societat multilingüe on es parlen més de 300 llengües, però que el català -i l’occità a l’Aran- és la que ens ha d’incloure i cohesionar a tots. Negar-nos la llengua vol dir negar-nos el futur. Aquest 23 de març, cridem TOTA la Comunitat Educativa i TOTA la societat a lluitar amb nosaltres per exigir l’únic model que ens pot permetre construir el futur que necessita la nostra llengua: una escola totalment pública i 100% en català!

Preavís de la vaga