L’EINA – Joves de la Intersindical exigim la derogació real de les reformes laborals!

El passat desembre el Govern espanyol va aprovar una nova reforma laboral a través del Decret-Llei 32/2021 amb l’objectiu de combatre la precarietat i reduir la temporalitat. No obstant, malgrat les promeses de derogar la reforma laboral del 2012, la nova reforma en manté els elements essencials i no modifica els aspectes més lesius.

Des de l’EINA – Joves de la Intersindical hi mostrem el nostre rebuig, ja que no es deroguen les reformes laborals del 2010-2012 del PP i PSOE, que van significar un clar retrocés dels drets de la classe treballadora dels Països Catalans.

Sota la direcció de la patronal i l’Ibex-35, es va facilitar l’acomiadament i s’otorgà la màxima discrecionalitat a les empreses per empitjorar les condicions laborals, limitant a l’Administració i als sindicats la capacitat de treballar pel bé comú i generant una borsa de treball precari i mal pagat.

Malgrat que tant Podemos com el PSOE porten anys prometent la derogació de la reforma laboral, els aspectes més lesius de la reforma del 2012 segueixen vigents i no es produeix una derogació real.

És preocupant com es consoliden les facilitats d’acomiadament. No es recupera la indemnització de 45 dies per any treballat ni l’autorització administrativa dels acomiadaments col·lectius, que segueixen sent decisió unilateral de l’empresari. Les causes de l’acomiadament objectiu segueixen sent obertes i flexibles, sense recuperar el caràcter restrictiu i residual que tenien abans del 2012.

Tampoc es recuperen els salaris de tramitació, és a dir, l’obligació de l’empresari d’abonar els salaris deixats de percebre entre l’acomiadament i la declaració judicial de la improcedència de l’acomiadament.

D’aquesta forma, el sistema de protecció dels treballadors segueix desaparegut i es manté la precarietat. Els treballadors que porten més anys, desprotegits sense recuperar la indemnització de 45 dies per any treballat. Els treballadors que porten poc temps, desprotegits sense recuperar els salaris de tramitació. I tot això, acompanyat de les facilitats d’acomiadament a baix cost i sense que l’administració pugui fer res per impedir-ho.

Altrament, tampoc es modifica la flexibilització que es produí en la modificació de condicions substancials de treball, suspensió de contractes, reduccions de jornades en la movilitat geogràfica o les categories professionals.

Un dels aspectes de la reforma laboral que sí que és positiu és la recuperació de la ultraactivitat dels Convenis Col·lectius, que reforça el paper de la negociació col·lectiva. Torna a seguir sent d’aplicació el Conveni, un cop ha perdut la vigència, fins que no s’aprovi un nou Conveni, el que redueix la capacitat de pressió de la patronal, que fins ara s’aprofitava de la por a un Conveni d’àmbit superior amb pitjors condicions per negociar a la baixa.

També es recupera la preferència aplicativa del Conveni de Sector en allò relatiu al salari. Si bé és cert que és una millora, el Conveni d’Empresa segueix sent d’aplicació preferent en tot el que afecta a les condicions de treball com pot ser la distribució del temps i la jornada laboral, el treball a torns, nocturnitat, la classificació i categories professionals, la compensació de les hores extra, etc.

Això és perillós especialment en el cas de les empreses multiservei, on primer s’aplicarà el Conveni d’Empresa i, en segon lloc, el Conveni de Sector de l’Activitat desenvolupada.

D’altra banda, la nova reforma laboral, tot i que anunciar-se com un fre a la temporalitat, habilita les Empreses de Treball Temporal per gestionar contractes fixes-discontinus, el que fins ara prohibia el propi Tribunal Suprem.

La modificació que sí és positiva és l’eliminació del contracte d’obra i servei, una font històrica de precarietat i temporalitat estructural. No obstant, es modifica el contracte eventual permetent 90 dies de tasques previsibles i que serveixi per substituir vacances, el que fins ara el Tribunal Suprem havia considerat incompatible.

També es millora l’encadenament de contractes, reduint el període necessari per consolidar condicions laborals de 24 mesos en un període de 30 a 18 en un període de 24. Tot i que a ningú se li escapa que sense garanties de protecció davant l’acomiadament, l’efecte real de la mesura és relatiu.

Malgrat tot, el principal problema de la temporalitat no és la seva regulació. El contracte indefenit ja era fins el contracte ordinari per defecte i la contractació era causal. No són mesures noves. El problema és el frau. Cal augmentar els recursos d’Inspecció de Treball, sancions més dures per qui no compleix la normativa laboral o dificultar la temporalitat perquè només surti a compte quan sigui realment imprescindible per naturalesa.

Tant Podemos com PSOE portaven als respectius programes electorals la derogació de la reforma laboral. Durant els últims anys CCOO i UGT han reiterat la necessitat de derogar la reforma laboral del PP de 2012. Tots ells, per enèsima vegada, han tornat a donar l’esquena a la classe treballadora pactant amb la patronal.

Als que critiquem la reforma se’ns acusa de no voler millorar les condicions dels treballadors. Res més lluny de la realitat. Des de l’EINA defensem que les petites millores que s’introdueixen son benvingudes, però en cap cas serviran per revertir la situació precària de la classe treballadora perquè els pilars de la reforma del PP queden intactes. Fins i tot la FAES d’Aznar valora positivament la nova reforma laboral, precisament perquè consolida les reformes anteriors.

El sindicalisme de contrapoder de Galiza, Euskal Herria i dels Països Catalans alcem la veu. Sabem que les condicions laborals han de ser urgentment millorades. Derogar la reforma laboral del 2012, no consolidar-la, és fonamental. Però sabem que per conquerir més drets farà falta mobilització, lluita i confrontació. CCOO i UGT desmobilitzen i pacten reformes als despatxos de Madrid amb la patronal. La Intersindical lluita al costat dels treballadors per guanyar millores laborals.

No pot ser que decisions que afecten directament a la nostra vida siguin decidides a 600km. La classe treballadora catalana necessitem un marc de relacions laborals propi que respongui a les necessitats de la nostra realitat particular.

Només organitzant-nos als centres de treball amb un sindicalisme de contrapoder i de classe podrem conquerir els nostres drets com a treballadors.

Jove treballador, afilia’t a La Intersindical! Milita a L’Eina!