La Intersindical rebutja de ple la Reforma Laboral que perpetua la precarietat dels drets dels treballadors i de les treballadores impulsada pel Govern de PSOE i Unidas Podemos

Aquesta tarda, al Congreso de los Diputados, una majoria parlamentària heterogènia ha convalidat el Reial Decret Llei que pretén apedaçar la reforma laboral imposada pel Partit Popular el 2012.

Els partits independentistes catalans s’han mantingut ferms, fet que volem agrair-los.   La Intersindical no ens hem mogut d’on érem.  Sempre hem defensat que l’alternativa passava i passa per derogar la reforma laboral del Partit Popular.

Un compromís que també va assumir l’actual Govern espanyol del PSOE i Unidas Podemos, i que no ha complert.  I han demostrat que determinats compromisos, en especial aquells assumits amb la classe treballadora o amb aquells que requereixen major protecció, es poden incomplir sense cap problema, mentre que d’altres són intocables.

Des de La Intersindical ens referim a aquells compromisos que el Govern espanyol pren amb la Comissió Europea.  Aquests s’assumeixen amb el cap cot i la cua entre cames, i fins i tot, quan cal, es modifica la intocable Constitució espanyola per assegurar-ne el compliment.  I i alguna cosa d’això també hi ha en aquesta reforma laboral que acaba de convalidar el congrés espanyol.

La Intersindical no avalem que no s’hagi derogat la reforma laboral per dues raons: 

  1. Perquè, suposa consolidar la política de pèrdua progressiva de drets dels treballadors, i perquè implica avalar un procés, que arrenca fa trenta anys, de desconsideració del paper que juguen els treballadors en el procés productiu.
  2. Perquè desaprofita el context favorable a les polítiques de protecció social que bufa arreu d’Europa. Un context que s’ha obert arran de contraposar els resultats diferents de les polítiques públiques adoptades per encarar la crisi financera del 2008; austeritat radical o inversió pública i repartiment de la riquesa.

Des de La Intersindical critiquem amb contundència la pèrdua progressiva de drets dels treballadors que s’esdevé des de fa 30 anys.   La reforma laboral del PP no ha fet res més que consolidar aquesta tendència. Una pèrdua de drets que avança en paral·lel amb la transformació del model productiu. dos processos que es retroalimenten.

La progressiva consolidació d’una matriu productiva de serveis, en detriment d’una d’industrial, ha derivat en considerar el treballador com un mer objecte més del procés productiu.  Fàcilment intercanviable i que es pot contractar, si cal, per dies.  Una economia de perfils laborals poc qualificats, exposada a les fuetejades de la conjuntura econòmica, que s’alimenta de la precarització laboral en benefici d’una minoria, sovint rendista, que acapara la riquesa generada col·lectivament.

Les dades sociolaborals radiografien les conseqüències d’aquesta aposta suïcida:

  1. Portem dècades amb índexs d’atur que doblen la mitjana europea
  2. Acumulem anys i anys amb nivells d’atur juvenil superiors al 30%
  3. Superem amb escreix totes les estadístiques europees sobre temporalitat contractual
  4. Sumem decennis de congelació salarial
  5. I, a més, per si no fos poc, som els campions en les estadístiques de fenòmens nous com la pobresa laboral; aquells treballadors que tot i tenir una feina són pobres. a Catalunya, aquest col·lectiu suma gairebé mig milió de treballadors.

Ara i aquí, pot semblar extemporani posar sobre la taula aquesta anàlisi de conjuntura. No ho és pas, perquè és des d’aquesta perspectiva que hem d’avaluar i abordar la no derogació de la reforma laboral del PP.

És des d’aquest punt de partida que hem de determinar si la no derogació de la reforma laboral del PP serveix per fixar les bases per revertir les dades estadístiques devastadores que destaquem.

  1. Si serveix per revertir la precarietat laboral i per apuntalar un nou model productiu.
  2. I serveix per dignificar el paper dels treballadors en el procés productiu.

Perquè si no ho fem, i prenem com a punt de referència la reforma del PP, llavors qualsevol mesura que adoptem enlluerna, perquè el punt de partida és tan baix que sigui quina sigui la iniciativa que adoptem ens semblarà gloriosa.

D’aquest exercici de transcendir la conjuntura immediata i focalitzar l’atenció en els elements estructurals que caracteritzen el nostre sistema laboral se’n diu honestedat argumental.

No mereix el mateix qualificatiu l’estratègia banal d’escudar-se en figures retòriques com la del fals dilema amb què CCOO i UGT, i el govern de coalició espanyol ens han bombardejat.

El fals dilema d’assegurar que si no s’avala la reforma laboral es permetrà que continuï vigent la del PP o que si no s’aprova la reforma laboral s’impedirà que els treballadors més precaris deixin d’ingressar uns quants milers d’euros més a l’any.

El fals dilema que ens vol fer creure que només hi ha dues alternatives possibles davant d’un assumpte objecte de controvèrsia. Malauradament, un tarannà que s’ajusta al signe dels temps.

Dels temps de la simplificació dels conflictes socials i d’avaluar-ho tot en termes de bons i dolents. Dels temps dels “like” sinistres de les xarxes socials.

Des de La Intersindical no volem caure en aquest parany, perquè ens hi juguem massa. Ens hi juguem tant com el futur del país.

Per últim, ens oposem a què no s’hagi derogat la reforma la laboral del PP, perquè ara era el moment propici per fer-ho.

Les conjuntures polítiques favorables no es poden deixar escapar. en l’àmbit nacional, l’experiència recent ens ho recorda descarnadament cada dia.

Avui, a Europa i més enllà, l’ortodòxia neoliberal no fanfarroneja tant. la unió europea es planteja reformar les normes de dèficit i deute públic derivades de l’anomenat  “pacte de creixement i d’estabilitat”.

Les polítiques fiscals i monetàries expansives ja no són un crim , com si passava després de la crisi del 2008. S’ha obert un escletxa, estreta, sí, però s’havia d’haver aprofitat per derogar la reforma laboral del PP i bastir un model de relacions laborals que no només recuperés els drets perduts pels treballadors, sinó també guanyar-ne de nous.

Des de La Intersindical continuarem treballant per aconseguir-ho des del rigor i la honestedat.