Pla d’igualtat dels bombers de la Generalitat de Catalunya

Al novembre del 2021 es presentà una Diagnosi d’igualtat de dones i homes del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i el 20 de desembre de 2021 es constituí la Comissió del Pla d’igualtat. Aquesta comissió té rang de conveni col·lectiu i es una comissió negociadora. És un òrgan paritari entre representants de l’organització i dels treballadors. Dins de la representació dels treballadors hi trobem assessors (bomberes i consultores en igualtat) i delegats sindicals.

La primera bombera en entrar al Cos de Bombers de la Generalitat ho va fer l’any 1990 a l’Escala executiva, i les primeres bomberes operatives no van entrar fins l’any 1998 quan es van canviar els barems de les proves físiques per homes i dones.

Fins aleshores, els barems eren els mateixos, i tot i que hi van haver opositores que van aprovar l’oposició, no van arribar a la nota de tall.

El 7 de gener de 2017 es va aprovar per Acord de Govern el Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de l’Administració de la Generalitat amb una vigència de 4 anys.

Tenim polítiques d’igualtat de la Mesa General de negociació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya des del 2005, i d’acord amb la Llei 17/2015. del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, la representació paritària és la situació en què cap sexe no supera el 60% ni es inferior al 40% i que ha de tendir a assolir el 50%.

Des del 2019 la DGPEIS està treballant en campanyes de difusió per incrementar la presència de dones al cos de bombers. En la darrera promoció de bombers, la 81/20 de l’any 2021, s’han presentat a la oposició 422 dones sobre un total de 3.687 aspirants, mentre que al 2016 es van presentar 150 dones d’un total de 3237 opositors.

Veiem, doncs, que les polítiques de difusió i visualització obtenen els seus resultats.

Aquesta campanya ha representat una lleugera millora respecte al nombre de bomberes del 2019, que representava un 1,81%, mentre que a data 3 de març de 2021 al Cos de Bombers tenim la presència de 52 dones (el 2,04%) i 2500 homes.

Hem de tenir en compte que en 31 anys, des que van entrar la primera bombera al Cos, 35 d’aquestes bomberes tenen una antiguitat inferior a 10 anys.

És a dir, els primers 12 anys van entrar 17 bomberes i els darrers 10 anys n’han entrat 35.

Conceptes previs:

  • La igualtat és rebre el mateix tractament, és un dret.
  • La equitat és necessària per gaudir de les mateixes oportunitats.
  • La justícia implica tractar a cada persona d’una manera imparcial, és a dir, que les decisions s’han de basar en criteris objectius, que tracta els fets independentment de les reflexions, dels sentiments o dels prejudicis de l’observador.

Per tant:

– Davant de diferències fisiològiques entre homes i dones, demostrades i estudiades mèdicament, és equitatiu tenir uns barems diferenciats entre homes i dones a les proves físiques de bombers per tenir unes oposicions justes i garantir l’accés en condicions d’igualtat a totes les persones. Tot i això, tenim estudis que evidencien que el percentatge d’opositores que aproven les proves físiques està és un 50-65% (entre les convocatòries del 2016-2019) en front a un 75-82% d’aprovats en els homes.

Això ens demostra que, tot i tenir barems diferenciats, les proves no són les més adients per buscar aquesta equitat dins el Cos de Bombers.

Hem de tenir present també que la feina de bomber/bombera, es basa en el treball en equip, en la tecnificació dels protocols i la evolució de les eines que utilitzem. Per tant, aspectes físics abans indispensables, ara ja no ho són tant.

– Per altra banda, tendim a pensar que les bomberes i bombers estem en igualtat de condicions quan entrem a dins el Cos, però no ho estem quan en oposicions internes no tenim barems físics diferenciats, quan se’ns canvia l’horari i les condicions de treball i no tenim dret a formació en el moment que ens quedem embarassades o estem lactant, per tant, l’embaràs i lactància ens comporta un perjudici per a la nostra carrera professional, no tenim igualtat quan no tenim uns vestidors adaptats com tenen els nostres companys, on puguem coincidir més d’una dona tornant d’un servei i no haver d’esperar tanda per dutxar-nos o haver de compartir les dutxes amb els bombers, no tenim igualtat quan no tenim roba adaptada per al nostre tallatge, quan no tenim reconegudes situacions exclusives de les dones que ens incapaciten temporalment en alguns casos com són la menstruació o la menopausa.

– I si parlem de comentaris masclistes o micromasclisme ja és un tema per reflexionar-hi molt…

Quantes de nosaltres ens hem sentit dir que hem pres la feina a un pare de família?, o que hem pres la plaça a un company opositor perquè tenim un tracte de favor a les físiques?, o que per ser dones no sabem conduir un camió?, o ens prenen les eines pesades de les mans perquè no ens creuen capaces de fer el que ells fan?…

En 23 anys de la incorporació de dones operatives al cos de bombers s’ha treballat molt poc per la incorporació i normalització de la dona al Cos de Bombers, i actualment, perquè el Reial decret 901/2020 de 13 d’octubre, i que modifica el Reial decret 713/2010 de 28 de maig, obliga les empreses com la Generalitat a treballar i normalitzar aquesta igualtat, i perquè ens trobem en un desequilibri tant gran en un cos altament masculinitzat (el 98% del col·lectiu són d’homes), s’han de prendre mesures d’acció positiva contundents per contrarestar aquest gran desequilibri.

Aquestes mesures contundents són la reserva de places a les properes convocatòries de bombers fins a arribar a percentatges més equitatius entre homes i dones al Cos de Bombers. Són mesures temporals fins a revertir el gran desequilibri existent. Hem de tenir en compte que tot i aquestes mesures, es preveu que a l’any 2045 hi hagi un 35% de bomberes al col·lectiu.

Però són mesures polèmiques i que creen molt de debat, molts cops agressiu i desagradable, que interfereixen en la convivència entre els companys als parcs.

Es creen grans dubtes de si les aspirants que entrin en aquestes places tindran els requisits mínims per ser competents amb la tasca que hauran de fer, es crea el debat de si estem parlant d’igualtat, d’equitat o justícia.

Moltes preguntes, molts dubtes, molts recels perquè durant molts anys no s’ha fet la feina. Sigui com sigui, aquestes decisions ens venen marcades per llei en un conveni col·lectiu, i poc hi tenim a dir com a treballadors i treballadores.

On sí podem incidir és en canviar totes les desigualtats que tenim a dia d’avui, en treballar perquè tant homes com dones no es vegin perjudicats en la seva carrera professional quan són pares, i treballar per una conciliació familiar dins el cos de bombers on les guàrdies de 24h, en alguns casos, fan que sigui molt difícil la criança dels fills i treballar per una carrera professional.

On podrem incidir és en exigir la igualtat real entre homes i dones a bombers. En el respecte i la educació entre les persones. Si ho aconseguirem? Està per veure… Però el que està clar és que se’ns obre una finestra, o potser una porta, per evolucionar com a persones i com a col·lectiu.

Perquè 1+1 no són dos quan hi ha treball en equip, sinó que són 3.

I perquè en una societat com la que vivim, homes i dones es complementen, i quan engranem els dos sexes per un treball comú, que és el servei al ciutadà, es crea una màgia que ens fa més grans, que ens fa millors, i que ens fa més professionals.

Potser aquesta mesura no serà la més justa, ni serà la millor solució, però potser ens ajudarà a córrer en comptes de caminar.

Des de la DGPEIS s’ha creat la bústia espai.bomberes@gencat.cat , que és a la Intranet per recollir i donar resposta a consultes relacionades amb temes d’igualtat.

Genciana Meneses
Bombera de primera de la promoció 72/08