Negoquè?

Negociar: un privilegi al Sector públic de la Generalitat

Negociar les condicions de treball és un dret bàsic dels treballadors públics, excepte es treballa en una empresa o entitat pública en què llavors passa de dret a privilegi a lliure arbitri de la pròpia patronal: la Generalitat.

Us preguntareu per què?

Doncs us recomanem la lectura de l’art. 29 de l’actual proposta de Llei d’acompanyament de pressupostos del 2022 , encara que també el podeu trobar com a art.28 dels pressupostos vigents i en alguns d’anteriors però segueix sent la mateixa cançó només que amb un ritme més accelerat .

I que ens diu aquesta cançoneta que cada any sona? Diu a article 29.4 que les retribucions del personal al servei de les entitats a què fa referència l’article 25.b, f, g, h i i) s’han d’homogeneïtzar amb les dels llocs equivalents a l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, i la negociació colꞏlectiva ha de prendre com a referència les condicions del personal laboral establertes pel conveni únic.

Aclariment inicial: encara que digui retribucions en realitat parla de tot tipus de condicions com jornada, vacances, permisos, etc. Doncs segons la interpretació de la pròpia patronal és que tot té condició de despesa econòmica i per tant és retribució. Clatellada!

Però anem al moll de l’os. Aquí la Patronal diu que totes les empreses públiques, entitats i organismes autònoms ja siguin funcionaris i/o laborals han d’agafar com a referència el conveni únic de l’Administració de la Generalitat pel personal laboral: el Sisè conveni signat l’any 2004 que en realitat és aplicable directament al personal laboral de l’Administració de la Generalitat i que en el seu article 2 ja exclou de la seva aplicació totes les entitats, empreses públiques i organismes autònoms que, en canvi, es veuen obligats a referenciar-se en un conveni que els exclou. Segona clatellada!

Però tot i així les “condicions de referència” es pacten al VI Conveni, dirà algú. I qui acorda el VI Conveni? Doncs els sindicats més representatius (+10%) del personal laboral de l’Administració de la Generalitat, ara mateix CCOO, UGT i IAC, que són uns 8.696  però com que el mateix conveni exclou les empreses públiques, entitats i organismes autònoms, no participen ni compten els 46.000 de personal laboral i funcionari que o bé se’ls aplica el VI Conveni, o bé és el topall arbitrari que ha imposat la Patronal i alguns sindicats han acceptat any rere any: Tercera clatellada!

Tampoc podem oblidar que la majoria d’aquestes empreses, ens autònoms i/o entitats porten més d’una dècada amb limitacions pressupostàries, retall de drets i precarietat altíssima per l’aplicació de l’austeritat extrema del sector públic, més d’un terç del personal és temporal. I en els pressupostos més socials de la història que diuen, ai las, es mantenen les retallades, tot i que en àmbit estatal les restriccions de contractació pública han desaparegut… curiós tot plegat.

Evidentment fa temps que alguns negocien un VII Conveni que ha de servir de topall arbitrari a la resta , tant se val la legitimitat democràtica i sindical, es llei i tant se val que es vulnerin els drets bàsics i fonamentals de milers de treballadors públics catalans, o que a través de la vulneració d’aquests drets es busqui limitar i reduir el capítol 1, el de les retribucions del personal… com si fóssim al 2010. L’important és que seguirem les polítiques neoliberals hi hagi qui hagi a la direcció i direm que són el pressupostos més socials de la història, ara bé si vols negociar les teves condicions laborals hauràs de resar als déus i pregar que la Patronal aquell dia en tingui ganes i vulgui. I si no, dues pedres!