L’Eina (Joves de La Intersindical) escull el nou Secretariat i clarifica el seu full de ruta per als pròxims dos anys

L’EINA (Joves de La Intersindical), es refundava l’any 2017 amb l’objectiu de dotar al jovent de classe treballadora d’una estructura imprescindible en la lluita per l’emancipació; una organització sindical juvenil que defensés els seus drets, que ho fes des d’una perspectiva nacional i de classe i que hi incidís en la vessant juvenil. Quatre anys després, havent aconseguit consolidar l’organització, s’obre una nova etapa de creixement i fortalesa. Sent més, i més forts podrem ser un mecanisme útil al servei del projecte d’emancipació social i nacional.

El passat dissabte 27 de novembre, a l’alberg Vallparadís de Terrassa, se celebrà la V Assemblea Nacional de l’Eina (Joves de La Intersindical), espai on es reuní l’afiliació per estructurar l’organització interna i l’estratègia sindical. Així , mateix, també s’hi escollí el nou Secretariat Nacional i els representants del Consell Nacional, és a dir, les persones que representaran i dirigiran l’organització els propers dos anys.

Les tasques del SN són aquelles necessàries per coordinar totes les accions que duu a terme l’Eina així com coordinar-se amb La Intersindical. També està en les seves mans fer arribar tota la informació necessària als territoris i treballar per un funcionament assembleari, transparent i democràtic de l’organització.

Les companyes escollides per a integrar el SN de l’Eina són:
Portaveu – Pau Cruz
Organització – Mireia Junqué
Acció Sindical – Ferran Dotras
Formació – Anna Coll
Comunicació – Sergi Queralt

Perseguint aquests objectius, el nou Secretariat nacional es basa en dos eixos principals:

  • Formació i enfortiment del sindicat: suport, coordinació i dinamització dels territoris, millora de les relacions entre àmbits del sindicat i l’afiliació, aposta per les comissions i els grups de treball i aprofundir en la feminització del sindicat.
  • Incidència i visibilització; presència organitzada al carrer, als espais joves, a xarxes socials, als espais de coordinació amb altres sindicats, etc…

El nou SN de l’Eina reivindica el sindicat com un agent vàlid i imprescindible en tots els espais; ha de ser la plataforma que permeti al jovent fer el salt cap a l’emancipació social i nacional.

L’Eina és una estructura de suport mutu i d’ajuda i s’ha de fer entendre al jovent del país que de la mateixa manera que entenem que és fonamental militar a les assemblees de les facultats, als espais en la defensa de l’habitatge, als espais feministes…. el nostre lloc de feina és una trinxera més. Hem de demostrar al jovent per la via dels fets que sindicar-se és construir una xarxa de seguretat en defensa dels nostres drets. Hem de portar la lluita als centres de treball, estar informades des de saber quin paper podem tenir en un comitè d’empresa a saber gestionar la convocatòria de vagues i mobilitzacions.

El jovent participem en lluites sectorials que són cabdals per la nostra emancipació: la lluita per l’habitatge i la lluita estudiantil. Per tant, cal que des del sindicalisme juvenil teixim sinergies amb aquests dos moviments.

El nostre model de sindicalisme juvenil nacional i de classe es fonamenta en 5 eixos estratègics:

  • Sindicalisme de contrapoder, com a primer pas per capgirar la actual situació de la classe treballadora, dotant-la d’estructures que defensin els interessos de classe.
  • Disposar de mitjans materials per una vida digna i defensar aquests sistemes de protecció de les condicions de vida digna tal com les pensions (acabant amb l’espoli de la Seguretat Social), el salari mínim, els serveis públics de qualitat o la renda bàsica universal.
  • Treballar per una millora de les condicions laborals, per tal de combatre la precarietat a la que estem sotmesos, per exemple, derogant reformes laborals que permeten tot tipus d’abusos per part dels empresaris o apostant per aturar la temporalitat.
  • Des del sindicalisme nacional i de classe apostem per un canvi de model productiu que revaloritzi els llocs de treball a través d’una política de reindustrialització, per generar llocs de feina de qualitat i estables i garantir la nostra pròpia sobirania.
  • La lluita per la llengua, en tots els seus àmbits, sent una branca més de combat contra les forces que ens dominen políticament, socialment, econòmicament i nacionalment.