Entrevista a na Teia Alsina i Tulsà, orientadora a una oficina de treball

Des de quan treballes a la Generalitat?
Soc orientadora a una oficina de treball. Vaig entrar al 2008, però no ininterrompudament ja que he estat en diferents programes subvencionats per l’Estat o per Europa. En aquests moments ja tinc 4 triennis. La Generalitat hauria de deixar d’utilitzar aquesta formula per dotar de personal al SOC, on fem tasques d’estructura. Ara estem a l’espera del nostre aplantillament, ja que portem anys amb contractes temporals sense una estabilitat ni un reconeixement. Cada cop que hi ha interrupció del programa vas al carrer sense cap indemnització.

Quines tasques desenvolupes?
Des del primer dia que faig d’orientadora a una oficina de treball. Ajudem les persones en la seva recerca de feina, les motivem tant per a la feina com per a la formació. Oferim programes concrets en funció del perfil de la ciutadania. Atenem  col·lectius molt vulnerables com dones víctimes de violència masclista, persones trans, joves, majors de 45 anys, renda garantida, etc. Fem acreditació de competències, intermediació laboral, suport a capitalitzacions i formació laboral i sindical als nouvinguts.

Tot això és una tasca polivalent, vocacional, engrescadora i molt absorvent, per la qual cosa requereix una actualització contínua i uns coneixements amplis.

De fet, les nostres places són considerades de tècnic mig B18 sense especificitat i penso que caldria dotar d’unes places de grau o llicenciatura i de cos específic com a orientadors.

Què et va fer afiliar a La Intersindical?
Poder vincular-me a un sindicat de classe i independentista, que defensa el món laboral des de l’àmbit nacional. Vaig conèixer el sindicat en una xerrada a Girona i en aquell moment era i és el referent com a sindicat de classe i independentista. Formo part de la secció sindical del SOC i faig aportacions puntuals.

Quin paper creus que hem de tenir amb tot el que està passant amb el personal, la llengua, etc.?
Crec que el sindicat hauria de vertebrar accions, protestes i visibilització, si tothom es mobilitzés i fes vaga podríem aturar l’Administració ja que som el gruix del personal. Hi ha un problema de manca de conciència, de capacitat de veure que ara és el moment de lluitar pels nostres interessos i pel bon servei a la ciutadania. Com a treballadors de la Generalitat tenim la responsabilitat i el deure que la ciutadania sigui atesa en la llengua de la seva nació (Països Catalans) i de promoure-la.

Entenc que La Intersindical ha de lluitar per defensar com a dret laboral la nostra llengua i el nostre personal.