La Intersindical convoca vaga al sector públic el 30N per defensar l’estabilització dels treballadors i de les treballadores

La Intersindical ha decidit convocar vaga del sector públic a Catalunya amb la finalitat de posar de manifest, una vegada més, la situació de precarietat laboral al sector públic. La principal causa d’aquesta precarietat és la interinitat, que genera una inseguretat a milers de treballadores i treballadors que acaba repercutint en la qualitat dels serveis públics. La majoria de personal interí són dones (el 69,35%), atès que el sector públic ocupa majoritàriament dones.

Des de la Intersindical posem de manifest que som un sindicat amb una àmplia representació al sector públic català: entre el personal administratiu i tècnic de la Generalitat de Catalunya, a l’ensenyament  públic i a les universitats som tercera força, i hem entrat amb força als principals ajuntaments catalans i altres administracions locals, així com a les institucions sanitàries. Considerem que cal fer servir aquesta força per assolir les nostres propostes i garantir els drets dels treballadors i de les treballadores del sector públic.

La Intersindical ha treballat des de diferents fronts per defensar les propostes de la Federació de Serveis Públics, que passen per una banda per garantir que el personal temporal, tant funcionariat interí com laborals temporals del sector públic de Catalunya, puguin estabilitzar la seva situació laboral i es pugui, així, continuar garantint la prestació de serveis públics a la ciutadania.

Els darrers dies hem pogut conèixer el redactat quasi definitiu de la nova llei, i pensem que continua sent insuficient i que genera massa incerteses entre els treballadors, de manera que el risc de patir l’ERO més gran de la història continua present. És cert que s’han habilitat els instruments que des de la Intersindical demanàvem per a “l’estabilització de les plantilles”, com ho és el concurs de mèrits, cosa que suposa un avenç per a determinats col·lectius. Però, alhora, s’hi han posat uns condicionants restrictius i manca veure la lletra petita sobre com es desenvoluparan els futurs concursos de mèrits.

És per això que hem decidit, en aquests moments, utilitzar l’eina de la vaga com a mecanisme de pressió per assolir els objectius que ens proposem.

Els dos grans col·lectius que conformen el sector públic a Catalunya són el personal de l’àmbit educatiu i el sanitari, i, tot i que aquesta llei dona un marge d’un any per desenvolupar i aplicar les mesures legals sobre aquests col·lectius específics, ara per ara no hi ha cap solució real que pugui implicar una estabilització massiva i la fi de l’abús de temporalitat.

Les informacions que ens han arribat indiquen que entre els dies 30 de novembre i 1 i 2 de desembre s’ha d’aprovar aquesta llei al Congreso de los Diputados, de manera que la mobilització serà clau per aconseguir que el text final de la llei, així com les mesures que s’emprenguin a partir d’ara per aplicar-la, s’encaminin cap a l’estabilització massiva del personal públic.

Per corregir l’abús de temporalitat no només s’ha d’aconseguir estabilitzar les places, sinó que s’ha d’acabar amb la interinitat crònica de milers de treballadors públics que, de forma concatenada o no, en la mateixa o en diverses places, han cobert les necessitats de les administracions catalanes. Un cas paradigmàtic d’això és el personal estatutari i equivalent dels serveis de salut.

La manca d’estabilització en sectors com a l’educació també es reflecteix en el personal funcionari fix, que encara no ha obtingut una plaça definitiva o que obté places definitives molt lluny de casa. L’estabilitat implica una seguretat contractual, econòmica, així com de planificació i conciliació laboral i familiar.

L’actual projecte de llei genera greuges, ja que d’una banda obre la via del concurs de mèrits per a les places ocupades amb anterioritat a  l’1 de gener de 2016, mentre que  les places ocupades ininterrompudament entre el 31 de desembre de 2017 i el 31 de desembre de 2020 s’hauran de convocar per concurs-oposició.

En aquesta llei també es manté l’acomiadament als tres anys d’ocupar la vacant per als nous nomenaments que s’han fet arran de la Icetada, així com la indemnització en cas d’acomiadament de 20 dies de retribucions fixes per any treballat, i no de 33, amb una limitació de 12 mensualitats.

Novament, presenciem com el futur dels treballadors catalans es juga a Madrid, en aquest cas, al Congreso espanyol, ja que el govern autonòmic no té prou capacitat legislativa com per establir els mecanismes necessaris per a l’estabilització. La nostra aspiració, més enllà de la reivindicació concreta que tenim en aquest moment concret, és la d’assolir un marc català de relacions laborals que només serà possible mitjançant la construcció d’una República Catalana Independent.

En aquest marc, La Intersindical convoca la vaga del sector públic de Catalunya amb diferents mobilitzacions arreu del país durant el dia 30 de novembre, i amb la previsió d’organitzar concentracions en dies previs i posteriors fins assolir l’objectiu de garantir els drets dels treballadors i de les treballadores del sector públic i, en definitiva, garantir la prestació de serveis públics de qualitat per a la ciutadania.

No ens aturarem fins aconseguir-ho!