Una història sobre la mala fe del Departament de Salut

En els equips de salut pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya hi treballen tècnics de dos cossos funcionarials:

  • el cos de titulació superior, especialitat salut pública, que està integrat per farmacèutics, biòlegs, químics i també veterinaris, entre d’altres, (d’ara endavant TSSP), i
  • el cos de titulació superior, especialitat veterinària.

Aquest personal desenvolupa tasques de control oficial en l’àmbit de la protecció de la salut, ambiental i alimentària, i tasques de promoció de la salut.

El 13 de febrer de 2020, es va iniciar un procés de negociació, a instàncies de l’Administració, per regular les condicions de treball dels col·lectius funcionaris que conformen els equips de salut pública. Un dels objectius de l’acord era la legítima equiparació salarial dels TSSP amb els veterinaris del cos de veterinaris.

La proposta que l’Administració va posar sobre la taula durant el procés negociador consistia, a més, en una reestructuració integral dels equips de salut pública que implicava uns perjudicis inadmissibles per als veterinaris del cos de veterinaris.

Des del primer moment, l’Administració va plantejar l’acord com un tot o res, com un xantatge: l’increment salarial dels TSSP havia d’anar lligat a la reestructuració. Aquest fet va trencar la unitat sindical, es va alterar profundament el clima laboral dels equips i es van organitzar mobilitzacions al carrer.

D’altra banda, el procés negociador havia de ser el més curt de la història, ja que, segons  l’Administració, els recursos econòmics havien de sortir d’uns fons addicionals que venien de Madrid i s’havien de tancar en un acord de govern imminent.

Quatre dels cinc sindicats que participaven en la negociació, no estaven disposats a signar l’acord. Finalment, la tarda abans del dia previst per a la signatura, l’Administració va retirar de la seva proposta la disposició addicional que establia el següent: “Els llocs de treball del cos de titulació superior, especialitat veterinària, corresponents al grup 1 d’aquest Acord, passaran a ser, a mesura que es produeixi la seva desocupació definitiva, llocs de treball de TSSP”. Per aquest motiu, el 5 de març de 2020, es va signar l’acord amb el vist i plau de 4 dels 5 sindicats.

Santa innocència, que poc ens esperàvem el que ha vingut a continuació! Des de la signatura de l’acord, cada plaça, sense excepció, del cos de titulació superior, especialitat veterinària del grup 1, que ha quedat vacant, ha passat a ser un lloc de treball de TSSP.

Des de l’any 2007 no hi ha hagut cap concurs oposició al cos de veterinaris i, per aquest motiu, bona part del col·lectiu es troba en comissió de serveis, a l’espera d’un concurs de trasllat o en situació d’interinatge. Cada plaça que és reconvertida és una oportunitat menys de mobilitat o de consolidació del lloc de treball.

Els veterinaris funcionaris que vulguin ocupar una de les places reconvertides a lloc de treball de TSSP estan obligats a sol·licitar una excedència per incompatibilitat (que implica la pèrdua de la destinació en propietat) i a ocupar-la com a interins. Per consolidar la plaça, hauran de presentar-se a unes noves oposicions  i guanyar-les. Tot plegat, per fer la mateixa feina que han fet sempre.

Moralitat d’aquesta història, que encara que no ho sembli és ben veritat: ni la bona fe ni la innocència són bones companyes per anar a una mesa de negociació