El SOC: un paradigma de la temporalitat i la precarietat

Les administracions públiques i les seves treballadores hem patit molt directament totes les crisis econòmiques que s’han encadenat des de principis de segle, sobretot la financera del 2008 i l’actual crisi de la COVID-19, que s’està vivint d’una forma silenciosa i silenciada, i que ens han afectat enormement amb la introducció d’altíssimes quotes de temporalitat i la conseqüent precarització laboral en l’àmbit públic.

D’acord amb l’article 2 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, les finalitats del sistema d’ocupació de Catalunya són promoure el “ple desenvolupament del dret a l’ocupació digna, estable i de qualitat, i afavorir la configuració d’un mercat de treball que contribueixi de manera eficient a garantir l’ocupabilitat de les persones”, cobrir les necessitats de personal adaptat als requeriments de les empreses, i també afavorir la cohesió social i territorial, mitjançant la gestió integral de totes les polítiques d’ocupació que competencialment li puguin correspondre.

Paradoxalment, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, organisme que desenvolupa les polítiques actives d’ocupació i que promou una ocupació digna, estable i de qualitat té en la seva RLT més del 40% de llocs de treballs ocupats per treballadores interines i personal de programes!!! Aquestes treballadores van encadenant diferents contractes d’interinatge i contractes laborals amb denominacions diferents, però desenvolupant en tots ells, un darrera l’altre, les mateixes tasques o superiors, i en el darrer supòsit sense rebre cap compensació.

Un paradigma d’aquesta temporalitat i precarietat el trobem amb la figura de les orientadores, que tenen com a missió ajudar a trobar un lloc de treball a les persones desocupades, i que realitzen aquesta funció a través d’assessorament i la creació d’itineraris personalitzats per potenciar les competències que falten o treure millor partit a les que ja es tenen. Aquestes persones tenen un lloc estratègic dins les polítiques actives d’ocupació, que és el de garantir l’ocupabilitat de les persones. No obstant això, des del 2008 es troben encadenant contractes d’any en any, amb períodes de desocupació, patint unes càrregues de treball desmesurades en l’atenció als acomiadats per les crisis i essent perjudicats amb la pèrdua del complement d’atenció que no es va recuperar fins al 2020.

A més a més, l’any vinent el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, a causa de la passivitat de la seva Direcció així com de l’actual Govern, també podria perdre fins a 300 companyes interines d’estructura, sense rebre cap indemnització, i essent acomiadades, d’un dia per l’altre, emparant-se en la suposada obediència a l’aplicació de la Llei Iceta, que continua permetent a l’Administració en general continuar els seus abusos amb més immunitat que l’empresa mercantil i amb un vel d’opacitat propi de qui s’ho cuina sol.

La ciutadania ha de saber com a banda de la utilització a conveniència d’aquest gran nombre de treballadors i treballadores, interines o de programes, ara l’Administració no vol considerar que l’experiència laboral al SOC i la seva provada vàlua professional, dia a dia, any rere any, al seu lloc de treball són suficients per acreditar les capacitats i habilitats que es requereixen!

La pèrdua de tot aquest capital humà, especialment al SOC, deslegitimaria les mateixes polítiques ocupacionals que el SOC i el Govern volen impulsar, i pot provocar una notable descapitalització pel mateix SOC, per l’expulsió i abandó dels propis treballadors, amb una imperdonable i pèssima gestió del coneixement i provocant la més greu punta d’estrès organitzatiu de les tantes que crònicament es pateixen a tots i cadascun dels serveis. Es imperdonable la repercussió, en últim lloc, a les usuàries que no podran ser ateses, seran ateses amb demora o sense la qualitat actual, excel·lència que ha estat reconeguda fins i tot amb un guardó aquest darrer i difícil any. Tot i això es vol acomiadar les treballadores amb la política de “a kick in the ass”, sense pena ni miraments.

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya no ha de renunciar al capital humà i ni al talent existent, ni pot malbaratar els recursos públics invertits durant els darrers anys envers aquestes persones. No es poden deixar esvair els sacrificis fets pel desenvolupament professional per tota aquesta miríada de treballadores, les il·lusions i expectatives abocades així com l’energia i emocions entregades en una feina i servei tan particular com aquest. I és més: donada la palesa capacitat retentiva del Servei d’Ocupació, vindran ara persones a cobrir expedient per després saltar a destinacions que són realment el seu objectiu i entrar en bucles en la cobertura de llocs de treball?

Aquesta pràctica reiterada de fer programes per fer tasques d’estructura i tenir més del 40% de precarietat posa en evidència com la mateixa Administració ha anat al seu aire, saltant-se la normativa de contractació, escapolint-se, sense transparència, així com fent el sord davant el dictamen del TJUE del 2019 sobre l’interinatge. Requerim l’Administració de la Generalitat a fer un pas endavant en l’ocupabilitat i la generació de feina de qualitat, deixant d’aplicar la temporalitat i la precarietat envers les seves treballadores, donant exemple, i creant un treball digne i estable i garantint l’ocupació i estabilitat de tots els interins i interines afectats amb independència del RD en la seva forma actual o canvis que puguin esdevenir.