La Intersindical presenta al·legacions al projecte de MAT per la Catalunya Sud

El 28 de juliol de 2021 el Ministerio de Política Territorial y Función Pública anuncia públicament mitjançant el BOE la tramitació administrativa del projecte “Solicitud de Autorización Administrativa Previa y Declaración de Impacto Ambiental del “Clúster Begues_PFot-539 AC” que incluye el Parque solar fotovoltaico Jaime I (40 MWp) y su infraestructura de evacuación asociada, en las provincias de Barcelona, Tarragona, Teruel y Zaragoza, el parque eólico El Pelado (38,5MW), y sus infraestructuras de evacuación, en la provincia de Teruel y los parques eólicos Honos (49,5 MW), Lera (38,5 MW) y San Vicente (49,5 MW)”.

Aquest projecte que inclouria una Línia de Molt Alta Tensió (MAT) de més de 180 quilòmetres, és promogut per l’empresa privada Forestalia, juntament amb els diferents promotors dels projectes de macro-centrals eòliques i la central solar fotovoltaica associades, que està previst que que afecti una gran quantitat de finques, propietats privades, sòls agraris i forestals.

La Unió Territorial del Camp de Tarragona de la Intersindical, ens oposem frontalment a aquest projecte que trobem profundament perniciós pel teixit econòmic de la Catalunya Sud i per això hem presentat al·legacions contra aquest projecte a la Subdelegación del Gobierno en Tarragona – Dependencia del Area de Industria y Energia, malgrat que aquest projecte ha estat presentat en silenci, i a finals de juliol, de manera que els període d’al·legacions transcorregués durant el mes d’agost i així dificultar-ne la presentació.

La construcció i posada en funcionament d’aquestes infraestructures afecta directament a les poblacions rurals, accelerant el seu despoblament i doblegant als interessos de les empreses privades elèctriques l’esperit del del pla de l’Estat Espanyol anomenat com a Reto Demografico, el qual parla d’incorporar l’impacte i la perspectiva demogràfica en els plans i programes d’inversió per tal d’afavorir la redistribució territorial i millorar la cohesió social.

Per altra banda aquest projecte va en contra de contra de l’article 11 del Tractat de Funcionament la Unió Europea que diu que «la protecció del medi ambient s’ha d’integrar en la definició i realització de polítiques i accions […] per fomentar un desenvolupament sostenible».

L’impacte en el medi ambient i en el desenvolupament sostenible de les zones rurals que provocaria aquesta Línia d’Alta Tensió és molt evident. L’impacte laboral, visual i paisatgístic. La línia tindria uns clars efectes econòmics i laborals:

Provocarà l’abandonament de cultius tradicionals com l’avellana, l’ametlla, la vinya o l’oliva, atès que es perdran incomptables finques agrícoles (en el període del qual disposem per fer al·legacions). Les cooperatives agràries i els cellers vitivinícoles han fet una gran feina de promoció econòmica d’aquests productes, prestigiant-ne la qualitat i buscant mercats, tan interior com exteriors, i això quedarà estroncat per
aquesta infraestructura. Aquesta pèrdua de llocs de treball fixes o temporals, i també de producció agrària, incidirà negativament en la macroeconomia del sud de Catalunya.

Impedirà el desenvolupament del turisme rural i turisme enològic en la franja propera a la línia, una franja molt interessant econòmicament atès que és molt propera a espais d’interès cultural i naturalístic com les Muntanyes de Prades, o el Priorat. El turístic és l’únic sector econòmic que es troba en creixement en l’actualitat i que pot frenar la despoblació que es va iniciar anys enrere, ja que les visites turístiques, l’existència de cases rurals i activitats de natura i la rehabilitació de cases com a segona residència es veuen amenaçades per una infraestructura de gran impacte paisatgístic quan és precisament el paisatge humanitzat des de fa molts segles i les vistes espectaculars les que fan de reclam principal per a aquesta activitat.

• El seu pas proper als nuclis de poblacions propers a les capitals de comarca (ex: Batea, Garcia, L’Aleixar, La Selva del Camp, Riudecols, el Milà, Vallmoll, Bràfim, Masllorenç o la Bisbal de Penedès) en talla el seu creixement demogràfic i industrial. Bona part del terme quedarà afectat pel pas de la línia i això farà que cessin els trasllats de les empreses i de població de la capital a aquestes poblacions, que en les darreres dècades es produïen a causa dels elevats preus del sol a les capitals de comarca. Tot plegat revertirà la situació d’aquestes poblacions i probablement iniciaran un nou període de despoblament.

L’experiència de la implantació eòlica i consegüent línies d’evacuació a la Terra Alta, amb una alta concentració d’aerogeneradors, evidencia que construir noves centrals eòliques i noves MATs i LATs és incompatible amb l’aposta d’un model turístic sostenible, l’enoturisme i el desenvolupament agrari i conservació del valor paisatgístic de la zona.

Experiències existents des de fa més d’una dècada, han acreditat que als territoris on s’han instal·lat grans concentracions d’aerogeneradors, línies d’alta tensió i infraestructures associades, com és el cas de les Terres de l’Ebre, s’ha accelerat el despoblament. Un model de massificació de macro-centrals energètiques, com el projectat al sector del nord de la Ribera d’Ebre i el sud del Segrià és incompatible amb un model turístic, agrari i paisatgístic de qualitat: això no es va tenir en compte fa vint anys en la planificació dels parcs eòlics de la Terra Alta i sí en el Priorat, amb uns efectes que, a dia d’avui, són ben visibles entre una i altra comarca. A això es suma la quasi imperceptible remuneració sobre els municipis afectats per part de les empreses explotadores, que aporten parts irrisòries de la facturació (a diferència de les fiscalitats verdes d’altres Estats) i no generen llocs de treball de qualitat, ocupant només el 0,3% de la població. Evidentment, amb aquest model, no es compensa ni de lluny el sacrifici realitzat fins al moment.

Tant és així, que la gran majoria de territoris per on passaria la Línia d’Alta Tensió, tenen unes característiques similars en quant a model socioeconòmic, tant a la vessant aragonesa, com a la Franja, com al Principat. És per això que creiem que aquesta gran infraestructura podria agreujar encara més la situació en la que actualment es troben la majoria de municipis afectats, i creiem que no aportarà cap tipologia de benefici a nivell local, ans el contrari, provocarà que el despoblament que s’estava produint les darreres dècades i que aparentment semblava que reviscolava gràcies a nous models econòmics relacionats amb el turisme rural, l’enoturisme i el treball agrari, torni a succeir

Però això no és prou, una gran infraestructura d’aquest tipus suposa un greu atemptat al paisatge pel fort impacte visual que suposen les torres de gran alçada i, sobretot, per la desforestació de molts kilòmetres de bosc mediterrani, ja que el seu recorregut passa, justament, per les zones encara millor conservades.