La Intersindical, únic sindicat que creix a Catalunya l’any de la pandèmia

El sindicat republicà manté l’ascens sumant 93 noves delegades i delegats, malgrat una aturada dels processos d’eleccions que provoca que UGT i CCOO en perdin quasi 2.000

La Intersindical va ser l’únic dels principals sindicats de classe que va augmentar el nombre de delegades i delegats a Catalunya el 2020. Un any en què, a causa de la pandèmia, molts processos d’eleccions sindicals van quedar ajornats i, per tant, va caducar el mandat de molts representants sense que se’n triés qui els substituís. En concret, el nombre de delegades i delegats electes i amb mandat vigent va caure l’any passat dels 52.582 a 50.261 -2.321 menys- i, malgrat això, la Intersindical va incrementar els seus en 93, fins als 904 -juntament amb els sindicats amb què manté protocol de relacions, com la Federació d’Estalvi de Catalunya.

Es tracta de dades oficials fetes públiques recentment pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a data 1 de gener, per bé que la represa de les eleccions aquest 2021 ha permès a la Intersindical superar amb escreix el miler de delegades i delegats. Un èxit històric per a un sindicat que, a principis del 2018, en tenia 342 i que reafirma el suport de les treballadores i treballadors a un model desacomplexadament republicà, de contrapoder i feminista que, durant el darrer any, ha denunciat la gestió de la crisi del coronavirus i ha batallat pels drets sanitaris i laborals a tots els centres de treball on és present.

D’entre els principals sindicats de classe del país, tots excepte la Intersindical han minvat la representació a causa d’aquest fre a les eleccions sindicals, per bé que el sindicat de sector Fetico ha sumat 15 noves delegades i delegats. En canvi, entre UGT i CCOO n’han perdut prop de 2.000 -1.167 el primer i 802 el segon-, però també la IAC -56 menys-, CSIF i CGT -33 menys cadascun- i la USOC -21 menys.

La Intersindical ja va ser el sindicat que més va créixer el 2019, últim any amb normalitat en els processos electorals a les empreses, quan va més que duplicar la seva presència amb 469 noves delegades i delegats, passant de ser la novena organització sindical del país a esdevenir-ne la cinquena. Aquesta posició es manté ara, malgrat que eixampla la diferència respecte aquelles que va superar l’anterior exercici.

Al capdavant, es mantenen CCOO, amb 20.825 delegades i delegats, i UGT, que cau per sota dels 20.000 i es queda amb 18.851. Per darrere, es troba la USO i CGT, amb 2.562 i 1.527 representants, respectivament, i ja per sota de la Intersindical, hi ha la IAC (666), Fetico (648), CSIF (517), la Federació de Sindicats d’Educació i Sanitat (303) i Metges de Catalunya (231). Igualment, hi ha 1.006 independents escollits sense formar part de cap sindicat (117 menys que fa un any) i 2.251 que ho han estat per sindicats més petits (més enllà dels 10 que apareixen a la taula inferior), molts dels quals, d’empresa o sector (acumulen 126 representants menys que el 2020).

Malgrat el descens, CCOO i UGT segueixen sumant prop del 79% de delegades i delegats, amb un pes respectiu del 41,4% i del 37,5% del total. La Intersindical, el seu torn, creix de l’1,5% a l’1,8%, un increment que permet que el percentatge global dels sindicats que impugnen el model sindical del pactisme social creixi també del 6,3% al 6,6%. En termes absoluts, però, aquestes organitzacions perden 8 representants, ja que l’increment de la Intersindical no compensa el descens de IAC i CGT, però també de Co.Bas, que en passa de 151 a 134, mentre que la COS augmenta de 76 a 83 i Solidaritat Obrera manté els seus 6.

A l’àmbit provincial -el nivell territorial en què el Departament desagrega les dades-, la Intersindical avança posicions sobretot a Lleida, saltant de ser la cinquena força sindical a la tercera, avançant la CGT i USO i quedant només per darrere de CCOO i UGT. A les comarques gironines, el sindicat republicà es manté en el quart lloc, però reduint la distància amb la USO de 59 delegades i delegats a només 20. A la província de Barcelona, la Intersindical se situa en cinquè lloc, amb 578 representants, mentre que a la de Tarragona es troba en setena posició, tot i que havent retallat distància amb IAC i CSIF dels 47 i 33 representants de fa un any, respectivament, a tan sols 8 ara.

Després de les sonades victòries a l’administració de la Generalitat el 2019, l’increment de delegades i delegats ha tingut lloc el 2020 sobretot entre treballadores i treballadors a qui és d’aplicació l’Estatut dels Treballadors, amb 71 representants més. En el cas del personal funcionari, s’hi han sumat 22 nous representants. En total, per tant, la Intersindical tenia, a principis de 2021, 658 persones delegades en representació de personal laboral i 246 de personal funcionari.

Malgrat aquesta diferència en termes absoluts, el cert és que el pes relatiu de la Intersindical és superior entre el personal funcionari, ja que aquest tan sols escull 2.683 representants -per 47.578 del personal laboral- i, d’aquests, un 9,1% han estat triats en candidatures del sindicat republicà. Per aquest motiu, se situa com a quarta força entre aquestes treballadores i treballadors, només per darrere de CCOO, UGT i a prop de la IAC.

Durant el 2020, CCOO va sumar 5 noves persones delegades triades pel personal funcionari -tot i que l’any anterior n’havia perdut 74-, mentre que la UGT en va perdre 6, el CSIF se’n deixava 4 i tant la IAC com la CGT en tenen ara 7 menys. Per aquest motiu, la Intersindical ha seguit retallant distàncies respecte els llocs capdavanters, reduint la diferència amb la tercera posició dels 80 representants a tan sols 48, malgrat el limitat nombre de processos electorals que han tingut lloc a causa de la pandèmia.

El fet de ser quarta força entre el personal funcionari permet que la informació sobre la representació per part del Departament sigui més transparent, amb detalls sobre la distribució per tipus de centres, a nivell comarcal o de gènere, per exemple. Pel que fa als i les representants del personal afectat per l’Estatut dels Treballadors, tan sols s’ofereixen aquestes dades per a les primeres quatre forces, excloent, per tant, la Intersindical -tot i que, en el cas dels de funcionàries i funcionaris, també es publiciten per a la cinquena, el CSIF.

En aquest sentit, el pes de la Intersindical als diferents tipus d’administracions on hi ha personal funcionari és molt divers. El sindicat republicà es manté com la segona força pel que fa a representants del personal funcionari a les universitats públiques, amb 46 delegades i delegats -41 a Barcelona i 5 a Tarragona-, el 22,7% del total, només per sota de CCOO (78) i superant UGT (42). Pel que fa a l’administració de la Generalitat, la Intersindical té 90 representants -58 a Barcelona, 16 a Girona, 11 a Lleida i 5 a Tarragona-, el 15,8%, i se situa en tercer lloc, per darrere de IAC (207) i CCOO (100) i força per sobre d’UGT (59).

En relació al personal funcionari de les administracions locals, la Intersindical n’aglutina el 6,8% de representants, un total de 84, dels quals 37 a la província de Barcelona, 23 a la de Girona, 22 a la de Tarragona i 2 a la de Lleida. Aquest es tracta d’un dels àmbits de major creixement potencial del sindicat republicà, amb gran quantitat de seccions sindicals constituïdes i candidatures preparades, per bé que encara queda per darrere de CCOO, UGT i CSIF. Finalment, també té 26 delegades i delegats a les empreses públiques -en representació del personal funcionari-, el 5,8% del total, camp on s’imposen CCOO (18,1%), UGT (17,9%) i IAC (11,2%). La Intersindical, en canvi, no té cap electe en l’administració de l’Estat a Catalunya i en l’administració de justícia, àmbits on té molt de pes el CSIF, sindicat de tendència espanyolista.

Pel que fa a l’equilibri de gènere -també entre representació de personal funcionari-, un 49% de persones delegades de la Intersindical són dones, per damunt de la mitjana del 46,5% del total de sindicats. Així mateix, el sindicat republicà representa personal funcionari de llocs de treball de 21 comarques, sobretot del Barcelonès (91 delegades i delegats), però també del Gironès (33), el Tarragonès (24), el Vallès Occidental (22), el Bages (12), el Maresme (11), el Segrià (11), el Baix Llobregat (7), l’Alt Empordà (6), el Garraf (6), el Baix Empordà (3), la Selva (3), el Vallès Oriental (3), el Baix Ebre (2), el Montsià (2), el Pallars Jussà (2), l’Alt Urgell (1), l’Anoia (1), el Baix Penedès (1), Osona (1) i el Pallars Sobirà (1, l’únic de tota la comarca).

Aquest increment de la representació de la Intersindical i, per tant, de la confiança rebuda de les treballadores i treballadors, malgrat l’escàs nombre de processos electorals i la caducitat dels mandats sense renovació, permet consolidar el creixement dels anys anteriors i encarar el 2021 amb optimisme. Els primers mesos de l’any, amb una major normalitat pel que fa a les votacions a les empreses, ha permès constatar la solidesa del projecte del sindicalisme republicà i de contrapoder, amb voluntat de conquerir nous drets, com en el cas del permís menstrual a l’Ajuntament de Girona i previsiblement a altres consistoris.

Entre les prioritats dels propers mesos s’hi troba la lluita per una sortida de la crisi derivada del coronavirus que no torni a fer recaure els sacrificis a les espatlles de les treballadores i els treballadors. En aquest sentit, la Intersindical protagonitza una campanya juntament amb el sindicat basc ELA i el gallec CIG per reivindicar la derogació completa de la reforma laboral.