La Intersindical concentra més d’un miler de persones arreu del país sota el lema “Construïm el futur!”

Barcelona

Barcelona, Girona, Reus, Valls, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Vilafranca del Penedès i fins a una vintena de localitats arreu del país han acollit més d’un miler de persones convocades per la Intersindical amb motiu del Primer de Maig. Sota el lema “Construïm el futur! Al servei del país i la classe treballadora” el sindicat republicà i de classe ha posat de manifest la necessitat d’exercir el dret a decidir i avançar cap a la República Catalana. Més enllà de les concentracions arreu del país la territorial de la Intersindical a l’Alt Pirineu, amb un elevat nombre de companyes i companys que han hagut de treballar perquè ho fan en serveis essencials o de temporada s’han unit a les reivindicacions amb el lema “A l’Alt Pirineu, des de feines essencials i de temporada també construïm el futur!”

Arreu de les concentracions, a banda de les intervencions de la Intersindical s’han presentat els manifests de la Plataforma Alcem-nos i també del sindicat FEC que aquestes darreres setmanes està lluitant per garantir els drets dels treballadores i de les treballadores que patiran les conseqüències de l’absorció de Bankia per part de CaixaBank i que pot comportar l’ERO més important de les darreres dècades al nostre país.

L’acte central de Barcelona ha estat el punt escollit per presentar la campanya amb les set propostes que la Intersindical considera essencials com a objectius de present i futur. Aquests eixos han estat presentats per representants de diverses entitats, com ara la Plataforma per la Llengua, la Xarxa per la Renda Bàsica o l’Eina, espai jove de la Intersindical, així com a diferents representants de la Intersindical a diverses empreses.

Els eixos que conformen la campanya que es desenvoluparà en els propers mesos són els següents:

La reducció de la jornada laboral amb igual salari, per millorar la salut, la conciliació familiar, les cures als infants, gent gran i persones amb necessitats especials, un major gaudi del temps lliure, així com pel benestar general de la població treballadora i per a incrementar l’oferta de llocs de treball amb una distribució més equitativa de les hores treballades.

Un SMI català de 1300 euros que ha d’anar lligat a les condicions materials de vida d’una societat. D’acord amb el nostre PIB per càpita i l’IPC, no hauria de ser inferior a 1300 euros. Cal un salari just per cobrir les necessitats materials bàsiques i gaudir del seu temps lliure. 

Els serveis bàsics de titularitat pública ja que quan deixem en mans els serveis essencials al sector privat estem renunciant a garantir la qualitat, estem renunciant a servir a la ciutadania.  Ho fem posant per davant els interessos econòmics de qui acaba prestant el servei. Aquests serveis han de respondre a criteris socials i no pas de mercat.  Però també estem precaritzant als treballadors i a les treballadores que presten serveis públics essencials en condicions i salaris precaritzats.  

Avançar cap a un model productiu sostenible, tant des del punt de vista socioeconòmic, com pel que fa a la seva relació amb l’entorn natural. Cal passar dels beneficis de l’economia als de l’ecologia.  No podem anar a remolc d’empreses que tanquen per promoure la transició i la reconversió industrial a models sostenibles.  Cal cercar models on les tecnologies, la sostenibilitat i l’equilbri territorial encaixin amb la creació de noves professions i una ocupació sostenible en sentit ampli

Una Renda bàsica universal que ha de ser un dret universal que garanteixi la igualtat d’oportunitats i uns mínims materials per a tota la població treballadora dels Països Catalans. La seva configuració, però, com en el cas del SMI, ha de partir del cost de les condicions de vida de la nostra societat, per tal que pugui esdevenir una mesura realment efectiva.  Cal concebre’l com un dret universal, innat i bàsic per a tota la població catalana.  

La necessitat d’unes pensions dignes i reducció de l’edat de jubilació perquè el dret d’envellir dignament està directament vinculat al fet de garantir unes pensions dignes. Cal que la gent gran treballadora dels Països Catalans gaudeixi de la seguretat econòmica suficient que li garanteixi una vida digna. Per tant, cal que les pensions s’adeqüin al cost real de la vida i que s’actualitzin de manera proporcional al mateix, sens perjudici del salari social i mai per sota del SMI. Alhora, cal reduir l’edat de jubilació.  La vellesa digna no passa per explotar a la gent gran mentre el 50% del jovent està a l’atur.

Finalment, la llengua catalana i treball, que és un dret fonamental de la població treballadora dels Països Catalans. Cal defensar el dret de viure plenament en català, també als nostres centres de treball. De la mateixa manera que s’ha demostrat que el català com a llengua vehicular a les escoles és una eina que garanteix la igualtat i la cohesió  també ho ha de ser als centres de treball.  La pluralitat lingüística ens enriqueix però la nostra llengua pròpia ens defineix.