28A Salut en el treball: L’experiència de la pandèmia a un ajuntament

Era curiós veure les notícies fins que ens vam adonar que, en un món globalitzat, el que avui veus a la televisió l’endemà ho tens a casa. El que els passava a ells/es ara ens passava a nosaltres, com en una nova versió del “Casa meva és casa vostra” d’en Sisa. L’angoixa, la incertesa de la feina… Quin futur ens venia a sobre?

A l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en una setmana, ens havien habilitat el teletreball garantint al màxim el servei públic. Amb dificultats, però de mica en mica vam avançar en aquesta nova manera de treballar.

Així, el teletreball ha saltat de les multinacionals a la més petita de les empreses locals. Podem projectar i fer obra pública teletreballant? Sí! Qui ho hagués dit, fa un any? La feina surt i la ciutat millora, però cal no deixar a ningú enrere. Cal mantenir l’equip cohesionat i més respectuós que mai vers la resta. Atendre’ns, escoltar-nos i deixar fer, al ritme de cadascú per evitar caure en l’estrès, l’aïllament o la por que ha pogut comportar la gestió en solitari de la incertesa de l’evolució de la pandèmia. Quan s’acabi la pandèmia ens quedarà la feina ben feta, però també un grup de treball més respectuós i cohesionat que mai.

Els canvis provocats per la pandèmia també han donat resposta a llargues reivindicacions de la secció de la Intersindical a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, com ara contra la violència laboral externa o, entre d’altres, la instauració de la cita prèvia o la creació de punts d’atenció a la ciutadania centralitzats.

Per altra banda, segons l’IDESCAT, el 2019 a Catalunya teníem 2,43 llits d’aguts per cada 1000 habitants i l’any 2000 en teníem 3. Potser és una prova més d’aquell revelador “les hemos destrozado el sistema sanitario”, però vist que l’estat espanyol no mostra cap tipus d’empatia o conseqüència cap aquests comentaris cal pensar en el nostre país i revertir per nosaltres mateixos aquestes dades. Sense cap mena de dubte la davallada de llits d’aguts s’aturarà davant de l’actual experiència i les més que possibles dificultats futures. Les treballadores i els treballadors de la sanitat pública es mereixen millors condicions, millor inversió pública i revertir totes les dinàmiques reduccionistes dels últims anys.

Un any després ens hem situat en un nou entorn personal i laboral. Un entorn encara més global, obert i dinàmic, però també carregat de riscos que caldrà atendre de manera pública i conjunta.

Ton Roure Ripoll
Delegat de la Intersindical a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú