La Intersindical, entre les entitats promotores del Manifest d’Enllaçats per la Llengua

La Intersindical es troba entre les entitats promotores i signatàries del nou manifest de la plataforma Enllaçats per la Llengua, un manifest que introdueix nous arguments per donar suport a la reivindicació de la normalització plena de la llengua, del dret a viure, amb llibertat i normalitat en català, en el seu domini lingüístic. Fins ara el discurs emprat es proposava, sobretot, seduir, al•ludint a conceptes com ara la diversitat o la riquesa, que tanmateix no qüestionaven en l’essencial les conquestes que, directament o indirectament, però sempre per la força, altres llengües i comunitats lingüístiques havien aconseguit sobre el català en el seu mateix domini històric.

Per contra, aquest manifest fa servir el llenguatge del dret i de la justícia, denuncia la discriminació legal d’uns textos constitucionals supremacistes i reivindica, per al català i per al seus parlants , en el seu mateix domini lingüístic, el mateix estatut que el castellà, el francès i l’italià, i llurs parlants, tenen en els seus respectius territoris. Si som iguals, mereixem igual tracte.

Com es justifica que els parlants de, posem, per exemple, castellà, a Espanya, o de francès a la República Francesa, tinguin drets territorials en els seus respectius dominis lingüístics, però també fora d’ells, mentre que els parlants de català només tinguin drets personals circumscrits al domini lingüístic de la seua llengua, i això encara només a l’estat Espanyol? Com es justifica que hi hagi llengües obligatòries i llengües optatives? Com es justifica aquest abús, aquest menyspreu, no ja la llengua, sinó als seus parlants, a una nacionalitat i la seua cultura? Un menyspreu que ens diu que nosaltres, per nosaltres mateixos, no valem el mateix i que, si volem valer-ho, hem de deixar de ser qui som o, com a mínim, arraconar-ho i adquirir allò de debò ens permetrà de gaudir de plens drets de ciutadania? Perquè, si bé es pot ser canadenc en francès o en anglès, o belga en francès o en neerlandès, no es pot ser espanyol sense el castellà, ni ciutadà de la república francesa sense el francès, ni de la italiana sense l’italià. No tots som iguals perquè n’hi ha uns que són més iguals que uns altres.

El manifest parla d’aquesta injustícia, constitucionalment establerta, i parla de la condemna a la residualització que implica (com se sentirien espanyols, francesos o italians si sobre seu pesés aquesta mateixa condemna?), i parla també de conjurar-nos per combatre-la, tot destacant alguns punts d’especial emergència (perquè el mal que ens han fet ara ja ha degenerat en una situació d’emergència).

Parla de conjurar-nos contra els qui ens oprimeixen, però també contra uns governs catalans, valencians, balears… als quals la llengua se’ls en refot: perquè ara no toca (mai no toca!), perquè no fan complir les seues lleis, perquè són constituïts per uns partits que fins i tot actuen contra l’esperit d’aquestes lleis, perquè ni planifiquen ni hi inverteixen, perquè signen acords de govern on no es parla de llengua.

Per això ens enllacem i exclamem: el català és el nostre dret, el de tots els qui viuen a les terres de parla catalana, i la justícia, sense la llengua, serà incompleta.

Per separat som febles, junts som un gran poble, i la nostra llengua una gran llengua europea.