La realitat laboral de les catalanes: bretxa salarial de gènere del 22% i més precarietat

Les dones tenen, en general, una situació menys favorable que els homes en el món del treball. Aquesta realitat es manifesta, entre d’altres, en taxes d’activitat i d’ocupació inferiors en les dones, en una taxa d’atur més elevada, en major parcialitat i temporalitat, en discriminació salarial i en concentració de les dones en ocupacions i posicions menys remunerades.

Així, el 74,6% de les dones entre 16 i 64 anys es troben actives en el mercat laboral (segons les últimes dades disponibles, del 2017) proporció que és més de 8 punts inferior a la dels homes (82,6%). D’entre els motius de la inactivitat destaca que el 32,1% de les dones inactives es troben en aquesta situació perquè es dediquen a tasques domèstiques i de la llar, enfront del 3,3% dels homes. 

Atenent a les característiques i la qualitat de l’ocupació, el treball a temps parcial és l’indicador que majors diferències presenta: la taxa de parcialitat dels homes és del 7,3% i la de les dones del 22,2%, gairebé 15 punts percentuals per sobre. La taxa de temporalitat també és més alta entre les dones (22,7%) que entre els homes (20,4%); fent palès que la precarietat laboral es concentra més entre la força de treball femenina que la masculina.

Tot i que a nivell formatiu les dones presenten millors resultats que els homes, ja que el percentatge de dones ocupades amb estudis superiors (50,2%) és quasi 10 punts superior que el dels homes, i la taxa d’abandonament prematur dels estudis és 5,2 punts superior en els homes (19,6%) que en les dones (14,4%), el percentatge de població ocupada en llocs de treball corresponents a directors/ores i gerents és del 3% en les dones i del 5,8% en els homes; posant de rellevància la segregació vertical que pateixen, per la qual tenen més dificultats per arribar a posicions altes de l’estructura ocupacional, el que es coneix com a sostre de vidre.

La bretxa salarial de gènere no ajustada (que comprèn discriminacions directes i indirectes) se situa en el 22% l’any 2018 a Catalunya i el País Valencià i en un 13% a les Illes i la Catalunya Nord; reduint el seu valor per quart any consecutiu, gràcies a un major increment mitjà del guany salarial de les dones respecte dels homes.

S’incrementen els salaris en tots els nivells de l’escala salarial però les dones continuen sent les que tenen els salaris més baixos (en el percentil 10 els homes guanyen de mitjana 11.800€ anuals i les dones 7.700€); efecte conegut com terra enganxós, donada la dificultat de les dones per poder sortir dels segments més baixos de la distribució salarial.

Les diferències salarials entre dones i homes es fan més àmplies al llarg de la vida laboral. Les dones assoleixen el seu màxim salarial a la franja d’edat de 35 a 44 anys (23.129€), coincidint amb l’edat reproductiva, i els homes segueixen augmentant el seu salari fins als 55 i més anys (32.077,6€).

La bretxa salarial de gènere és més baixa en les persones d’origen estranger (17,4%) fenomen que pot venir donat pels salaris més reduïts dels homes estrangers i de l’efecte d’auto-selecció de les dones estrangeres, pel que majoritàriament s’insereixen en el mercat de treball només aquelles que en poden treure més rendiment. Per tipus de jornada, la bretxa és molt similar en el temps complet i en el temps parcial.

Les persones amb contracte indefinit (24,6%) presenten una bretxa salarial força més elevada que les que tenen contracte temporal (9,8%). Per sectors productius la bretxa salarial de gènere creix en els serveis (fins al 22,3%) i es redueix en la indústria (fins al 19%).

Per tipus d’ocupació, la bretxa més elevada es troba en ocupacions altament feminitzades, el grup d’ocupacions elementals i el de treballadors dels serveis de restauració, personals i venedors (29,4% de bretxa salarial en ambdós casos), que són també on es donen els salaris més baixos. En aquest cas es produeix una segregació vertical. Les desigualtats salarials i les divergències en el mercat de treball entre homes i dones deriven entre d’altres efectes, en diferències en les pensions de jubilació. És en aquesta etapa vital quan les diferències entre els ingressos d’homes i dones tenen una bretxa més elevada, del 41,3% (la pensió contributiva mitjana per jubilació dels homes és de 1.346,23€ i de 789,82€ entre les dones, l’any 2017).