Manifest 8M: “Combatem el masclisme des dels centres de treball”

S’acosta un nou 8 de Març, dia internacional de les dones treballadores. Aquest any, un cop més, la Intersindical-CSC fem palès que la lluita sindical des d’una perspectiva feminista és la clau per a conquerir tots els drets i abolir les desigualtats, discriminacions i violències originades pel patriarcat i el capital.

Aquest any s’ha destacat per l’empitjorament de les condicions de vida de les classes populars perquè la pandèmia ha agreujat la crisi econòmica i social que arrosseguem des de l’any 2008. L’origen en la incapacitat dels Governs espanyol i català per gestionar aquesta situació crítica el trobem d’una banda en l’aplicació, sobretot en les dues darreres dècades, de polítiques neoliberals i, de l’altra banda, en la manca de sobirania econòmica i política que impedeix plantejar mesures socials favorables als interessos i necessitats de la classe treballadora.

Com tot, sabem que les problemàtiques que afecten el conjunt de la població impacten més greument sobre les dones. Som més pobres i patim un risc més alt de patir pobresa. Entre les persones joves, les dones som les que patim més atur. Som dones la immensa majoria de les que estem ocupades treballant a la llar i sense contracte i moltes les que entre aquestes, estem en situació administrativa irregular. Pel que fa a les dones majors de seixanta-cinc anys, patim risc extrem de pobresa atès que la bretxa salarial s’enfila fins al 46%.

Pel que fa al mercat laboral regulat, continuem assistint a la pèrdua constant de drets. Patim cada dia les conseqüències d’un mercat laboral injust, precaritzador, desigual, discriminador i violent envers les dones.

Ser dona és un risc per la salut!

Existeix un biaix de gènere en el món laboral: les dones som majoria aclaparadora en les ocupacions considerades de menys valor social, que alhora són les menys remunerades. Com a conseqüència, el risc de patir pobresa sistèmica i derivada d’aquesta el risc de patir malalties i mort prematura, s’accentua en el cas de les dones. Un exemple: durant la pandèmia els treballs considerats serveis essencials, comptabilitzades en el seu conjunt, estan ocupats per un 65% de dones i un 35% d’homes.

Som les que estem a les trinxeres, en l’àmbit de les cures, la sanitat, la neteja, els serveis bàsics… I continuem garantint les cures en l’àmbit domèstic, desenvolupant un treball que no està ni reconegut ni remunerat i que genera bilions de plusvàlua.

És indispensable fer també dels centres de treball un front de lluita feminista per combatre el patriarcat

FEM REPÚBLICA FEMINISTA, A LA FEINA I A TOT ARREU

Podeu descarregar el manifest en PDF aquí