Plou sobre mullat. L’impacte de la Covid genera més misèria en les dones. Manifest de la Intersindical pel 25-N

La Intersindical-CSC denunciem un any més les violències masclistes que patim les dones en totes les esferes de la nostra vida. Aquest any, totes les dades assenyalen un increment d’aquestes violències i apunten a la crisi sanitària de la Covid 19 com a generadora d’aquest augment.

A l’hora d’apuntar a les causes, el model de relacions econòmiques capitalista i el sistema de relacions patriarcals, són a l’arrel de les violències masclistes que patim les dones i expliquen perquè la crisi de la Covid-19 ha afectat més i de manera diferent les dones i en particular les dones de les classes populars. En aquest context de violència estructural, la gestió neoliberal de la pandèmia, les retallades en els serveis públics, el mercat laboral precari i abusiu, així com la manca de polítiques públiques feministes que posin en el centre la vida i no el capital han intensificat les desigualtats ja existents.

Pel que fa a l’àmbit laboral, les dones hem estat en primera línia, fent-li front a la Covid-19, atès que som majoria en les ocupacions que s’han considerat essencials, que són alhora les més feminitzades: personal de neteja en establiments essencials, cura de persones grans i treball en residències, personal de serveis socials, sanitari i farmacèutic professorat, venda de productes bàsics.. En concret, un total de 65% de dones, enfront del 33% d’homes.

Hem fet més teletreball que els homes, que l’han combinat amb el treball presencial, la qual cosa s’ha traduït en una major càrrega sobre les dones del treball domèstic i el treball de cures. Hem estat les principals afectades pels ERTO, atès que som les que treballem de manera majoritària en sectors considerats no essencials ni teletreballables com l’hostaleria, la restauració, el sector tèxtil… I les que també de manera majoritària no ens hem reincorporat al mercat de treball, atès que estan sent els sectors més amenaçats per la crisi econòmica derivada de l’epidèmia. Hem tingut més dificultats per garantir la cura dels nostres infants, atès que el 85% de les famílies monoparentals estan formades per dones i infants. Així mateix, centenars de milers de dones treballadores en situació irregular no tenim dret a reclamar cap subsidi. La misèria és la conseqüència.

Pel que fa a les dones autònomes, l’efecte de la crisi de la covid 19, ha provocat estralls en aquest col·lectiu: l’abusiu ús d’aquesta figura per esquivar la contractació de milers de dones, d’una banda, i la necessitat de moltes dones de garantir-se un salari mitjançant l’autocupació, majoritàriament en sectors no essencials, molts d’ells altament feminitzats i per tant de baix valor social, ha situat a milers de dones en el llindar de la pobresa.

Així doncs les insuficients condicions materials de vida i l’augment de les càrregues de treball domèstic i de cures que estem suportant les dones, de manera més severa durant aquesta crisi, són les que estan determinant el pes de les desigualtats que estem patint en aquest context de pandèmia, Malgrat ser les que hem garantit la VIDA.

Enfront de les violències masclistes que patim i en concret de la seva expressió en l’àmbit laboral, la Intersindical-CSC proposem organització i acció sindical feminista. I exigim, de manera urgent:

  • La implementació d’un salari social universal equivalent al salari mínim interprofessional català.
  • L’aturada dels desnonaments. La creació d’un parc d’habitatge social i mesures que discriminin positivament l’accés de les dones al mateix.
  • Repartiment del treball i la riquesa. Menys hores, més salari, més corresponsabilitat, menys atur.
  • Mesures de teletreball que equilibrin els usos del temps i fomentin la corresponsabilitat.
  • Permisos per cura retribuïts no recuperables.
  • Blindatge dels contractes, Prohibició d’acomiadaments.
  • Regularització del mercat laboral. Cap dona és irregular. Cap treball no reconegut.

Per garantir aquestes mesures sense excuses. Per poder implementar polítiques feministes que permetin avançar en l’eradicació de les violències masclistes a la feina i a tot arreu, i per tant en la construcció d’una societat on les dones ens desenvolupem en llibertat, no se’ns limiti cap dret i puguem decidir sobiranament sobre les nostres vides i cossos, cal lluitar per la independència. Cal lluitar per la República Catalana Feminista

La República serà feminista o no serà.

@cscEconomiaPlou sobre mullat. L’impacte de la Covid genera més misèria en les dones. Manifest de la Intersindical pel 25-N La Intersindical-CSC denunciem un any més les violències masclistes que patim les dones en totes les esferes de la nostra vida. Aquest any, totes les dades assenyalen un increment d’aquestes violències...SOM el sindicat independentista i de classe