Aquesta setmana s’ha publicat al BOE  el Reial Decret que regula el treball a distància. Una norma a la qual en donen suport els sindicats que sustenten el règim del 78, avalant així la rebaixa dels objectius proposats pel mateix Ministerio de Trabajo d’aquest, en el seu inici, projecte de llei,  a conseqüència de la pressió de la CEOE en el marc de la Mesa de Diálogo Social, on es va traslladar aquesta “negociació”. Això ha impossibilitat la participació dels sindicats majoritaris nacionals  i de classe de les nacions sense estat.

La Intersindical-CSC denunciem que aquesta norma , com tots els d’àmbit estatal, no té en compte l’especificitat del teixit productiu del nostre país i una República Catalana Independent  amb un marc de relacions laborals i protecció social avançat com a instrument per garantir que la negociació col·lectiva respongui a les necessitats i interessos de la classe treballadora del nostre país. L’actual sotmetiment a la regulació estatal precaritza els i les treballadores del nostre poble, entre altres raons perquè l’estructura  productiva al nostre país és formada majoritàriament per petites empreses, dificultant  l’organització sindical i la força de la negociació col·lectiva als centres de treball que pugui garantir el teletreball com a millora de les condicions laborals. D’igual manera la regulació del mínim d’hores del treball a distància dificulta la seva aplicació en un gran nombre d’empreses i per tant vulnera la igualtat d’oportunitats entre treballadors de diferents territoris de l’Estat.

Per això mateix considerem insuficients les mesures contingudes en aquest decret pels següents motius:

  • no es regulen els mitjans de control que l’empresa exerceix sobre el o la treballadora a distància, obrint una via a la vulneració del dret a la intimitat i al control intimidatori de l’activitat laboral
  • hi ha una volguda manca de concreció respecte dels costos que assumeix l’empresa, és sent una via oberta a transferir costos de l’empresa al o la treballadora.
  • possibilita el teletreball com a única manera de prestació del servei, la qual cosa facilita la deslocalització encoberta de llocs de treball o la desinversió en infraestructures i gestió associada, amb l’objectiu d’abaratir costos, sense que això repercuteixi de manera obligatòria en una millora salarial. Així doncs, malgrat que el teletreball o el treball a distància es regula com a voluntari, pot acabar esdevenint una forma d’organització del treball condicionada en el contracte de treball, com un mecanisme d’abaratiment de costos  i alhora de desorganització sindical d’una part important de treballadors i treballadores.
  • no queda clar quins criteris de prevenció de riscos s’apliquen, i quins són els que en motiven a denegació del treball a distància. No concreta  si els accidents en el domicili on es realitza el teletreball  durant la jornada laboral seran tractats com accidents laborals
  • en relació amb la conciliació, no es concreten mesures que evitin una càrrega més alta de treball de cures i domèstic a les dones. S’encomana a uns plans d’igualtat que no són obligatoris per la immensa majoria de les empreses del nostre país. Per altra banda, no es pot considerar el treball a distància una mesura de conciliació genèrica, atès que no es pot, i no hem de normalitzar, compartir el temps de treball a distància amb la cura de les persones a càrrec. Per tant únicament és una mesura de mínims per les persones que viuen lluny del centre de treball.
  • No garanteix el vot electrònic en les eleccions sindicals, com a mecanisme que garanteixi el dret de participació en igualtat de condicions. I aquesta volguda manca de concreció és responsabilitat dels sindicats que avalen aquest decret.

Finalment, el decret ressalta que el treball a distància afavoreix la reocupació del medi rural. Tanmateix hi veiem algunes incongruències en aquest plantejament:

L’Estat no garanteix l’accés a la connexió digital en igualtat de condicions als habitants del medi rural.  No planteja polítiques sostenibles d’impuls de l’agricultura, la ramaderia o la pesca que evitin l’èxode d’aquest del medi rural ni el perill de convertir les poblacions rurals en centres dormitoris no arrelats al territori.

Tampoc es plantegen polítiques publiques decidides de promoció de l’habitatge públic i la regulació de preus -excepte a l’embrionària Llei d’Habitatge de Catalunya- o una veritable xarxa de transports públic ràpida, assequible i de qualitat per equilibrar el conjunt del territori del nostre país.

La Intersindical-CSC considerem cabdal que el conjunt de treballadors i treballadores del país hem d’organitzar-nos als centres laborals en seccions sindicals per poder mobilitzar-nos-hi  guanyar drets laborals.

@cscEconomiaAquesta setmana s’ha publicat al BOE  el Reial Decret que regula el treball a distància. Una norma a la qual en donen suport els sindicats que sustenten el règim del 78, avalant així la rebaixa dels objectius proposats pel mateix Ministerio de Trabajo d’aquest, en el seu inici, projecte...SOM el sindicat independentista i de classe