Aquest 11 de setembre de 2020, la classe treballadora dels Països Catalans, el tornem a viure sota setge. Un setge que amenaça no tan sols les nostres condicions de vida més bàsiques, sinó fins i tot la nostra pròpia supervivència, veient trontollar un cop més els fràgils pilars que sustenten els nostres drets socials, laborals i democràtics fonamentals. Com el 1714, ens trobem enfront d’una monarquia borbònica, corrupta, oligàrquica i espanyolista; i, com aleshores, serem la majoria social d’aquest país el principal baluard de la resistència contra l’ocupació.

El poble català no volem ni podem seguir pagant la festa als Borbons. N’estem fartes de veure com s’embutxaquen impunement milers de milions d’euros en corrupteles i negocis obscurs; n’estem fartes de veure com es blinden els seus privilegis de bracet amb els interessos de les grans corporacions de l’Ibex 35; n’estem fartes del clientelisme dels governs titelles espanyols i de la complicitat dels sindicats del règim; n’estem fartes de veure com, mentre els uns ens deixem la pell per a poder viure dignament i assegurar un futur pels nostres fills, els altres estrenyen cada cop més el setge contra els interessos i les necessitats de les classes populars.

La crisi sanitària de la COVID19 ha demostrat que el desballestament dels serveis públics i la recentralització espanyolista ens han conduit a un desastre que ha costat milers de vides humanes. No es pot entendre el col·lapse del sistema sanitari, sense tenir en compte l’escanyament que ha patit durant anys de retallades constants; tampoc no es pot entendre el desbordament del sistema educatiu, sense tenir present el dèficit de recursos humans i materials que pateixen els nostres centres educatius. I, malgrat tot, els treballadors i treballadores de la sanitat i de l’educació, junt amb la resta de treballadors públics del nostre país, han estat al peu del canó durant els moments més difícils, com també tot el personal d’altres sectors considerats com a serveis essencials. Tot el nostre reconeixement i solidaritat de classe.

Aquesta crisi també ha demostrat la hipoteca impagable que ha suposat de desindustrialització i l’abandonament dels sectors productius per a la nostra economia nacional. Els treballadors i treballadores de l’hostaleria i el comerç, juntament amb tots aquells que la seva subsistència depèn del sector de serveis, si ja representaven els components més precaris de la classe treballadora, ara són els que han patit més severament les conseqüències d’una economia dependent del turisme. Ens posem dempeus al costat de tots ells. Com també de tots els que veuen perillar la seva feina, davant l’amenaça de tancament de fàbriques i mines. Una salutació fraternal als treballadors de Nissan i als miners de Balsareny.

El sindicalisme independentista i de classe tenim un paper fonamental: articular la consciència col·lectiva, organitzar i mobilitzar el poble treballador català, perquè esdevingui aquest baluard infranquejable que sigui capaç de superar el setge. Per això, reclamem un Salari Mínim Interprofessional català de 1300€, d’acord amb les condicions de vida i de producció del nostre país; per això exigim la reversió de les retallades i la dignificació del conjunt del sector públic, perquè sigui capaç de garantir els serveis socials fonamentals; per això apostem per enfortir l’economia productiva i la creació de llocs de treball dignes, posant fre a la tendència creixent a la desocupació, la temporalitat i la precarietat laboral.

Però som conscients que fins que no assolim la nostra plena independència, mai no disposarem de les eines necessàries per tal d’avançar cap a un futur de justícia social. No hi ha dreceres ni alternatives possibles a la independència; no hi ha esperança ni cap somni possible sense la independència, sigui quin sigui l’horitzó més immediat. Perquè mentre els Països Catalans romanguin sota l’administració francoespanyola, les classes populars catalanes seguiran a mercè dels interessos oligàrquics i de la gestió centralista dels governs de Madrid i de París. No tan sols necessitem la independència per a poder gestionar els nostres serveis públics i garantir els nostres drets socials i laborals, sinó també per decidir quin és el model de país que volem construir: la República de la gent treballadora.

Visca la Classe Treballadora!
Visca la terra!

Països Catalans, 11 de setembre de 2020.
Intersindical-CSC

Podeu descarregar el manifest en pdf 

@cscPaïsos CatalansAquest 11 de setembre de 2020, la classe treballadora dels Països Catalans, el tornem a viure sota setge. Un setge que amenaça no tan sols les nostres condicions de vida més bàsiques, sinó fins i tot la nostra pròpia supervivència, veient trontollar un cop més els fràgils pilars que...SOM el sindicat independentista i de classe