La figura de l’autònom es va crear per tal de fer entrar els professionals independents dins el sistema estatal d’imposició, sense que haguessin de convertir-se en treballadors. És per això que molts companys se sobten que hi hagi dins d’un sindicat de treballadors per compte d’altri, una sectorial dedicada als autònoms. L’autònom era la materialització de la classificació fiscal del burgès que no era empresari: el petit botiguer, el metge, l’advocat, el professional lliure en general, i també del pagès, que es quedava a mig camí entre empresa i treballador. Per això, sempre ha estat al marge tant de la gran empresa com de les classes treballadores. Tanmateix, quan l’economia és al servei de les grans corporacions  amb poques limitacions ètiques i legals amb els drets dels treballadors i de les treballadores en entredit, la figura de l’autònom ha esdevingut en l’eina preferent per despullar els treballadors de protecció i drets, convertint-los en semi- esclaus d’un sistema que només cerca el lucre en lloc del benestar. Quina és la realitat de la figura de l’autònom avui? És clar que queden els autònoms que s’assemblen més a una PIME que no pas a un “treballador independent” com se l’anomena en anglès,…
Llegir més