Deia Gramsci, adaptat als nostres temps, que som nosaltres qui escollim la nostra vida i el nostre destí, i que ho hem de fer entenent el nostre entorn per canviar-lo. Però no en una altra vida, sinó en l’actualitat.

Per això les comunitats humanes ens cal tenir eines per progressar i viure millor. Analitzant allò que ens envolta per saber què hem de fer. I fer-ho bé.

Cal que hi hagi organitzacions polítiques amb un programa transformador que pugui governar per les majories quan toqui. Cal que hi hagi organitzacions civils, socials i culturals que posin sobre la palestra les injustícies del sistema i pressionin les organitzacions polítiques i les administracions. I cal tenir organitzacions sindicals que defensin les persones, amb feina o sense de manera més o menys precària, i ens faci guanyar drets. No per una qüestió economicista o corporativa. Si no perquè guanyar drets a la feina és transformar col·lectivament les nostres vides i la societat.

Les condicions laborals determinen moltíssimes coses i tenen una incidència fonamental al conjunt de la societat. Salaris dignes, bona formació i feines de qualitat o la igualtat real entre tothom determinen viure en una societat avançada i democràtica.

Els darrers decennis hem viscut una pèrdua contínua de drets socials i laborals, No és que vinguéssim de cap paradís. El 1714 vam perdre la sobirania de manera violenta i el 1936 vam patir un cop d’Estat. A partir del 78 van voler crear-nos el miratge de la transició que fou, fonamentalment, l’oblit de qualsevol procés de justícia, memòria, veritat i no repetició dels crims comesos durant 300 anys. Nosaltres no som espanyols ni francesos. Ho som per mitjà de la imposició. Però aquest pacte de l’oblit, on ens van fer participar sota amenaça armada, s’ha anat desfent com un terròs de sucre. Especialment pel que fa als drets socials i laborals.

Cada reforma laboral aprovada per PP o PSOE ha estat un retrocés continu. La UE ens ha fet jugar, com un tauler d’escacs, a ser destinació turística mentre no decidíem res a Brussel·les.
Ho hem vist durant la crisi sanitària i social de la COVID19 què vol dir tenir teixit productiu o no tenir-ne. I hem vist què vol dir tenir Estat a favor de la gent o no. I totes dues coses són la base per disposar d’un sistema de protecció social fort.

Per canviar les coses, per millorar la vida de la gent i per transformar la societat en definitiva, cal que hi siguem. I quan dic ser-hi vol dir el sindicalisme. El sindicalisme ha de ser útil. No importa el nom, importa el què i el com.

En aquest país patim un dèficit important. No podem decidir ni en matèria social i laboral ni en matèria territorial. De fet és delicte. Ja ho hem vist.

Però per poder decidir cal que ens organitzem. Que el màxim de gent ens organitzem a l’espai més important que ocupa les nostres vides; a la feina. Siguem treballadors per compte d’altri o treballadors autònoms, la nova espècie de persones precàries de la nostra societat.

Guanyar drets té a veure en tenir organitzacions populars molt grans. I això vol dir tenir un sindicat nacional i de classe que sigui decisiu. Només amb molta gent organitzada en seccions sindicals als centres laborals podrem decidir el futur de les nostres vides. Podrem tenir la capacitat d’explicar que ens mereixem viure bé i que la República Catalana és una oportunitat per fer-ho.

Jo no tinc cap vareta màgica. Crec en el treball en equip. De manera democràtica, equànime i participativa. Plegats podem construir opcions reals que ens facin avançar com a persones i com a poble. Al centre laboral i al mateix sindicat. El respecte, l’honestedat, la humilitat i la transparència són els meus principis. I crec que són els que ens han de guiar per construir aquesta eina tan important que és la Intersindical-CSC pel futur de les majories socials d’aquest país.

@cscIntersindical-CSCDeia Gramsci, adaptat als nostres temps, que som nosaltres qui escollim la nostra vida i el nostre destí, i que ho hem de fer entenent el nostre entorn per canviar-lo. Però no en una altra vida, sinó en l’actualitat. Per això les comunitats humanes ens cal tenir eines per progressar...SOM el sindicat independentista i de classe