Més del 30% dels treballadors i les treballadores de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans s’han quedat sense feina o es troben incloses en un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a causa del coronavirus. A més, en algunes comarques, l’impacte arriba a més de la meitat de les persones treballadores, i en algunes activitats econòmiques, ronda o supera el 80%. La Intersindical-CSC ha fet aquests càlculs en base a les dades dels departaments de treball dels diversos governs i de la seguretat social.

En concret, ha analitzat l’evolució de l’afiliació a cada territori, comarca i activitat econòmica, els darrers tres anys, entre desembre i març, per projectar quina hauria estat la xifra de persones assalariades a finals d’aquest març si no hagués impactat el coronavirus, per extreure la quantitat de llocs de treball destruïts i també els deixats de crear arran de la pandèmia. Una dada que s’ha combinat amb la d’afectació per ERTO per fixar el percentatge d’afectació global a cada lloc i sector -en relació a la quantitat potencial de treballadores i treballadors si no hagués impactat el coronavirus-. Aquestes xifres, en tot cas, són conservadores, ja que els acomiadaments inclosos arriben fins a finals de març i, durant l’abril, la destrucció d’ocupació ha seguit endavant, així com hi ha milers d’ERTO presentats a l’administració i pendents d’aprovació.

D’aquesta manera, 854.859 catalanes i catalans s’haurien vist afectats laboralment pel coronavirus -694.016 per un ERTO i 160.843 per atur-, un 30,1% del total. En el conjunt dels Països Catalans, l’impacte arriba a quasi 1,5 milions de treballadores i treballadors -1.145.835 per ERTO i 308.731 per atur-, en concret essent-ne 482.818 al País Valencià i unes 116.889 a les Illes Balears. En aquest darrer territori, però, les dades sobre ERTO no estan plenament actualitzades ni concretades i és on el pes dels acomiadaments és, per ara, major.

A nivell comarcal, alguns territoris de muntanya pateixen afectacions superiors al 50%, com la Vall d’Aran (67,5%) o comarques com el Pallars Sobirà (54%), l’Alta Ribagorça (51,9%) i la Cerdanya (50,2%). Es tracta, a més, de les comarques on la destrucció d’ocupació suposa un percentatge més elevat de l’afectació (fins i tot la meitat dels llocs de treball potencials a l’Aran van desaparèixer), per damunt de les persones incloses en ERTO, per l’impacte en sectors vinculats al turisme de muntanya o les activitats vinculades.

 

En tot cas, el percentatge de treballadores o treballadors afectats és també molt elevat al Garraf (48,4%), l’Alt Empordà (46,3%), el Baix Empordà (45,7%), el Baix Penedès (43,3%), la Selva (43,3%) o l’Anoia (41,5%), totes elles comarques de l’entorn de la Conca d’Òdena o amb molt de turisme. Es tracta de nivells d’afectació molt elevats que derivaran en retallada d’ingressos dràstica a les llars de la zona i, en segon terme, poden impactar també en les altres activitats no inicialment perjudicades, a causa d’una caiguda del consum de proximitat. A l’hora de planificar les mesures per minimitzar el xoc econòmic derivat del coronavirus, cal tenir en compte aquesta diversitat territorial, en ocasions colpejant a comarques amb problemes endèmics de despoblament o precarització vinculada al turisme, per bé que en totes les comarques excepte la Segarra (17,5%) el percentatge d’afectació supera el 20% de les persones treballadores.

Pel que fa a les activitats econòmiques, n’hi ha diverses amb nivells d’afectació superiors al 50% dels treballadors i treballadores reals i potencials, a Catalunya. Lligat amb l’anàlisi territorial, un 83,5% del personal de serveis d’allotjament es trobarien a l’atur o en un ERTO a causa del coronavirus, igual que el 78,5% dels vinculats a la restauració -en termes absoluts, aquests són els més numèrics: 134.587-. També ha impactat molt en l’automoció, tant pel que fa a la fabricació de vehicles (83,4%) com en la seva venda i reparació (62,9%), i en les activitats esportives i d’entreteniment (71,2%), els mobles (68,2%), la confecció de peces de vestir (58,9%) o les activitats artístiques i d’espectacles (56,3%). Els únics àmbits quasi sense afectació pel que fa a l’ocupació han estat les energètiques, les farmàcies, els serveis socials amb allotjament i l’administració pública.

Pel que fa als grans sectors econòmics, on el percentatge de treballadores i treballadors afectats és major és, pràcticament empatats, l’agricultura, amb el 44%, i la construcció, amb el 43,8%, els quals, en termes absoluts, suposen 4.264 i 63.176 persones, respectivament. Pel que fa a la indústria, el percentatge cau al 32,4% -lleugerament per sobre de la mitjana-, però la quantitat de persones treballadores impactades creix fins a 145.750. És en el sector serveis on hi ha més afectades, amb 625.413, tot i que percentualment suposen el 27,9% de les empleades i empleats d’aquest àmbit, el clarament hegemònic al nostre país.

 

Aquestes xifres dibuixen un impacte molt elevat a nivell laboral entre la gent treballadora causada pel coronavirus, però, com ja s’ha alertat, són fins i tot conservadores. No només perquè les xifres d’afiliacions i atur -ratificades amb l’EPA d’aquest dimarts- no incorporen tota la destrucció de l’ocupació que està tenint lloc durant l’abril, sinó perquè situacions com les d’aïllament de persones simptomàtiques i baixes laborals de les confirmades també impliquen una reducció d’ingressos equivalents al 30% del salari. Una retallada difícil d’assumir per a molta gent amb sous precaris.

Igualment, la mala gestió del govern espanyol provoca que la immensa majoria de les persones que haurien de cobrar la prestació d’atur -ja fos per acomiadament o per inclosa en un ERTO- encara no ho han fet, diverses setmanes després d’haver-ho tramitat, amb les tensions i complicacions que això comporta entre famílies necessitades. A banda que, com ja ha denunciat la Intersindical-CSC, molts cops aquestes prestacions se situen per sota dels llindars de risc de pobresa, especialment pel que fa a les mares i pares que n’han de percebre, a causa d’una imposició centralista d’aquestes prestacions que perjudica els i les perceptores dels territoris amb un cost de la vida més elevat.

La Intersindical-CSC reclama al govern espanyol que mogui fitxa per fi en benefici de la gent treballadora i prengui mesures valentes per preservar els llocs de treball i el benestar de la majoria, com prohibir els acomiadaments durant la crisi del coronavirus i anul·lar els que ja han tingut lloc fins ara, territorialitzar les prestacions per garantir que aquestes sempre se situïn per sobre de la taxa de risc de pobresa o aprovar una reforma fiscal ambiciosa per tal que les grans fortunes i empreses financiïn un autèntic pla d’estímul i benestar en favor de la majoria. Igualment, el sindicat reclama a la Generalitat que actuï amb més determinació i derivi els seus recursos a garantir els ingressos de les persones més necessitades i que impulsi un pla comarcalitzar per minvar l’impacte de la crisi del coronavirus arreu, amb visió de país.

@cscPaïsos CatalansMés del 30% dels treballadors i les treballadores de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans s'han quedat sense feina o es troben incloses en un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) a causa del coronavirus. A més, en algunes comarques, l'impacte arriba a més de la meitat de...SOM el sindicat independentista i de classe