Fa anys que veiem com el Departament d’Educació no funciona com seria desitjable, però hem arribat a un punt que ja no és ni tan sols acceptable. Aquesta crisi que estem vivint ha accentuat encara més les deficiències de funcionament que la institució educativa catalana arrossega des de fa massa temps.

Aquesta situació repercuteix negativament en tots els treballadors que en depenen, tant docents com no docents, que veuen com es gestionen de manera poc fluida i eficaç una gran varietat de situacions i processos i com això els afecta de manera professional i personal, amb una sobrecàrrega de feina que els desborda. 

Amb l’anul·lació de les llistes d’admesos a la borsa de treball amb dades enregistrades al 15 de març, que deixarà centenars de persones en una situació incerta fins a setembre, constatem que la maquinària del Departament, vella i rovellada, ha arribat al límit del que és tolerable.

La  crisi de la COVID-19 ha fet més paleses que mai les mancances funcionals d’un Departament que ja està al límit del col·lapse administratiu. Cal que els responsables hi aportin solucions estructurals que no poden esperar més.

D’exemples d’aquestes disfuncions no en falten: oficines de Serveis Territorials que no agafen mai el telèfon, docents sense oportunitat de reclamar en processos administratius en els quals es veuen perjudicats, substitucions que es cobreixen tard, docents que aproven unes oposicions i que han d’esperar un any abans de poder exercir (quan no hi havia ordinadors tot era molt més immediat, com pot ser?), subseus de Serveis Territorials tancades per manca de personal… i, mentrestant, docents i direccions de centres ofegats en un oceà de burocràcia inútil que no para de créixer.

Això no pot seguir així, cal que els responsables facin una radiografia del funcionament del Departament d’Educació i estableixin un canvi de base en l’organització i les millores necessàries per garantir d’una vegada tant la qualitat del servei com els drets i les condicions laborals en què desenvolupem la nostra feina tots els treballadors que depenem del Departament.

Cal que es posi la maquinària del Departament al servei de les necessitats reals dels seus treballadors i de la comunitat educativa, amb l’organització i els recursos necessaris, tot prioritzant els processos i gestions essencials que afecten la qualitat de l’educació de manera directa, per davant d’altres superflus o propagandístics, garantint unes condicions de treball adequades per a tothom.

Des de la Intersindical-CSC instem el conseller d’educació a veure-hi més enllà de la catàstrofe sanitària i aprofitar aquesta crisi i l’evidència manifesta de disfunció del Departament com una oportunitat per canviar les coses d’ara endavant abans d’arribar al límit (si és que no s’hi ha arribat ja). El Departament ha quedat, més que mai, amb les vergonyes a la vista, i no n’hi ha prou d’amagar-les com s’ha fet habitualment, calen solucions reals i immediates.

@cscIntersindical-CSCFa anys que veiem com el Departament d’Educació no funciona com seria desitjable, però hem arribat a un punt que ja no és ni tan sols acceptable. Aquesta crisi que estem vivint ha accentuat encara més les deficiències de funcionament que la institució educativa catalana arrossega des de fa...SOM el sindicat independentista i de classe