Archives for març, 2020 - Page 3

Intersindical-CSC

La Intersindical-CSC ajorna la jornada d'(in)formació feminista que s’havia de fer dissabte

La Secretaria d'Igualtat de la Intersindical-CSC hem decidit ajornar la Jornada feminista d'(in)formació que s'havia de fer dissabte 14 de març al Centre de Cultura de les Dones Francesca Boneimasson de Barcelona, donades les mesures preventives en termes de salut pública i per garantir la salut de totes i tots, així com l'èxit de la sessió. Properament us indicarem la nova data.
Llegir més
Acció Sindical

La Intersindical-CSC denuncia que la Inspecció de Treball catalana preveu aquest 2020 un 57% menys d’actuacions en matèria d’igualtat que el 2014

La Generalitat va arribar a fer, durant l'època de Dolors Bassa, més de 900 investigacions anuals per garantir la igualtat de gènere als centres laborals, però la previsió ara cau fins a les 400, malgrat les noves obligacions de les empreses La Generalitat va arribar a fer, durant l'època de Dolors Bassa, més de 900 investigacions anuals per garantir la igualtat de gènere als centres laborals, però la previsió ara cau fins a les 400, malgrat les noves obligacions de les empreses La igualtat de gènere no és una prioritat per la Inspecció de Treball catalana. Ho denuncia la Intersindical-CSC, que critica que, segons el projecte de pressupostos del 2020, la Inspecció de Treball -gestionada al nostre país per la Generalitat-, només preveu fer 400 actuacions en matèria d'igualtat de gènere, una xifra molt inferior a les realitzades durant l'època de la consellera Dolors Bassa, quan se superaven les 900 anuals. Aquest any, a més, les empreses tenen noves obligacions en aquest àmbit, com la necessitat que totes les empreses d'entre 150 i 249 treballadors i treballadores tinguin pla d'igualtat o, des de l'any passat, de disposar d'un registre salarial amb informació retributiva segregada per gènere. El primer any de…
Llegir més
Economia

Posicionament de la Intersindical-CSC davant l’afectació del coronavirus a les persones treballadores

La Intersindical-CSC considera que caldria considerar com a malaltia professional les baixes mèdiques a les persones treballadores que s'hagin de quedar a casa, per indicació sanitària, per evitar la transmissió del coronavirus, encara que no s'hagin infectat. El sindicat republicà valora com insuficient l’anunci fet pel Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social per garantir la protecció de les persones treballadores durant aquests períodes d’aïllament, que les considerarà una “incapacitat temporal derivada d’una malaltia comuna”. La prevenció en la salut és un dret dels treballadors i les treballadores i els efectes que podria comportar per a les persones afectades pel confinament i del seu entorn als centres de treball són molt perjudicials i s’haurien de considerar una malaltia professional. Considerar-ho una incapacitat temporal per malaltia comuna comporta una penalització retributiva que no és admissible. Des de la Intersindical-CSC es creu que, per una banda, la determinació discrecional de les circumstàncies en què unes malalties i unes mesures preventives són susceptibles de ser considerades incapacitat temporal per part de la Seguretat Social i el Ministerio de Trabajo, genera un greuge comparatiu en relació a altres situacions i vulnera el dret a la salut, posant-lo per sota de criteris empresarials i de producció. D'altra banda, el sindicat republicà considera que actualment ja no té sentit la separació de malalties professionals i…
Llegir més
Diversos

Qui fou Pepita Úriz?

Josefa Úriz Pi (Badostain, Eguesibar, 1883 – Berlín Oriental, 1958) fou una mestra, pedagoga i activista política navarresa de naixement i lleidatana d'adopció. Juntament amb la seva germana, Elisa Úriz Pi, està considerada una de les precursores de l'Escola Moderna a Espanya i la impulsora de la Unió de Dones Antifeixistes. Després de la Proclamació de la Segona República Espanyola les Escoles Normals de dones i homes foren unificades en una de sola, i el maig de 1931 Josefa fou nomenada directora de l'Escola unificada. Decidida a modernitzar el centre, hi va introduir els mètodes pedagògics de Maria Montessori, Célestin Freinet, Ovide Decroly i Jean Piaget. Va crear la primera càtedra d'estudi del català, va obrir una residència laica perquè les joves no s'haguessin d'allotjar en convents i va modernitzar la biblioteca de l'escola, amb una sala de lectura i gestió de préstec de llibres. Poc abans de començar la guerra civil espanyola militava al Partit Comunista de Catalunya, i juntament amb Elisa Úriz ingressà al PSUC. Quan esclatà la guerra fou nomenada altre cop directora de l'Escola Normal, però al cap de poc temps fou enviada en comissió de serveis a Barcelona, on l'agost de 1936 va ser nomenada…
Llegir més
Diversos

Qui fou Isabel Vila?

Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana. Va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que en va fer el diputat Caimó al foc de la Bisbal (1869). I per aquesta causa també Carles Rahola la va enlairar a la categoria d'heroïna. Va tenir presència en la implantació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) al Baix Empordà, i va crear la Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors de Llagostera. Isabel Vilà va néixer a Calonge el 3 d'agost de 1843. Els seus pares es deien Segimon Vilà Roure, natural de Calonge (en alguns documents apareix que és de Palamós) i taper, i Teresa Pujol Armet, de la Jonquera (en alguns documents apareix que és d'Agullana). Era la tercera filla del matrimoni, que en va tenir cinc. Als anys 50 del segle XIX, la família es va traslladar, per problemes econòmics, a Llagostera. Isabel Vilà apareix ja en el padró d'habitants de Llagostera de l'any 1857. Aquell mateix any va morir el seu pare. Als anys 60 del segle XIX, vivia al carrer de l'Hospital…
Llegir més
Diversos

Qui fou Elisa Cardona?

Font: Elisa Cardona Ollé (Pradell de la Teixeta (Priorat) 15 d´agost 1917 - Tarragona, 22 d'abril de 1939) fou l'única dona executada pel Franquisme a Tarragona. Tenia 21 anys i va formar part de les disset republicanes sotmeses a Consell de Guerra Sumaríssim i afusellades a Catalunya. Resident al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts poques hores després a la carretera de Barcelona. Detinguda i empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí, juntament amb 22 persones més. La família es va assabentar de l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al…
Llegir més