Els governs estatal i català han començat a prendre mesures econòmiques i laborals en el marc de la crisi del coronavirus, fins i tot declarant l’estat d’alarma. Malgrat l’excepcionalitat, però, aquestes iniciatives segueixen la mateixa lògica d’anteriors crisis en què els majors sacrificis sempre cauen a les espatlles dels treballadors i les treballadores, ja sigui per haver d’assumir retallades d’ingressos o haver de fer dobles jornades laborals per complir amb la feina remunerada i la cura forçada de familiars.

Des de la Intersindical-CSC reclamem un viratge en la gestió de la situació i que s’enfoquin les mesures a prendre i s’usin les eines excepcionals per a una sortida social de la crisi. La riquesa nacional i estatal s’han de posar al servei del gruix de la ciutadania i de la lluita contra el coronavirus, i el gruix fins ara intocable de la riquesa es troba en mans de les grans empreses i fortunes. El 10% més ric de l’Estat concentra més riquesa que tota la resta de població junta i és d’aquí d’on cal finançar les mesures a emprendre.

Per això, defensem activar en aquesta línia totes les competències ordinàries i extraordinàries a disposició:

Reclamem al govern espanyol que doti un fons excepcional per fer front al coronavirus nodrit d’un retorn parcial del rescat bancari, la meitat del pressupost militar, i recàrrecs a la tributació a les Sicav, l’impost al patrimoni -també als territoris on no es recapta- i a l’impost de societats d’empreses amb més de 10 milions de beneficis entre 2018 i 2019.

Aquests recursos haurien de finançar les mesures d’estímul econòmic, els incentius i ajudes a les pimes en dificultats, els nous drets laborals o el reforçament de la sanitat pública. No podem permetre més ofec del deute ni retallades en despesa social després d’anys de beneficis milionaris per part dels de sempre.

Cal que l’Estat ofereixi finançament suficient als territoris i, en especial, els més castigats pel dèficit fiscal com els Països Catalans, per fer front a un augment notable del pressupost sanitari.

L’anunci de dijous del traspàs de 2.800 milions extres a les comunitats és un engany i només suposa transferir les bestretes ordinàries que els pertocarien. Totalment insuficient en una situació com l’actual.

Exigim que el govern espanyol habiliti vies perquè els treballadores i les treballadores no paguin amb els seus recursos la crisi del coronavirus, decretant el cobrament del 100% del salari en cas d’aïllament o malaltia i establint un permís remunerat amb la totalitat del sou per a aquells pares i mares que han de cuidar els fills, filles o gent gran, en cas de tancament d’escoles o residències.

El teletreball no és cap mesura de conciliació, com planteja la Generalitat amb la seva plantilla, ja que condemna els treballadors i les treballadores a una doble jornada causada per unes mesures extraordinàries. El teletreball s’ha d’establir com a obligatori sempre que sigui possible, però només per a aquells/es que no s’hagin acollit el permís anterior en no tenir obligacions familiars sobrevingudes. En els llocs de treball on no sigui possible el teletreball, cal acordar plans urgents de prevenció entre empreses i representants sindicals.

La moratòria de les quotes és una mesura absolutament insuficient per a la majoria de persones autònomes, moltes de les quals veuran reduïts dràsticament els seus ingressos.

El fons tributari de les grans empreses i fortunes ha de servir també per abonar una prestació extraordinària similar a l’atur però per a les persones autònomes amb ingressos baixos que es veuen abocades a dificultats sobrevingudes.

Ens oposem a que agilitzar els expedients de regulació d’ocupació temporals sigui una via legítima per frenar els acomiadaments, com coincideixen grans sindicats i patronals.

Autònoms i autònomes amb persones assalariades i nombrososes pimes passaran dificultats les properes setmanes, però aquestes no poden ser assumides per una reducció dels ingressos dels treballadors i les treballadores i la disposició del seu atur. Una mesura d’aquestes característiques per alleugerir la càrrega salarial, en tot cas, hauria de ser finançada pel fons generat per la tributació excepcional de les grans empreses i fortunes, i mantenint la totalitat del sou. Mentre, el govern espanyol hauria de derogar amb urgència els articles de la reforma laboral del 2012 que abareteixen els acomiadaments i que faciliten els expedients de regulació d’ocupació sense aval de l’administració, per evitar mesures dràstiques arran dels primers efectes de la crisi vírica.
Cal generalitzar arreu mesures de lògica pura com el control de la sanitat privada per part dels departaments de salut, posant a disposició de tota la ciutadania els llits i recursos del gruix de la sanitat, sense contraprestacions.
Cal aturar els desnonaments de forma immediata, per evitar que, en un moment d’emergència sanitària, famílies vulnerables es quedin al carrer.
@cscEconomiaEls governs estatal i català han començat a prendre mesures econòmiques i laborals en el marc de la crisi del coronavirus, fins i tot declarant l'estat d'alarma. Malgrat l'excepcionalitat, però, aquestes iniciatives segueixen la mateixa lògica d'anteriors crisis en què els majors sacrificis sempre cauen a les espatlles dels...SOM el sindicat independentista i de classe